Un estudi internacional publicat en la revista Nature, en el qual participen investigadors de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), de l'àrea científica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), confirma l'amenaça per a l'ésser humà i la vida aquàtica per l'alta contaminació dels residus derivats de plàstics i microplàstics. Si bé les investigacions s'han centrat principalment en els oceans fins hui, l'estudi revela la presència d'aquests contaminants en els llacs, més enllà d'àrees amb grans zones urbanes o altament transformades per l'ésser humà
L'estudi Plastic debris in lakes and reservoris, publicat en Nature, liderat per les investigadores Verónica Nava i Barbara Leoni, de la Universitat de Milà-Bicocca, ha permés recaptar dades de llacs i embassaments en 23 països i 6 continents, amb la col·laboració de 79 investigadors vinculats a la Xarxa Mundial d'Observatoris Ecològics de Llacs (GLEON). En el treball ha participat l'investigador Rafael Carballeira, dedicat a l'estudi dels llacs ibèrics i el seguiment del seu estat ecològic amb la finalitat de garantir la disponibilitat dels recursos hídrics i la sustentació de la biodiversitat terrestre, línia d'investigació que s'emmarca en la dilatada trajectòria del grup de Limnologia, del qual forma part en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV).
Els ecosistemes aquàtics ibèrics estudiats són l'embassament de Sau (Barcelona), Alqueva (Portugal, l'embassament més gran d'Europa Occidental), i a Galícia, Meirama (llac artificial), Cecebre (embassament) i Doniños (llac natural). Cecebre i Meirama són les principals fonts de proveïment de la ciutat de la Corunya. Els valors de microplàstics de tots ells se situen en un rang intermedi, amb valors elevats en el cas de l'embassament de Sau i mínims en el llac natural de Doniños. Els nivells detectats són preocupants de cara al futur tant perquè condicionen la disponibilitat d'aigua potable de consum humà com per les possibles repercussions en la vida salvatge.
En alguns llacs s'arriba a registrar major nivell de contaminació que en els oceans. És el cas dels llacs Maggiore (Lugano, Itàlia), Tahoe (els EUA) i Neagh (el Regne Unit), entorn als quals hi ha una important activitat turística i alhora són la principal font de proveïment d'aigua per a les poblacions humanes de la zona. L'ús de la tecnologia més avançada, com la micro-espectroscopía Raman, ha permés detectar i determinar amb certesa suficient la composició dels plàstics, i constatar que són majoritaris els residus de polièster, polipropilè i polietilé. A més, l'aplicació d'una metodologia estandarditzada centralitzada en la Universitat de Milà-Bicocca ha permés per primera vegada obtindre resultats comparables dels nivells de residus de plàstic a partir de mostres recopilades a tot el món a través d'importants gradients geogràfics, climàtics i antròpics.
L'ús de la tecnologia més avançada, com la micro-espectroscopía Raman, ha permés detectar i determinar amb certesa suficient la composició dels plàstics, i constatar que són majoritaris els residus de polièster, polipropilè i polietilé
Preocupants nivells de residus de plàstic i microplàstic
Aquest estudi ha revelat els preocupants nivells de residus de plàstic i microplàstics (< 250 micres) que existeixen en les aigües dolces i que arriben a ells a través de la xarxa hidrològica que els alimenta, trobant-se els llacs i embassaments ibèrics en nivells intermedis entre els registrats a nivell mundial. Si bé encara es desconeix amb exactitud la possible repercussió dels microplàstics sobre la salut humana, se sap que determinats fragments (< 150 micres) s'estan incorporant en els teixits humans, fins i tot en la placenta durant la gestació, amb el consegüent risc que suposa l'exposició crònica davant la presència en l'organisme humà de compostos sintètics potencialment tòxics, com ja s'està observant en organismes aquàtics o en estudis in vitro, cel·lulars o amb animals d'experimentació animal.
L'aigua és un recurs fonamental per a la vida humana i el manteniment de les funcions ecològiques pel qual els nivells de microplàstics en els ecosistemes aquàtics continentals estan posant en risc la disponibilitat d'aigua potable en determinades regions, especialment greu pot ser en el futur davant el context de canvi global que està accentuant els períodes de sequera i comprometent la disponibilitat d'aigua en determinades àrees geogràfiques com la Península Ibèrica i el Sud d'Europa.
L'alta capacitat de l'ésser humà de transformació dels ecosistemes naturals i l'elevada producció de compostos sintètics derivats del petroli com els plàstics suposa una preocupació creixent davant la possibilitat que comporten una disrupció en els cicles biogeoquímics naturals i alteren els serveis ecosistèmics dels aiguamolls d'aigua dolça que sostenen el benestar humà i la conservació de la vida salvatge.
Aquest estudi ha revelat els preocupants nivells de residus de plàstic i microplàstics (< 250 micres) que existeixen en les aigües dolces i que arriben a ells a través de la xarxa hidrològica que els alimenta, trobant-se els llacs i embassaments ibèrics en nivells intermedis entre els registrats a nivell mundial
Notícia en els mitjans