Les comunitats europees d'aus costaneres es recuperen en les mars Bàltic, del Nord i Mediterrani occidental, segons un estudi en el qual participa l'ICBiBE

No obstant això, segons la investigació publicada en la revista Global Change Biology, la recuperació d'estes comunitats d'aus no ha sigut homogènia. De fet, en el 5% de les zones estudiades, la riquesa d'espècies continua disminuint i en el 13% d'unes altres el nombre d'individus continua en recessió. “La recuperació també ha sigut irregular en el temps. En la mar Bàltica, la millora més pronunciada va ocórrer entre 1990 i 2015, amb increments notables en nombre d'espècies i abundància. En la mar del Nord, amb menys dades disponibles, les poblacions semblen més estables. Per contra, en el Mediterrani occidental, la millora es va produir principalment entre 1970 i 1990 i, posteriorment eixa tendència es va estancar”, explica Carlos Cano-Barbacil, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i primer firmant del treball.

Encara que la recuperació de les poblacions de les aus marines del Mediterrani s'associa fonamentalment a la protecció legal dels seus llocs de reproducció, els resultats també mostren una recuperació en localitats no protegides a un ritme similar al de les àrees estrictament protegides. Per exemple, les poblacions d'aus marines que crien en els ports de València i Castelló van mostrar alts percentatges de canvi en el nombre d'espècies nidificants (3,4% anual), la diversitat (5,1%) i, especialment, l'abundància d'ocells reproductors (37,9% anual).

“Espècies amenaçades com la gavina corsa i o la tisoreta d'albufera elegant s'han establit amb èxit en estos ports durant les últimes dècades per l'existència de tancats o restriccions d'accés a persones, així com a l'absència general de depredadors terrestres associada a la falta de connexió d'estes zones amb hàbitats naturals, de manera que les aus han trobat en estos llocs la tranquil·litat que necessiten per a reproduir-se amb èxit”, ha destacat Miguel Ángel Gómez Serrano, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València, també participant en l'estudi.

Les aus que habiten en platges, penya-segats, estuaris i xicotetes illes complixen un paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes costaners i marins. No obstant això, són també un dels grups més amenaçats per la sobreexplotació de les mars, la contaminació, el canvi climàtic, la pèrdua de zones de cria i les espècies invasores com les rates o els gats.

“Espècies amenaçades com la gavina corsa i o la tisoreta d'albufera elegant s'han establit amb èxit en estos ports durant les últimes dècades per l'existència de tancats o restriccions d'accés a persones, així com a l'absència general de depredadors terrestres associada a la falta de connexió d'estes zones amb hàbitats naturals, de manera que les aus han trobat en estos llocs la tranquil·litat que necessiten per a reproduir-se amb èxit”, ha destacat Miguel Ángel Gómez Serrano, investigador de l'ICBiBE

Els resultats de l'estudi confirmen que les polítiques europees, com la Directiva d'Aus i la creació d'espais protegits, han donat els seus fruits. No obstant això, els autors advertixen que encara persistixen amenaces com la transformació dels litorals, la sobrepesca, la contaminació, les espècies invasores o el canvi climàtic. “Estes aus són indicadors de la salut dels ecosistemes i la seua recuperació en alguns llocs és resultat de dècades d'esforços de conservació, però no podem baixar la guàrdia”, alerta Cano-Barbacil. 

L'equip va recopilar dades des de 1957 fins a 2024, i va aplicar models estadístics per a avaluar canvis en la riquesa i diversitat d'espècies, així com en l'abundància d'individus. A més, es va analitzar l'efecte de les àrees protegides i es van comparar les tendències en comunitats d'ocells en època de cria i a l'hivern, recolzant en la investigació en bases de dades europees i censos nacionals.

Este treball forma part del projecte europeu MARC-BITLA (Marí COastal BiOdiversity Long-term Observations) en el qual també participen les universitats de València i Múrcia i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).