Investigadores de l'IATA demostren que el quefir modula receptors intestinals implicats en la resposta immune

L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, centre d'investigació del Parc Científic UV, demostra en assajos in vitro que esta beguda elaborada a partir de llet fermentada regula diferents vies de senyalització immune a nivell intestinal. Després d'analitzar la composició de quefirs comercials i probiòtics en format de càpsules, van trobar diferències significatives en la seua composició microbiana i en la seua capacitat per a influir en l'organisme

Un estudi liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha analitzat la composició microbiana i els efectes sobre les vies de senyalització, els canals de comunicació del sistema immune, d'onze quefirs comercials, comparant-los amb quatre probiòtics farmacèutics. El treball, publicat en la revista Food Research International, revela diferències significatives en la capacitat del quefir per a modular el sistema immunitari intestinal in vitro. Els resultats van mostrar que esta beguda preparada a partir de llet fermentada presenta un efecte immunomodulador més complex i divers, possiblement per la interacció entre els bacteris i els fongs que coexistixen en la beguda.

El quefir és una beguda tradicional elaborada a partir de la fermentació de la llet mitjançant una combinació de bacteris i llevats. A diferència del iogurt, fermentat només per bacteris, el quefir alberga a una comunitat microbiana molt més diversa. Això ho confirma l'estudi de l'IATA-CSIC, que va observar una alta variabilitat en la composició microbiana, tant bacteriana com fúngica, dels quefirs analitzats. En la majoria predominaven bacteris com Lactococcus lactis i Streptococcus thermophilus, habituals en la fermentació làctia i amb efectes beneficiosos per a la salut intestinal. En uns altres, es va detectar una major presència de llevats com Kluyveromyces marxianus o Saccharomyces cerevisiae, associades a la producció de compostos amb efectes antioxidants i immunomoduladors.

Interacció entre bacteris y fongs

“Els quefirs comercials presenten diferències significatives en la seua composició i en els seus efectes sobre les vies de senyalització immune intestinal. Comptar amb dades clares sobre la seua composició ajudaria els consumidors a triar productes de forma més informada”, explica Marta Arroyo, investigadora de l'IATA-CSIC i autora principal de l'estudi.

Les vies de senyalització immune actuen com un llenguatge molecular que connecta als microorganismes, els compostos bioactius dels aliments, les cèl·lules intestinals i el sistema immunitari. A través de complexes cascades de reaccions bioquímiques, estes vies permeten reconéixer senyals externs, transmetre informació i coordinar respostes que poden anar des de la defensa enfront de patògens fins a la promoció de la tolerància i l'equilibri immunològic.

“Els quefirs comercials presenten diferències significatives en la seua composició i en els seus efectes sobre les vies de senyalització immune intestinal. Comptar amb dades clares sobre la seua composició ajudaria els consumidors a triar productes de forma més informada”, Marta Arroyo, investigadora de l'IATA-CSIC i autora principal de l'estudi

Per a avaluar la capacitat de supervivència dels microorganismes del quefir i el seu impacte sobre el sistema immunitari, les investigadores del grup d'Enfocaments Integratius en Toxicologia Alimentària de l'IATA-CSIC van simular un procés de digestió gastrointestinal i van analitzar l'efecte de les mostres en models cel·lulars. A més, alguns quefirs van demostrar una notable resistència a les condicions digestives simulades, la qual cosa podria afavorir l'arribada d'un major nombre de microorganismes vius a l'intestí.

Activar rutes inmunitàries específiques

L'estudi també va observar que la diversitat microbiana del quefir influïx directament en la seua capacitat per a modular diferents vies de senyalització intestinal relacionades amb el sistema immune. Una major diversitat bacteriana es va associar amb una activació més intensa del receptor d'hidrocarburs arílics (AhR) i Toll-like (TLR), proteïnes clau en la regulació de la resposta immunitària; mentres que una major diversitat de llevats es va relacionar amb respostes més atenuades.

“Este factor podria potenciar els efectes immunomoduladors del quefir i diferenciar-lo d'alguns suplements probiòtics convencionals per la seua viabilitat per a arribar a l'intestí i la seua capacitat per a activar vies de senyalització distintes. A més, les interaccions entre la matriu alimentària i els microorganismes és una àrea poc estudiada que requerix més atenció. L'equilibri entre bacteris i fongs sembla ser determinant en la capacitat del quefir per a modular les vies de senyalització intestinals”, explica Silvia Moriano, investigadora postdoctoral de l'IATA-CSIC i primera autora de l'estudi.

"Les interaccions entre la matriu alimentària i els microorganismes és una àrea poc estudiada que requerix més atenció. L'equilibri entre bacteris i fongs sembla ser determinant en la capacitat del quefir per a modular les vies de senyalització intestinals”. Silvia Moriano, investigadora postoctoral de l'IATA i primera autora de l'estudi

Més detalls sobre composició microbiana

L'estudi subratlla la importància de caracteritzar amb precisió els microorganismes presents en els productes fermentats o aquells que contenen microorganismes vius, ja que, malgrat trobar-se sota la mateixa definició de producte, existixen diferències significatives entre els quefirs analitzats. “Donades les diferències observades entre marques i formulacions, seria recomanable que els fabricants inclogueren informació més detallada sobre la composició microbiana i la seua viabilitat en l'etiquetatge, no sols en els quefirs sinó també en altres productes fermentats”, assenyala Rierol.

L'equip investigador destaca que estan treballant a identificar els ceps microbians i els metabòlits responsables d'estos efectes, i que és necessari realitzar assajos clínics en humans que confirmen la seua rellevància fisiològica, considerant la complexitat per a establir les relacions causals i les respostes associades a la dieta de cada individu.

Font: Delegació CSIC Comunitat Valenciana