Una investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València, en col·laboració amb la Universitat Europea de València i la Universitat Europea de Madrid constata que la contaminació plàstica no sols afecta als ecosistemes marins, on més s'ha estudiat, sinó també als terrestres. El treball, publicat en la revista Environmental Research i elaborat en un espai agrícola, destaca que el 71% dels nius del gafarró (Serinus serinus) conté residus plàstics, així com el 96% dels de blanca comuna (Pica pica)
A més, l'article explica que totes dues espècies preferiblement seleccionen filaments de plàstic sobre altres desfets del mateix material, a partir de contrastar els fragments que es troben en els nius amb els quals són presents en l'entorn. En el cas de la blanca no hi ha selecció de plàstics pel color i la grandària mentres que el gafarró selecciona els filaments més xicotets i evita el color negre.
Este és el primer treball que incorpora els plàstics que es troben en el mitjà com a objecte d'estudi i que en el cas de Sagunt (València), on s'ha elaborat, obté la xifra de 13.889 peces de plàstic per hectàrea com a millor estimació, segons els resultats de la investigació. La preferència per formes filamentoses s'explica per l'aparença similar dels filaments plàstics amb els materials naturals utilitzats per a construir els nius d'estes aus.
L'article descriu que tant la blanca com el gafarró seleccionen estos plàstics –que constituïxen el 20% del total de peces observades en els nius– perquè els resulta avantatjós per la gran disponibilitat de materials artificials en els cultius i perquè els tenen a prop.
Es tracta del primer treball que incorpora els plàstics que es troben en el medi com a objecte d'estudi i que en el cas de Sagunt (València), obté la xifra de 13.889 peces de plàstic per hectàrea com a millor estimació, segons els resultats de la investigació
Respecte al rebuig al color negre, el personal investigador apunta al fet que el negre és un color que absorbix més calor. S'ha suggerit per la literatura científica que no posar elements negres evita el sobrecalfament de la posada o de les cries. A més, el plàstic blanc és el més habitual en l'ambient agrícola en el qual s'ha fet el treball.
L'estudi s'ha realitzat en tarongers d'una parcel·la de Sagunt que ha sigut controlada des de 1975 per l'investigador honorari del ICBiBE José A. Gil-Delgado. L'extensió compta amb 17 hectàrees i en ella es van trobar peces plàstiques de fins a sis colors. El 46% d'estes excedien els 5 centímetres de longitud, un 28% mesuraven entre 2 i 5 centímetres i el 26% restant eren peces de menys de 2 centímetres. L'estudi es va efectuar entre març i agost dels anys 2018, 2019 i 2022. Els nius es van arreplegar a principis d'agost, després del seu abandó, i es van conservar i van analitzar en el ICBIBE.
La blanca comuna és una espècie d'au passeriforme (ocells i aus cantaires) que habita a Euràsia. És una de les aus més comunes a Europa i vola fins a una altitud no superior als 1500 metres sobre el nivell de la mar. Per part seua, el gafarró o serín és una espècie d'au pròpia d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia. No està amenaçada i la seua població europea s'estima entre dèsset i quaranta milions d'exemplars.
Este estudi també ha sigut part del treball de fi de màster de María José Espinoza i Iván Labiada, estudiants en el seu moment en el Institut Cavanilles de la Universitat de València.