El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats entrega l'acreditació que distingix als millors centres d'investigació d'Espanya. El distintiu reconeix l'impacte i la rellevància internacional de la seua labor en neurociències, química, física i tecnologia d'aliments. Suposa una inversió de quatre milions d'euros per centre
La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va entregar ahir a Madrid els distintius que reconeixen als millors centres d'investigació d'Espanya. Es tracta de l'acreditació com a Centres d'Excel·lència Severo Ochoa o Unitats d'Excel·lència María de Maeztu, xarxa de centres que conforma l'aliança SOMMa, que impulsa la qualitat de la investigació científica espanyola mitjançant el reconeixement dels centres i unitats que destaquen per la rellevància i impacte de la seua investigació. En la Comunitat Valenciana són quatre els Centres d'Excel·lència Severo Ochoa en els que participa el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) com l'Institut de Tecnologia Química, l'Institut de Neurociències, l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments i l'Institut de Física Corpuscular, tots dos pertanyents a l'àrea d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València com l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València, que compta amb l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència María a Maeztu.
El reconeixement es realitza mitjançant una convocatòria competitiva anual, les sol·licituds de la qual són avaluades per un comité científic internacional en funció d'una sèrie de criteris com l'impacte de la investigació en l'escenari científic mundial, la generació de coneixement de frontera, activitats de formació i atracció de recursos humans a nivell internacional, la col·laboració amb centres d'investigació d'alt nivell, i les activitats de transferència i divulgació del coneixement a la societat.
L'acreditació com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa o Unitat d'Excel·lència María de Maeztu té una validesa de quatre anys i suposa un milió d'euros anuals per a cadascun dels centres en eixe període, o cinc-cents mil euros anuals en el cas de les unitats. A més del reconeixement social i científic, l'acreditació permet l'accés prioritari a altres iniciatives en matèria de foment de la investigació.
En l'acte, que es va celebrar ahir en el Caixaforum de Madrid, Morant va ressaltar que estes acreditacions, que concedix el Govern d'Espanya a través de l'Agència Estatal d'Investigació (AEI), són “el major reconeixement per als centres i unitats d'excel·lència i s'atorga després d'un procés d'avaluació extremadament rigorós”. “És un agraïment del nostre país a estes institucions per l'impacte de les seues investigacions en el benestar de la ciutadania, la seua contribució al desenvolupament d'una indústria competitiva i innovadora i la seua gran capacitat per a atraure el talent investigador nacional i internacional”, va afirmar.
Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA)
L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments del CSIC és sinònim d'excel·lència en investigació multidisciplinària en l'àrea de Ciència i Tecnologia d'Aliments. La seua experiència (va ser fundat en 1966) li col·loca a l'avantguarda de la innovació i la transferència de coneixement al sector productiu, així com en la formació i educació en ciència i tecnologia dels aliments. La seua investigació s'engloba en quatre programes clau: Aliments i Salut; Seguretat Alimentària i Riscos Emergents; Aliments Sostenibles, des de la producció a la conservació; i Ciència de Dades aplicada a l'alimentació.
Durant la pandèmia de COVID-19, l'IATA va impulsar projectes pioners com els sistemes de monitoratge del coronavirus en aigües residuals i la producció de màscares. Totes dues iniciatives van ser reconegudes en la 1a edició dels Premis CSIC de Transferència i Emprenedoria. Des que rebera el distintiu Severo Ochoa per primera vegada en la convocatòria de 2021, l'IATA ha desenvolupat 20 patents amb gran impacte en la indústria agroalimentària, i ha contribuït a l'assessorament científic per a polítiques públiques que tracten qüestions com les malalties metabòliques, la contaminació per plàstics, la resistència a antibiòtics o els reptes del sector vinícola.
Amparo Querol, investigadora principal del projecte Severo Ochoa en l'IATA, resumix què suposa esta distinció per al seu centre: “este reconeixement ha posicionat a l'IATA com el primer institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments reconegut per la seua qualitat científica i capacitat innovadora, elevant el nostre prestigi a nivell nacional i internacional. Gràcies a esta distinció, atraiem i retenim a investigadors d'alt nivell i talent jove. El finançament que rebem ens permet millorar les nostres infraestructures, contractar personal qualificat i dur a terme projectes d'investigació d'avantguarda, optimitzant la nostra governança”.
Institut de Física Corpuscular (IFIC)
L'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, és pioner a Espanya en la investigació en Física Nuclear, Física de Partícules i de Astropartícules, així com a les seues aplicacions tant en Física Mèdica com en altres camps de la Ciència i la Tecnologia. L'IFIC va obtindre l'acreditació Severo Ochoa en 2015, i ara la torna a aconseguir en la convocatòria de 2023. Gràcies a esta distinció, l'IFIC pretén acostar la investigació fonamental a la societat, promovent una integració més profunda de la ciència en el teixit social i econòmic.
Per a això han dissenyat una estratègia basada en iniciatives innovadores en àrees com les tecnologies quàntiques, la física mèdica i la instrumentació avançada, essencials per a l'avanç del coneixement científic i amb gran potencial per a generar aplicacions amb impacte directe en la vida quotidiana en camps com la salut, l'energia i les comunicacions. Per això, un component essencial és l'enfortiment de la transferència de tecnologia, incloent-hi aliances amb empreses i altres centres d'innovació, amb la finalitat de facilitar l'aplicació pràctica de les nostres investigacions.
A més, el projecte Severo Ochoa de l'IFIC té un fort compromís amb la formació de noves generacions de personal investigador, brindant-li les ferramentes necessàries per a enfrontar-se als desafiaments tecnològics com els de la intel·ligència artificial. “Este pla estratègic, a més d'enfortir i diversificar la nostra investigació, està dissenyat per a anticipar i respondre als reptes del futur. La ciència està en constant evolució, i amb este enfocament volem assegurar-nos que l'IFIC es mantinga a l'avantguarda en el desenvolupament de noves tecnologies i en la creació de solucions que beneficien a la societat en el seu conjunt”, assegura Verónica Sanz, investigadora principal del projecte Severo Ochoa en l'IFIC.
Institut de Ciència Molecular (ICMol)
L'Institut de Ciència Molecular (ICMol) va ser fundat l'any 2000 per a desenvolupar una investigació competitiva i d'alta qualitat en ciència de materials utilitzant un enfocament molecular. De fet, ICMol és l'únic centre d'investigació a Espanya centrat exclusivament en els aspectes moleculars de la Nanociència, amb especial èmfasi en l'estudi de molècules funcionals i materials que exhibixen propietats magnètiques, elèctriques o òptiques útils.
En 2016, l'institut va ser reconegut pel Ministeri espanyol com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu per un període de quatre anys, de 2016 a 2019. En 2020, esta acreditació ha sigut renovada per un altre període de quatre anys, de 2020 a 2024.