Un equip d’investigació de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), ubicat a l'àrea científica-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), afirma, sobre la capacitat dels virus animals per a penetrar en cèl·lules humanes i infectar-les, que les proteïnes encarregades de mediar l’entrada en virus animals, també ho són en les cèl·ules humanes, per la qual cosa els frens a la transmissió entre espècies són menors del que es pensava. En la revista Nature Microbiology expliquen que han construït prototips virals segurs amb restes d’RNA de 102 virus amb embolcall, de 14 famílies diferents, i n’han assajat la infectivitat amb més de 5.000 combinacions
“Que un virus entre en les nostres cèl·lules no significa automàticament que cause una malaltia. Perquè això ocórrega, es necessita una combinació de factors addicionals que encara estem investigant. El nostre treball fa un pas important per a identificar quins virus representen un major risc per als humans i com podem preparar-nos millor enfront d’ells”, explica Rafael Sanjuán, investigador del I2SysBio i professor de Genètica de la Universitat de València.
Per a conèixer la capacitat infectiva de determinats virus han construït pseudovirus i els han inoculat en cèl·lules humanes. Es tracta d’una espècie d’imitacions segures, creades amb parts dels virus reals, com la seua proteïna RBP, que és clau perquè entren a les cèl·lules. També van explorar el paper de les proteases i els hidrats de carboni en el procés d’infecció en les cèl·lules.
“Això ens va permetre estudiar si uns certs virus d’animals, que mai abans s’havien analitzat detalladament, poden entrar en cèl·lules humanes. Els resultats van mostrar que molts virus animals tenen aquesta capacitat, la qual cosa significa que estem potencialment exposats a un gran nombre de virus”, hi afegeix Rafael Sanjuán, que ha publicat més de 100 articles d’investigació sobre virus i evolució.
"La investigació realitzada no pot predir quin virus podrien causar la pròxima pandèmia: “És molt difícil, perquè hi ha molts factors en joc, com l'ecologia, la genètica, el sistema immunitari i l'evolució. A més, s'estima que hi ha desenes de milers de virus que infecten a mamífers, i molts d'ells podrien arribar a infectar als humans”, Rafael Sanjuán, investigador de l'I2SysBio
El nom de la investigació és EVADER (per la sigla en anglès de virologia experimental per a avaluar els riscos d’aparició de malalties) i forma part d’un projecte sobre les amenaces dels virus de la fauna salvatge. En 2021, aquest va rebre 2,43 milions d’euros en ajudes del Consell Europeu de Recerca, en la modalitat Advanced Grants. Es tracta de les ajudes de major quantia concedides pel principal organisme europeu en l’àmbit de la investigació. La transcendència d’aquesta investigació rau en el fet que moltes malalties com la SIDA, la grip o la COVID‑19 es van originar en saltar d’animals a humans. Val a dir que Sanjuán ha obtingut finançament de l’ERC de forma pràcticament ininterrompuda en els últims 15 anys.
Aquest procés, que els virus salten d’animals a humans o zoonosi, és més comú en els virus RNA amb embolcall, ja que tenen una gran capacitat per a adaptar-se i propagar-se entre diferents espècies i provocar pandèmies. La investigació realitzada no pot predir quin virus podria causar la pròxima pandèmia: “És molt difícil, perquè hi ha molts factors en joc, com l’ecologia, la genètica, el sistema immunitari i l’evolució. A més a més, s’estima que hi ha desenes de milers de virus que infecten mamífers, molts dels quals podrien arribar a infectar els humans”, explica Sanjuán. L’investigador apunta que, actualment, gràcies a la metagenòmica es coneixen molts virus però només a partir del seu material genètic, ja que no s’han cultivat mai ni s’han estudiat directament al laboratori.
Els virus d’origen animal que causen noves malalties humanes són una preocupació creixent i el procés és poc conegut. Com va demostrar la pandèmia de COVID‑19, combatre’ls és un desafiament urgent, motiu pel qual la comunitat científica impulsa programes de seqüenciació massiva amb els quals caracteritzar els virus de la vida silvestre. Aquesta nova investigació revela vies evolutives repetibles que podrien millorar les prediccions de brots i augmentar la viabilitat de teràpies antivirals d’ampli espectre per a combatre els virus emergents.
Dufloo, J., Andreu-Moreno, I., Moreno-García, J. et al. Receptor-binding proteins from animal viruses are broadly compatible with human cell entry factors. Nat Microbiol (2025). https://doi.org/10.1038/s41564-024-01879-4