Els investigadors Jesús Tomás i David March, de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), participen en MegaMove, un estudi internacional secundat per l'ONU i els resultats de la qual es publiquen en Science, en el qual quasi 400 científics de 50 països identifiquen les ubicacions més crítiques per a 100 espècies de megafauna marina. En concret, els dos científics han investigat el moviment, distribució i desplaçament de tortugues marines al Mediterrani, l'Atlàntic oriental i el Carib, mitjançant sistemes de seguiment satel·litari
El treball liderat per la Universitat Nacional Australiana (ANU), inclou taurons, balenes, tortugues, pingüins i foques, grans depredadors amb funcions crucials en les xarxes tròfiques marines, que s'enfronten a creixents amenaces a causa de l'impacte ambiental de l'activitat humana. Entre altres, un terç d'esta megafauna està en perill d'extinció, i més del 75% dels seus hàbitats crítics se solapen amb la pesca, el transport marítim, la contaminació per plàstics o l'augment de la temperatura. A més, el 66% de l'espai usat per esta fauna s'utilitza per a comportaments crítics pels animals. Així, un 50% per al comportament migratori, i un 45% per a comportaments de residència, com l'aparellament, la busca de menjar o el descans.
Jesús Tomás, expert en tortugues marines, professor del Departament de Zoologia de la Facultat de Ciències Biològiques i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València, destaca: “Els grans vertebrats marins són més difícils d'estudiar que els terrestres pel seu difícil accés; no obstant això, el seguiment satel·litari permet obtindre informació detallada i actualitzada del seu comportament, ús d'hàbitat, distribució i rutes migratòries, així com de les amenaces potencials d'origen humà amb les quals poden interaccionar en els seus viatges per la mar”.
"Els grans vertebrats marins són més difícils d'estudiar que els terrestres pel seu difícil accés; no obstant això, el seguiment satel·litari permet obtindre informació detallada i actualitzada del seu comportament, ús d'hàbitat, distribució i rutes migratòries, així com de les amenaces potencials d'origen humà amb les quals poden interaccionar en els seus viatges per la mar", Jesús Tomás, investigador de l'ICBiBE
Per part seua, David March, investigador d'excel·lència CIDEGENT en e l'ICBiBE, que també ha treballat en l'ús de sistemes electrònics per a monitorar activitats humanes com la pesca o el trànsit marítim, assenyala: “Este treball permet, per primera vegada, oferir una visió global sobre les zones on existix una major interacció entre pressions humanes i la megafauna marina”. En treballs anteriors, estos investigadors ja havien demostrat que les àrees marines protegides actuals no basten per a conservar els hàbitats crítics d'estes espècies. Els dos investigadors també participen en el projecte europeu LIFE OASIS, que investiga com protegir les tortugues marines dels aparells de pesca abandonats al Mediterrani.
Exemplar de tortuga estudiada al Mediterrani. Crèdit: Miquel Gomila.
Passar del 8% al 30% d'àrees de protecció marina
L'estudi publicat en Science, sobre més de 12.000 trajectòries de 110 espècies que cobrixen el 71,7% dels oceans durant 30 anys, detalla que les àrees de protecció marina actuals abasten únicament el 8% del total dels oceans del món, xifra que el Tractat d'Alta mar de l'ONU busca ampliar al 30%.
La investigació conclou que els objectius del Tractat actual —firmat per 115 països però encara pendent de ratificació— representen un pas en la direcció correcta i seran claus per a impulsar la conservació, però insuficients per a cobrir totes les àrees crítiques utilitzades per la megafauna marina amenaçada, la qual cosa suggerix que també es necessiten mesures addicionals de mitigació d'amenaces.
"Este treball permet, per primera vegada, oferir una visió global sobre les zones on existix una major interacció entre pressions humanes i la megafauna marina", David March, investigador de l'ICBiBE
La professora Ana Sequeira, ecòloga marina de l'ANU i autora principal de la investigació, ha explicat que les àrees utilitzades per la megafauna marina per a comportaments importants només poden trobar-se mitjançant el seguiment dels seus patrons de moviment. Proposen, a més de protegir algunes àrees, la implementació d'estratègies de mitigació com el canvi d'arts de pesca, l'ús de llums diferents en les xarxes i la modificació dels esquemes de trànsit per als vaixells.
La investigació també es vincula amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible de l'ONU, l'Objectiu 14 sobre l'aigua, i, específicament, amb l'Objectiu A del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Mont-real per a detindre l'extinció d'espècies amenaçades induïda per l'ésser humà.
Font: UV Notícies