Un equip de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), juntament amb l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) i el Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València (UV) ha descrit una nova microalga, a la qual s'ha nomenat com Trebouxia barrenoae. Rep este nom en honor a Eva Barreno, catedràtica emèrita de la UV i reconeguda liquenóloga, els estudis de qui han contribuït significativament a la comprensió de les interaccions mutualistes en els líquens
Personal investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha descrit una nova microalga, a la qual s'ha nomenat com Trebouxia barrenoae. Rep este nom en honor a Eva Barreno, catedràtica emèrita de la UV i reconeguda liquenòloga, els estudis de qui han contribuït significativament a la comprensió de les interaccions mutualistes en els líquens. En este descobriment també han participat l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) i del Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València (UV).
Els líquens són organismes formats per la simbiosi mutualista entre un soci fúngic i diversos fotosintètics, que poden ser microalgues o cianobacteris. Esta exitosa associació ha portat al 27% dels fongs coneguts (més de 20.000 espècies) a formar líquens. Encara que els fongs liquenizats han sigut àmpliament estudiats, els fotobiontes no han rebut tanta atenció, amb prop de 200 espècies de microalgues descrites de moment. La nova alga, descrita en un article en la revista Fottea, forma part del gènere Trebouxia, el més estés, que suposa al voltant del 80% de les microalgues simbionts de líquens.
“Amb un enfocament integrador que combina microscòpia avançada, anàlisis filogenètiques i estudis fisiològics i ecològics, hem conclòs que esta microalga s'associa sovint amb líquens que es reproduïxen de manera asexual (el fong i l'alga es dispersen conjuntament) i habita boscos temperats, i regions mediterrànies d'Euràsia, amb una clara afinitat per zones humides i fredes”, explica Tamara Pazos, investigadora de l'ICBiBE i primera firmant de l'article.
“Amb un enfocament integrador que combina microscòpia avançada, anàlisis filogenètiques i estudis fisiològics i ecològics, hem conclòs que esta microalga s'associa sovint amb líquens que es reproduïxen de manera asexual (el fong i l'alga es dispersen conjuntament) i habita boscos temperats, i regions mediterrànies d'Euràsia, amb una clara afinitat per zones humides i fredes”, Tamara Pazos, investigadora de l'ICBiBE i primera firmant de l'article
Segons els estudis fisiològics duts a terme, la microalga Trebouxia barrenoae preferix intensitats de llum altes. La seua descripció té grans implicacions per a futurs estudis de biodiversitat en ecosistemes forestals, i oferix una comprensió més completa de les simbiosis liquèniques. La descripció d'esta microalga eleva la diversitat formalment reconeguda del gènere Trebouxia a 32 espècies. En l'estudi han participat, a més de Tamara Pazos, Patricia Moya, Isaac Garrido–Benavent, César D. Bordenave, Ayelén Gazquez i Salvador Chiva.
La nova espècie representa un avanç en el coneixement de les microalgues simbionts en ecosistemes forestals valencians, on es va dur a terme el mostreig de l'estudi. Este enfocament multidisciplinari no sols ha permés caracteritzar amb detall la nova espècie descrita, sinó que també reforça la importància d'estudiar i descriure formalment els fotobiontes per a comprendre millor la biodiversitat i ecologia dels líquens.
Ultraestructura de Trebouxia barrenoae sp. nov. en cultiu mitjançant microscòpia òptica. Barra d'escala: 5 μm. Foto: UV
Este projecte compta amb el suport financer de la Generalitat Valenciana (PROMETEO/2021/005), i del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya (PID2021–127087NB–I00).
Font: UV Notícies