Dos estudis del ICBiBE assenyalen que la gestió i restauració de les platges compromet la conservació de la seua biodiversitat

Els ecosistemes costaners, en particular dunes i platges, s'enfronten a amenaces creixents a causa de la urbanització, el canvi climàtic i les pràctiques de restauració i gestió alienes a les necessitats ecològiques de les espècies presents. Dos treballs de la Universitat de València (UV) constaten la importància de reorientar les polítiques de gestió de la costa cap a la protecció de les espècies que depenen dels hàbitats dunars oberts i de les restes naturals que es depositen a les platges 

Els dos estudis, dirigits per l'investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en el Parc Científic, Miguel Ángel Gómez-Serrano (Departament de Microbiologia i Ecologia de la UV) i publicats en les revistes Nature Ecology & Evolution i Trends in Ecology & Evolution, descriuen el procés mitjançant el qual determinades activitats podrien estar danyant la biodiversitat costanera, i fan una crida a reconsiderar les estratègies actuals de restauració de dunes, així com la gestió de restes mareals, és a dir, dels materials naturals i antropogènics que es depositen a les platges per acció de l'onatge.

En el seu primer estudi, Dune restoration must consider species that need open and early successional dune habitats, Gómez-Serrano advertix que les pràctiques tradicionals de restauració de dunes estan posant en perill a les espècies que depenen d'hàbitats oberts i de successió primerenca. Segons l'article, estos hàbitats, que són essencials per a moltes espècies de plantes i aus costaneres, estan sent afectats per projectes de restauració dunar, el disseny de la qual tendix a reduir l'heterogeneïtat ecològica d'estos ecosistemes.

Les platges i les seues dunes són hàbitats dinàmics que alberguen una diversitat única d'espècies adaptades a condicions canviants. “Si bé les actuals intervencions poden ser beneficioses per a previndre l'erosió i protegir les costes de les inundacions, també resulten perjudicials per a les espècies que necessiten àrees obertes per a nidificar o alimentar-se. Ara com ara, els projectes de restauració dunar solen estar més orientats a la repoblació vegetal de les dunes que a les necessitats vitals de les aus que les habiten”, lamenta el científic. “Les aus litorals, com els corriols camanegres, requerixen d'àrees obertes amb escassa vegetació per a situar els seus nius, on poden detectar als depredadors a temps mentres estan incubant. L'augment de la cobertura vegetal reduïx la seua capacitat per a fer-lo, la qual cosa disminuïx la seua possibilitat de supervivència”, afig.

“Les mesures que afavorixen l'estabilització de les dunes, com la reforestació i el tancat d'àrees amb vegetació densa, poden ser contraproduents en llocs on els hàbitats dinàmics són essencials per a la biodiversitat”

L'article crida també l'atenció sobre la pressió addicional que suposen, per a estes espècies, factors com el canvi climàtic i la urbanització generalitzada del litoral. “L'augment del nivell de la mar i l'erosió costanera comprometen el futur d'estos hàbitats, impedint la migració natural de les dunes cap a l'interior i creant una situació de compressió costanera que restringix encara més l'espai disponible per a la biodiversitat”, explica Miguel Ángel Gómez-Serrano.

En este context, l'estudi alerta sobre la necessitat urgent de reconsiderar les pràctiques de restauració actuals per a evitar una major degradació dels ecosistemes duners. “Les mesures que afavorixen l'estabilització de les dunes, com la reforestació i el tancat d'àrees amb vegetació densa, poden ser contraproduents en llocs on els hàbitats dinàmics són essencials per a la biodiversitat”, insistix l'autor de la investigació.

La conservació de la biodiversitat de les platges depén de la gestió de les restes mareals

En el seu segon treball, titulat Improving beach natural debris management for biodiversity conservation, Gómez-Serrano destaca la importància de les deixalles naturals depositades per la mar a la platja, com a algues, fustes de deriva o restes d'animals marins. Les restes mareals són, segons l'estudi, fonamentals per als processos de dispersió de les plantes litorals, per a sostindre les cadenes tròfiques de la platja, per a contribuir a l'estabilització del substrat arenós i, al cap i a la fi, per a l'èxit de les aus que nidifiquen a les platges. No obstant això, tal com apunta l'article, les pràctiques actuals de neteja de platges mitjançant maquinària pesant eliminen no sols escombraries antropogèniques, com a plàstics i altres deixalles humanes, sinó també este material orgànic vital per a l'ecosistema. “Les tasques de neteja de platges amb maquinària poden produir la pèrdua directa dels nius de les aus que crien directament sobre l'arena, com és el cas del corriol camanegre. A més, esta neteja deteriora l'hàbitat que utilitza per a nidificar i reduïx dràsticament el seu aliment, ja que els adults i pollastres d'esta espècie depenen dels invertebrats associats a estes restes naturals”, detalla el científic.

Cap a un maneig sostenible de les platges i dunes

Tots dos estudis coincidixen en la urgència de replantejar les estratègies de maneig de les platges, integrant no sols les necessitats estètiques i recreatives, sinó també els processos ecològics que sustenten la biodiversitat. I insten els governs i autoritats locals a implementar regulacions més estrictes quant a la preservació i gestió de les deixalles naturals a les platges, o quant a la promoció de projectes de restauració de dunes que incloguen objectius de conservació per a les espècies que depenen d'hàbitats oberts i dinàmics. L'article proposa diferenciar, per a la gestió de les seues restes mareals, les platges urbanes de les naturals, i suggerix un panorama legislatiu més incident en la conservació d'estos ecosistemes. “La recent aprovació pel Parlament Europeu de la Llei de Restauració de la Naturalesa brinda una oportunitat per a fer les coses bé en el futur”, conclou l'autor.