La lactància materna protegix el bebé enfront de la resistència als antibiòtics a través de la microbiota intestinal, segons un estudi liderat per l'IATA

L'alimentació exclusiva amb llet materna durant el primer mes de vida reduïx la presència de microorganismes resistents a estos fàrmacs, segons un estudi publicat en Nature Communications. El treball liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), situat en el Parc Científic UV, va analitzar mostres de bebés i mares de la Comunitat Valenciana, revelant la importància de la lactància en la salut a curt i llarg termini

Un estudi internacional liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la UV (PCUV), demostra que la lactància materna exclusiva durant el primer mes de vida té un efecte protector enfront de l'aparició de bacteris portadors de gens de resistència als antibiòtics, un dels principals problemes de salut pública. Això es deu a l'impacte que exercix la lactància sobre la composició de la microbiota intestinal infantil, el conjunt de microorganismes que habita en l'intestí, i a la presència de bifidobactèries, associades a una menor càrrega d'esta mena de gens i altres microorganismes patògens. Els resultats es publiquen en Nature Communications.

La investigació la lidera el laboratori MAINBIOTICS del grup de Bacteris làctics i probiòtics de l'IATA-CSIC, en col·laboració amb l'Institut de Biologia Funcional i Genòmica (IBFG, CSIC-Universitat de Salamanca), l'Institut de Biomedicina València (IBV-CSIC) i altres entitats d'Espanya i Itàlia. Les dades procedixen de mostres fecals recollides al llarg del primer any de vida de 66 bebés i les seues mares de la ‘cohort MAMI’, un grup de població en la Comunitat Valenciana als qui realitzen un seguiment des del naixement fins als sis anys d'edat per a estudiar com es forma i evoluciona la microbiota infantil, dirigit pel CSIC i el Servici de Pediatria de l'Hospital Clínic Universitari de València.

"Una alta presència de bifidobactèries en l'intestí infantil s'associa amb un conjunt gens del microbioma que conferixen resistència als antimicrobians, la qual cosa anomenem resistoma, menys divers i amb menor càrrega de gens de resistència. En canvi, una menor abundància d'estos bacteris s'associa amb un microbioma més divers, i amb presència de microorganismes potencialment patògens que posseïxen una major càrrega de gens de resistència", Mª Carmen Collado, investigadora de l'IATA que lidera el treball

Els resultats revelen que la lactància afavorix la presència de bacteris del gènere Bifidobacterium, que exercixen un paper clau en la protecció de l'intestí infantil enfront d'aparició de bacteris que presenten gens relacionats amb la resistència als antibiòtics. “Una alta presència de bifidobactèries en l'intestí infantil s'associa amb un conjunt gens del microbioma que conferixen resistència als antimicrobians, la qual cosa anomenem resistoma, menys divers i amb menor càrrega de gens de resistència”, revela Mª Carmen Collado, investigadora de l'IATA-CSIC que lidera el treball. “En canvi, una menor abundància d'estos bacteris s'associa amb un microbioma més divers, i amb presència de microorganismes potencialment patògens que posseïxen una major càrrega de gens de resistència”, advertix.

Escut enfront de l'impacte de la cesària en la microbiota

Una altra troballa important de l'estudi és que el creixement de bifidobactèries associat a la lactància materna exclusiva podria pal·liar efectes adversos del naixement per cesària, que interferix en la transferència natural de bacteris beneficiosos durant el part i implica una exposició primerenca a antibiòtics. Això pot alterar la colonització microbiana de l'intestí i afavorir l'aparició de bacteris resistents a tractaments. L'equip va observar que els bebés nascuts per cesària i alimentats exclusivament amb llet materna durant el primer mes presentaven una càrrega de gens associats a resistència antimicrobiana molt de menor que aquells que no van rebre lactància materna, i similar a la dels nascuts per via vaginal.

En canvi, la interrupció de la lactància abans dels sis mesos de vida, el període mínim aconsellat per l'OMS per a mantindre esta pràctica, es va associar amb un augment sostingut de gens relacionats amb la resistència als antibiòtics, la qual cosa podria dificultar el tractament de futures infeccions. “Els nostres resultats mostren que la lactància exclusiva no sols beneficia al bebé en el present, sinó que també té implicacions duradores en la seua salut intestinal a llarg termini”, explica Anna Samarra, investigadora predoctoral del grup MAINBIOTICS en l'IATA-CSIC i primera autora.

Prevenció primerenca des de la lactància

“Estes troballes aporten evidència científica sobre la importància de la lactància materna en la salut del bebé lactant a curt i llarg termini”, indica Cecilia Martínez Costa, cap del Servici de Pediatria de l'Hospital Clínic Universitari de València i coautora de l'estudi. “A més, estes estratègies també contribuiran a reduir la resistència als antibiòtics, un dels grans desafiaments de salut pública als quals s'enfronta la nostra societat”, conclou. Així, fomentar la lactància no sols protegix la salut del bebé, sinó que també pot contribuir a reduir la transmissió de gens resistents en la població, asseguren les investigadores.

L'equip d'investigació ha emprat anàlisi metagenòmics, que permeten estudiar tant la composició bacteriana com els gens relacionats amb la resistència a antibiòtics, amb informació clínica i dades de creixement de lactants. “Este treball combina per primera vegada dades clíniques, antropomètrics i metagenòmics en una cohort ben caracteritzada per a estudiar com es configura el resistoma infantil en condicions reals de vida. La integració de totes estes capes d'informació ens ha permés comprendre amb major precisió el paper de la lactància materna en la modulació primerenca del microbioma”, descriu Narcís M. Maixella, investigador de l'IBFG i un dels autors principals de l'estudi.

"Els nostres resultats mostren que la lactància exclusiva no sols beneficia al bebé en el present, sinó que també té implicacions duradores en la seua salut intestinal a llarg termini”, Anna Samarra, investigadora predoctoral del grup MAINBIOTICS en l'IATA i primera autora

Esta investigació ha sigut possible gràcies al finançament europeu, nacional i en el marc dels projectes NeoHealth i Microglocal en el marc de la convocatòria de projectes Prometeo- Grups d'Investigació d'Excel·lència de la Generalitat Valenciana. Estos projectes tenen com a objectiu estudiar la disseminació de la resistència als antibiòtics en l'entorn matern-infantil, i compten amb la col·laboració dels investigadors del CSIC Iñaki Comas i Alberto Marina, els dos en l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC).

No et perdes l'entrevista de María Carmen Collado en la nostra secció d'Europark

F0nt: Delegació CSIC Comunitat Valenciana