Mor Rosa Montoro, pionera en seguretat alimentària i figura clau en la història de l'IATA

Rosa Montoro, Rosita per als seus sers estimats, va formar part de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) des dels seus primers anys, quan l'institut tenia la seua seu en Carrer Jaume Roig, 11, actual ubicació de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC). Va viure així totes les etapes del desenrotllament institucional de l'IATA, des dels seus inicis al costat de figures fundacionals com Eduardo Primo Yúfera, fins al trasllat al Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) en 1995, on va continuar la seua labor investigadora fins a la seua jubilació.

Una pionera en la toxicologia alimentària

Durant dècades, Rosa Montoro va dirigir el grup de contaminació metàl·lica de l'IATA-CSIC, precedent directe de l'actual grup d'Enfocaments Integratius en Toxicologia Alimentària, hui coordinat per Vicenta Devesa, Dinoraz Vélez, les dos formades sota la seua direcció, i Marta Arroyo. En un moment en què la investigació en seguretat alimentària se centrava quasi exclusivament en la microbiologia, Rosa Montoro va saber anticipar el creixent paper dels riscos químics en els aliments, orientant la seua investigació cap a un camp llavors emergent.

“Va ser una gran lluitadora i una pionera en l'àrea de la toxicologia alimentària, especialment en l'estudi de metalls”, recorda Dinoraz Vélez.
Vicenta Devesa afig: “Tant en els assajos de biodisponibilitat, com en la identificació i quantificació d'espècies químiques de metalls i en l'estudi de com el processament dels aliments influïx en la transferència de contaminants, la seua contribució científica ha sigut extraordinària”.

Compromís internacional i ciència amb impacte social

Rosa Montoro va crear nombroses xarxes de col·laboració científica, amb especial atenció a la cooperació amb països llatinoamericans. Bona part del seu treball va estar dedicada a l'estudi de poblacions exposades a arsènic en diverses regions d'Amèrica del Sud, contribuint a comprendre millor els seus efectes tòxics i a dissenyar estratègies preventives.

“Tant en els assajos de biodisponibilitat, com en la identificació i quantificació d'espècies químiques de metalls i en l'estudi de com el processament dels aliments influïx en la transferència de contaminants, la seua contribució científica ha sigut extraordinària”, Dinoraz Vélez, coordinadora del grup d'Enfocaments Integratius en Toxicologia Alimentària de l'IATA i formada per Rosa Montoro

La seua vocació de servici públic es va reflectir també en el seu paper durant el Desastre d'Aznalcóllar (1998), un dels episodis ambientals més greus de la història recent d'Espanya. Montoro va ser una de les responsables del CSIC en la resposta científica a l'emergència. L'equip, integrat per 17 doctors —entre ells el microbiòleg César Nombela o el llavors director de l'Estació Biològica de Doñana, Miguel Ferrer—, va realitzar una exhaustiva caracterització del nivell de contaminants tòxics en aigües, llots, sòls i éssers vius afectats per l'abocament tòxic. Les seues aportacions van ser essencials per a determinar el nivell de contaminació i orientar la gestió posterior del desastre.

Un llegat que perdura

Rosa Montoro serà recordada no sols per les seues aportacions científiques, sinó també per la seua integritat, la seua capacitat de treball i el seu compromís amb la formació de noves generacions. La seua influència continua viva en l'actual grup d'Enfocaments Integratius en Toxicologia Alimentària, en els nombrosos investigadors i investigadores que va formar i en el desenrotllament històric de l'IATA.

El seu llegat científic, humà i institucional és part inseparable de la identitat de l'IATA. El centre d'investigació del PCUV l'acomiada amb profund agraïment i admiració.