Els efectes d'un bacteri intestinal sobre la immunitat innata obrin una nova via per a previndre l'obesitat, segons un estudi de l'IATA

Un estudi liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, del Parc Científic de la Universitat de València, descobrix que el bacteri P. faecium modifica la resposta immune innata de l'organisme, clau per a fer front a malalties metabòliques com l'obesitat o la diabetis. El treball, publicat en Nature Microbiology, demostra en ratolins que un cep d'este bacteri reduïx la inflamació causada per dietes hipercalòriques, combatent així l'obesitat i els trastorns metabòlics associats

Un estudi liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), que es troba en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i centre d'excel·lència Severo Ochoa dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha identificat l'important paper que podria exercir el bacteri intestinal humà Phascolarctobacterium faecium en la prevenció i tractament de l'obesitat. Un cep d'esta espècie bacteriana, fins ara poc estudiada, ha mostrat propietats protectores enfront de l'obesitat i les seues complicacions metabòliques gràcies a la seua capacitat per a contrarestar els efectes perjudicials de les dietes hipercalòriques sobre el funcionament del sistema immunitari. En la troballa, publicat en la revista Nature Microbiology, col·labora el Centre de Biologia Integrativa (CIBIO) de la Universitat de Trento (Itàlia).

El treball ha combinat una anàlisi de més de 7.500 microbiomes humans amb experiments funcionals en ratolins. Els resultats del metanàlisi del microbioma intestinal, realitzat amb dades de múltiples grups de població de 15 nacionalitats distintes, ha demostrat que l'espècie Phascolarctobacterium faecium és més freqüent en persones amb pes saludable que en individus amb sobrepés o obesitat, amb independència de l'edat, el sexe i regió geogràfica. Esta troballa ha reforçat la idea que la presència d'este bacteri és un indicador d'una bona salut metabòlica.

“Hem identificat un biomarcador microbià associat al pes saludable que es manté constant en poblacions molt diverses. L'absència d'este bacteri podria utilitzar-se com a marcador primerenc del risc de patir obesitat”, indica Yolanda Sanz, investigadora de l'IATA i coordinadora de l'estudi.

Nova estratègia front l'obesitat: immunitat innata

Els resultats mostren que l'administració de Phascolarctobacterium faecium (cep DSM 32890) a ratolins amb obesitat induïda per una dieta hipercalòrica va reduir significativament el guany de pes, l'adipositat, la inflamació intestinal i sistèmica i la intolerància a la glucosa. En concret, el bacteri va disminuir el pes corporal en un 25%, el greix acumulat en un 35% i va millorar la tolerància a la glucosa amb efectes comparables als del fàrmac semaglutida, utilitzat en el tractament de la diabetis tipus 2 per a regular l'apetit i els nivells de sucre en sang.

Un de les troballes clau de l'estudi és que este cep exercix efectes beneficiosos sobre el metabolisme a través de la seua capacitat per a modular la funció del sistema immunitari innat, fins i tot quan està inactivada per pasteurització. Este bacteri reprograma el fenotip de cèl·lules del sistema immunitari innat, reduint la presència de macròfags proinflamatoris i afavorint l'activació de macròfags alternatius, que bloquegen la cascada d'esdeveniments inflamatoris que ocorren en l'intestí en el context de l'obesitat.

Gràcies a este canvi, també es reduïx la presència d'altres cèl·lules immunes inflamatòries (conegudes com ILC1) en l'intestí, que solen estar elevades en persones amb obesitat i que estimulen la producció de substàncies inflamatòries com l'interferó gamma, que altera la funció barrera intestinal i causa alteracions metabòliques. Estos efectes semblen dependre de components estructurals de la cèl·lula bacteriana de P. faecium, com a proteïnes o fragments de la seua paret cel·lular, capaces d'activar receptors immunitaris específics (denominats Toll-like receptor 2 o TLR2) presents en les cèl·lules immunes innates.

“Estos resultats demostren que és possible redirigir la resposta immune enfront de la dieta, bloquejant la seqüència d'esdeveniments inflamatoris mitjançant l'acció d'un bacteri sobre l'intestí. Això al seu torn permet restaurar el funcionament d'altres òrgans implicats en la regulació del metabolisme, la qual cosa suposa una troballa encoratjadora per al desenrotllament de noves estratègies que permeten combatre les malalties metabòliques de forma més eficaç”, Yolanda Sanz, investigadora de l'IATA i coordinadora de l'estudi

“En reprogramar el fenotip i funció inflamatòria dels macròfags es restaura l'equilibri immunològic en l'intestí, la qual cosa permet frenar la inflamació crònica provocada per dietes hipercalòriques i, amb això, millorar la salut metabòlica global de l'organisme”, afig Rebeca Liébana, investigadora de l'IATA-CSIC que ha contribuït a l'estudi durant la seua tesi doctoral.

Noves teràpies basades en la microbiota intestinal

Esta troballa no sols amplia el coneixement sobre les complexes interaccions entre la dieta, la immunitat i la microbiota (els microorganismes que viuen en el nostre organisme), sinó que obri noves possibilitats desenrotllar teràpies dirigides a previndre o tractar l'obesitat amb mecanismes d'acció alternatius o complementaris. “Estos resultats demostren que és possible redirigir la resposta immune enfront de la dieta, bloquejant la seqüència d'esdeveniments inflamatoris mitjançant l'acció d'un bacteri sobre l'intestí. Això al seu torn permet restaurar el funcionament d'altres òrgans implicats en la regulació del metabolisme, la qual cosa suposa una troballa encoratjadora per al desenrotllament de noves estratègies que permeten combatre les malalties metabòliques de forma més eficaç”, assenyala Yolanda Sanz.

Encara que l'estudi s'ha realitzat en ratolins, les autores destaquen la seua rellevància com a punt de partida per a futurs assajos clínics en humans. El seu enfocament s'emmarca en una línia d'investigació cada vegada més prometedora: les teràpies basades en la modulació de la microbiota, que obrin noves possibilitats per a dissenyar intervencions més personalitzades i complementàries als tractaments farmacològics convencionals.

Font: CSIC Delegació Comunitat Valenciana