El cabal màxim del Pedrís a Torrent va equivaldre a dos piscines olímpiques per segon en la dana i els estrenyiments aigües avall ho van desbordar, segons l'ICBiBE

Així, el Pedrís a Torrent va registrar 5678 m³ per segon (un m³/seg equival a 1000 litres en una secció d'un metre per un metre, en un segon); el màxim del Magre a Carlet va ser de 4198 m³/seg; i el Túria a Pedralba va registrar un pic de 2596 m³/s.

“El cabal mitjà de la rambla de Poio per Torrent equival a l'aigua que ompliria dos piscines olímpiques cada segon (50 per 25 metres amb quasi tres de profunditat); o l'aigua que podrien portar 300 camions cisterna plens cada segon”, explica Juan M. Soria, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), que ha liderat esta investigació publicada en la revista Water. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha premiat recentment la contribució científica de Juan Soria a la reconstrucció després de la dana.

L'estudi identifica els “colls de botella” en la xarxa de drenatge hidrològic. Estos punts crítics ocorren on la secció aigües avall d'un canal és significativament menor que la secció aigües amunt. En la rambla de Poio, la confluència amb el barranc de l'Horteta a Torrent va llançar una secció mullada transversal de 2271 m². No obstant això, la secció està restringida progressivament aigües avall, reduint-se en una distància de 10 km a 205 m² prop de Massanassa. Este embotellament va ser la causa de la inundació generalitzada entre Torrent i Massanassa, que va resultar en danys materials i nombroses víctimes, detalla Rafael Muñoz, investigador de l'ICBiBE i primer firmant de l'article.

"En la rambla de Poio, la confluència amb el barranc de l'Horteta a Torrent va llançar una secció mullada transversal de 2271 m². No obstant això, la secció està restringida progressivament aigües avall, reduint-se en una distància de 10 km a 205 m² prop de Massanassa. Este embotellament va ser la causa de la inundació generalitzada entre Torrent i Massanassa, que va resultar en danys materials i nombroses víctimes", Rafael Muñoz, investigador de l'ICBiBE i primer firmant de l'article

Un exemple destacat també és el riu Magre, on es va observar una reducció dràstica de la secció transversal mullada: va passar de 1679 m² a Carlet a tan sols 243 m² a Algemesí. Esta reducció explica el desbordament massiu, estimat en 3590 m³/seg, que va inundar Algemesí i les seues àrees circumdants. La validesa d'este procediment empíric de mesura va ser rigorosament provada mitjançant l'equació de Manning, que s'utilitza àmpliament en el càlcul hidrològic a partir de variables com el pendent, el tipus de llit i la secció d'este

Des d'una perspectiva ecològica, l'impacte en l'Albufera de València va ser greu, amb un descens del 82% en la conductivitat de l'aigua per davall dels valors pre-DANA. A més, s'ha depositat una substancial capa de sediment en el fons de la llacuna, un fenomen que ja va ser destacat per estudis preliminars sobre la sedimentació.

“L'estudi subratlla la necessitat urgent d'utilitzar estes dades obtingudes per a actualitzar les ferramentes de planificació territorial, com el PATRICOVA, i implementar intervencions estructurals per a millorar la capacitat dels llits”, Noelia Campillo, investigadora de l'ICBiBE i participant en esta investigació

 “L'estudi subratlla la necessitat urgent d'utilitzar estes dades obtingudes per a actualitzar les ferramentes de planificació territorial, com el PATRICOVA, i implementar intervencions estructurals per a millorar la capacitat dels llits”, destaca Noelia Campillo, investigadora de l'ICBiBE i participant en esta investigació.

L'esdeveniment de 2024 va ser el més important en la conca del Pedrís en els últims 80 anys, el segon en la del Túria i el tercer en la del Xúquer, segons els registres consultats. La probabilitat d'una inundació similar és del 8,8% per a la conca del Xúquer i del 2,5% per a les conques del Túria i Poyo, apunta Juan Víctor Molner, també firmant de l'article científic.

3 An optional caption for the image that will be added to the gallery. Enter any descriptive text for this image that you would like visitors to be able to read.

Secció del Barranc de Poio a Torrent i mapa dels cabals pique, en m³/s en diversos punts dels rius Túria i Magre i dels barrancs que drenen l'Albufera de València. Foto: UV Notícies

Metodologia

Els investigadors van emprar una metodologia empírica post-esdeveniment per a realitzar l'estimació dels cabals màxims en determinats punts concrets de les conques a causa de la naturalesa esporàdica i impredictible d'estos fenòmens i les limitacions dels sistemes de recopilació de dades en temps real durant avingudes extremes com el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (SAIH).

L'enfocament es va basar en l'anàlisi de l'evidència física deixada pel màxim nivell de la inundació, utilitzant el càlcul de la secció transversal banyada en 25 punts clau de mostreig. Utilitzant la xarxa oficial de dades de mesurament de cabals existent, es va estimar la velocitat mitjana de l'aigua. Els resultats van llançar estimacions de cabals màxims en diversos llocs, que van superar en gran manera la capacitat de transport dels llits, provocant importants inundacions i desbordaments.