l'Equador destaca per ser un dels països més diversos del món, i malgrat això, prop del 40% de les espècies de vertebrats es troben en alguna categoria d'amenaça, segons el seu Ministeri de l'Ambient. En aquest context i davant la urgència d'establir estratègies de conservació basades en criteris tècnics i científics, la Fundació Còndor Andí i l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, situat en el Parc Científic de la Universitat de València, han signat un acord mitjançant el qual tots dos organismes col·laboraran per a obtindre informació científica, biogeogràfica i ecològica, a través de l'ecologia espacial –punt de trobada entre l'ecologia animal i la vegetal.
“Aquest enfocament permetrà la planificació i gestió de la biodiversitat en diferents escales, especialment en àrees prioritàries per a la conservació a l'Equador i la regió Neotropical, amb un èmfasi particular en espècies i ecosistemes amenaçats”, assenyala Pascual López López, professor responsable de treball per part de la UV i membre del Grup de Vertebrats Terrestres de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE).
“Aquest enfocament permetrà la planificació i gestió de la biodiversitat en diferents escales, especialment en àrees prioritàries per a la conservació a l'Equador i la regió Neotropical, amb un èmfasi particular en espècies i ecosistemes amenaçats”, Pascual López López, professor responsable de treball per part de la UV i membre del Grup de Vertebrats Terrestres de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE)
Durant més d'una dècada, la Fundació Còndor Andí ha integrat la telemetria satel·litària en els seus projectes. Això ha permés determinar patrons espaitemporals d'ús de l'hàbitat i comprendre la relació entre patrons d'ús de l'espai i distribució de recursos tròfics en àrees de campege de vertebrats amenaçats, com a mamífers i ocells. El projecte va començar en 2012 amb el còndor andí (Vultur gryphus) i es va ampliar en 2018 incloent l'àguila andina (Spizaetus isidori). Des de 2021, també s'han estudiat les xarxes d'interaccions ecològiques d'espècies com l'os andí (Tremarctos ornatus) i el pollastre rei (Sarcoramphus papa), esforços han permés incloure altres espècies com el puma (Puma concolor), el tapir de muntanya (Tapirus pinchaque), el llop d'erm (Pseudalopex culpaeus), el curiquingue (Phalcoboenus caranculatus) i el jaguar (Panthera onca) mitjançant l'ús d'emissors satel·litaris.
Andes Tropicals i el Chocó
La primera fase d'aquest projecte, que es durà a terme durant els anys 2023 i 2024, se centrarà en la captura i marcatge d'exemplars de les espècies involucrades. A més, es realitzarà la compilació, integració, transferència i anàlisi de dades prèviament obtingudes per la Fundació Còndor Andí.
El projecte abastarà tot el territori equatorià, enfocant-se principalment en àrees clau compreses entre els punts calents de biodiversitat dels Andes Tropicals i el Va xocar a l'Equador. La informació obtinguda permetrà implementar mesures de gestió destinades a millorar l'estat de les poblacions de vertebrats neotropicals involucrades en aquest projecte pioner en el seu camp a nivell internacional.
“Els resultats exemplificaran de manera clara la importància del finançament privat, la investigació científica, la gestió de recursos naturals i la conservació de la biodiversitat”, afig el biòleg valencià. La col·laboració entre la Fundació Còndor Andí i la Universitat de València obrirà noves oportunitats per a l'avanç de la ciència i la protecció de la naturalesa a l'Equador.
El projecte abastarà tot el territori equatorià, enfocant-se principalment en àrees clau compreses entre els punts calents de biodiversitat dels Andes Tropicals i el Chocó a l'Equador
Notícia en els mitjans