Un estudi liderat per l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), revela que l'extint megalodó i el tauró blanc podrien haver arribat a competir per recursos tròfics. Amb l'anàlisi del microdesgast dental, l'equip científic va trobar similituds en la dieta de tots dos depredadors. L'estudi s'ha publicat en la revista Spanish Journal of Palaeontology
Un equip d'investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), format per María Victoria Paredes-Aliaga i José L. Herraiz, ha dut a terme un estudi sobre les interaccions tròfiques entre el gegant extint megalodó (Otodus megalodon) i el gran tauró blanc (Carcharodon carcharias).
Publicat en la revista de la Societat Espanyola de Paleontologia, Spanish Journal of Palaeontology, la investigació proporciona noves dades sobre la possible competència per recursos tròfics en el passat entre totes dues espècies. L'estudi se centra en l'anàlisi del microdesgast dental, és a dir, les marques microscòpiques que es generen en la superfície de les dents durant la ingesta dels aliments. Esta ferramenta permet inferir en les propietats físiques i mecàniques de les preses ingerides. Amb això, s'han comparat les marques de desgast presents en la superfície de les dents del megalodó i del gran tauró blanc. Les dents fòssils analitzats, i depositats en el Museu Paleontològic d'Elx (MUPE), provenen de jaciments del Neogen (23,3–2,58 milions d'anys) de la regió d'Alacant.
L'estudi aporta evidències addicionals al debat sobre l'extinció del megalodó, que ha sigut atribuïda tant a canvis climàtics com a l'emergència de nous competidors, especialment a l'aparició del gran tauró blanc
Els resultats revelen que, a pesar que el megalodó mostrava una lleugera preferència per dietes menys abrasives, en comparació amb el tauró blanc, no es van trobar diferències significatives en els patrons de microdesgast dental de totes dues espècies. Això ha portat a l'equip investigador a suggerir que el megalodó i el gran tauró blanc podrien haver tingut dietes similars, almenys en la conca de la mar Mediterrània durant el Neogen.
L'estudi aporta evidències addicionals al debat sobre l'extinció del megalodó, que ha sigut atribuïda tant a canvis climàtics com a l'emergència de nous competidors, especialment a l'aparició del gran tauró blanc. Encara que els resultats del treball donen suport a una possible competència directa entre tots dos taurons, Parets-Aliaga i Herraiz destaquen la necessitat de futurs estudis que estimen les grandàries dels exemplars i que incorporen dades d'altres regions geogràfiques per a una comprensió més completa.
Imatge: Megalodó. Hugo Salais/Metazoa Studio