Un equip de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), de l'àrea científica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), participa en dos projectes finançats per l'Ajuntament de València i el Ministeri de Ciència i Innovació, per a reduir la població del mosquit tigre asiàtic en la ciutat
Investigadors de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, CSIC-UV), amb la col·laboració de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i liderats per Rosario Gil, investigadora de l'I2SysBio i professora de la UV en el Departament de Genètica, participen en la investigació molecular de dos projectes, l'objectiu dels quals és introduir el bacteri Wolbachia en els ous dels mosquits i crear una població que en apariar-se done lloc a embrions estèrils.
Les pluges de la setmana passada i unes temperatures per damunt dels 22 graus propicien que els ous de mosquit, depositats en el sòl, facen eclosió i, passats quatre o cinc dies, augmente el número d'aquests insectes. El mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) pot transmetre malalties com el zika o el dengue –encara que de forma menys probable que l'africà, Aedes aegypti– i amb la tendència a un ambient cada vegada més càlid, és un vector de potencials malalties a controlar.
En aquest sentit, la investigadora de l'I2SysBio, explica que un dels sistemes de biocontrol que s'està desenvolupant contra el mosquit tigre és l'ús del bacteri Wolbachia, utilitzada a vegades per a evitar que es transmeten els virus i altres vegades per a evitar que es reproduïsquen els mosquits. A València no s'han detectat casos recents de transmissió de virus de malalties greus amb aquests mosquits, com sí ha ocorregut a Catalunya, a pesar que el tigre asiàtic ja s'ha instal·lat des de fa més de 15 anys, per la qual cosa s'està intentant controlar la seua població, en un projecte en el qual també col·labora l'empresa Lokímica, especialitzada en control de plagues.
Un dels sistemes de biocontrol que s'està desenvolupant contra el mosquit tigre és l'ús del bacteri Wolbachia, utilitzada a vegades per a evitar que es transmeten els virus i altres vegades per a evitar que es reproduïsquen els mosquits
Mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus), en la lupa. Foto: I2SysBio
“Wolbachia és un endosimbiont d'insectes, és a dir, bacteris que viuen dins dels insectes en cèl·lules especialitzades. És la meua línia de treball”, explica Gil. En el cas dels mosquits, Wolbachia, com la majoria de endosimbionts, se situa sempre prop dels ovaris de la femella per a transmetre's d'una generació a la següent, directament a través dels ous dels embrions. De manera que el que fa aquest bacteri en el cas del mosquit tigre i del mosquit comú, Culex pipiens, és infectar a les femelles per al seu propi benefici.
“La incompatibilitat citoplasmàtica vol dir que si un mascle porta una Wolbachia i s'aparia amb una femella que porta un altre tipus de Wolbachia, l'embrió serà estèril i no arribarà a nàixer. El mascle transmet en l'esperma una toxina i la femella des del seu citoplasma porta l'antitoxina. Si l'antitoxina no és la corresponent, no neutralitza la toxina i mata a l'embrió, i és això el que estem intentant aconseguir”, explica Rosario Gil.
Infectar als mosquits tigre
La Wolbachia que porta el mosquit comú és incompatible amb la Wolbachia que normalment infecta al mosquit tigre. “En la nostra investigació, volem trobar una Wolbachia autòctona que siga incompatible amb la qual porten els mosquits tigre de manera natural, produir grans quantitats de mosquits tigre infectats amb aquesta nova Wolbachia incompatible i alliberar mascles a l'ambient perquè s'aparien amb les femelles”, afig la investigadora.
A més, “actualment, no sols estem treballant amb la Wolbachia del mosquit comú, també estem caracteritzant la Wolbachia de Drosophila melanogaster, que també és incompatible amb la del mosquit tigre, per a després triar una. En l'Institut Cavanilles estem mantenint al mosquit tigre curat del seu Wolbachia natural i en l'I2SysBio estem caracteritzant el bacteri del mosquit comú i la de Drosophila. El següent pas seria injectar la que seleccionem en el mosquit tigre abans d'alliberar-lo”, completa Rosario Gil.
El projecte actual de Rosario Gil, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, fins a 2025, “Comunicació hoste-simbiont i la seua utilitat en el control biològic de plagues i patògens, SYMB-CONTROL”, compta amb un apartat, “Caracterització molecular de ceps autòctons de Wolbachia en diferents insectes, com a primer pas per a la seua utilització en biocontrol”, que és el que s'està aplicant amb Aedes, Culex i Drosophila. El conveni amb l'ajuntament, anual, és “Proposada de generació de nous ceps de mosquit tigre i possible prova pilot d'alliberament de mascles (tècnica d'insectes incompatibles, IIT) per al control de poblacions en zona delimitada i controlada de València”, i està liderat per Antonio Marcilla, catedràtic de Parasitologia de la UV.
Notícia