L'estudi, en el qual també participen juntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), la Universitat de Burgos, el IPHES-A prop, IDAEA-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Montpeller, s'ha realitzat sobre un sondeig de 14 metres de profunditat en el Vall d’en Bas (Girona) i ha revelat dades molt interessants i inèdits sobre l'evolució paleoclimàtica i paleoambiental del Camp Volcànic de la Garrotxa (Girona).
“Hem pogut reconstruir l'evolució paleoclimàtica dels últims 13.000 anys del NE de la península ibèrica, el vulcanisme de la Garrotxa, i l'impacte d'aquestes erupcions en els ecosistemes vegetals, lacustres i en les poblacions humanes mesolítiques de la zona”, apunten Francesc Mesquita i Maria A. Rodrigo.
Així, en l'àrea més pròxima a la zona d'activitat volcànica (fins a 50 km) i durant els esdeveniments d'erupció, diferents processos com els fluxos de lava, depòsit de materials volcànics, pluja de cendra, emanació de gasos, aerosols, fluxos piroclàstics i terratrémols, van afectar la flora i fauna, així com la qualitat de l'aire i de l'aigua, i van constituir un perill per a les poblacions humanes. En aquest sentit, i a partir de l'estudi de jaciments arqueològics pròxims, s'observa que les poblacions de caçadors-recol·lectors més pròximes van abandonar l'àrea temporalment durant els períodes d'alta activitat volcànica, per a després tornar en èpoques de quietud, la qual cosa demostra una alta capacitat de reorganització i adaptació.
“Hem pogut reconstruir l'evolució paleoclimàtica dels últims 13.000 anys del NE de la península ibèrica, el vulcanisme de la Garrotxa, i l'impacte d'aquestes erupcions en els ecosistemes vegetals, lacustres i en les poblacions humanes mesolítiques de la zona”, Francesc Mesquita y Maria A. Rodrigo, investigadors del l'ICBiBE
Restes d'algues caròfites presents en els sediments lacustres estudiats. Oósporas d'aquestes macroalgues recobertes de carbonat càlcic (girogonitos). Fotografia: Maria A. Rodrigo
Aquesta activitat volcànica va provocar que diverses bugades volcàniques obstruïren la vall del riu Fluvià prop d'Olot i es formara un gran llac en la plana que hui dia es coneix com a Pla de les Preses. La seqüència sedimentària del sondeig estudiat registra senyals locals i regionals relacionades amb la dinàmica geomorfològica, paleoclimatològica i volcànica del camp volcànic de la Garrotxa.
Els indicadors geològics i biològics analitzats (organismes aquàtics, registre pol·línic, la sedimentologia i la geoquímica) reporten principalment variacions hidrològiques locals, que s'han pogut relacionar amb les principals tendències climàtiques de l'Holocé i finals del Plistocé, inclosos diversos canvis climàtics abruptes que ofereixen pistes sobre els processos que podrien desencadenar-se en el context de l'actual calfament global.
Notícia en els mitjans