L'ICMol celebra el seu 25é aniversari amb una edició especial de la seua Jornada Científica anual

06/06/2025

L'Institut de Ciència Molecular (ICMol) ha celebrat este dimecres 4 de juny la seua tradicional Jornada Científica. La present edició commemora el 25é aniversari de la posada en marxa d'este centre d'investigació situat en el Parc Científic UV i reconegut com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu. Amb un programa dedicat a la nanociència molecular i els materials avançats, i amb un destacat planter de ponents –dos premis Nobel de Química entre ells-, l'acte ha estat inaugurat per la rectora M. Vicenta Mestre en presència de la ministra Diana Morant i dels principals representants d'institucions educatives i científiques

Materials bidimensionals (2D) per a aplicacions mediambientals o per a la biomedicina, dispositius optoelectrònics, cèl·lules solars orgàniques, nanomotors moleculars i altres avanços de la nanociència i la nanotecnologia han sigut presentats i llocs a debat a l'auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València, en el marc de la Jornada Científica anual de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), una acció de divulgació que este centre d'excel·lència investigadora realitza des de la seua obertura l'any 2000 en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV)

La jornada ha començat amb l'acte commemoratiu del 25é aniversari de l'institut i amb els parlaments de la rectora de la Universitat de València, M. Vicenta Mestre, la ministra de Ciència, Tecnologia i Universitats, Diana Morant; el director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián; el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, i el propi director de l'ICMol, Eugenio Coronado, qui ha rebut el reconeixement general de la taula “no sols pel seu lideratge actual, sinó per haver sigut l'impulsor visionari d'este institut des dels seus inicis i per haver fet d'este centre d'investigació de la UV un referent internacional en la investigació en ciència molecular i materials avançats”, tal com ha detallat la rectora. “L'èxit és el resultat del treball i la perseverança”, ha afegit Rafael Sebastián, qui ha agraït a la direcció de l'ICMol el fet d'haver construït des de València una comunitat científica amb expansió internacional.

La importància de centres com l'ICMol enfront dels reptes del canvi climàtic i negacionisme

Mª. Vicenta Mestre ha aprofitat l'ocasió per a insistir en la necessitat de donar un major suport a la ciència, amb més recursos econòmics i financers, més recursos humans i ferramentes de gestió àgils i eficaces. “El món que tenim davant exigix més ciència, més coneixement, més innovació. Els reptes globals com el canvi climàtic, la transició energètica, la salut, la digitalització requerixen solucions basades en el saber, en la col·laboració i en la capacitat d'anticipar-se. Fer costat a centres com el *ICMol és defendre un model d'universitat compromesa amb la societat i amb el seu temps”, ha conclòs la rectora.

“La ciència és una recepta contra la intolerància i el negacionisme científic”, ha dit Diana Morant parafrasejant a Javier Quesada, “i tots els que som ací som un espai de resistència i de valors democràtics”, ha afegit la ministra després de fer un repàs per les últimes crisis que han afectat la ciència i per les polítiques i mesures de xoc i resiliència que han sigut necessàries per a superar els moments més crítics. “Invertir en ciència funciona, ens convertix en un país més fort i productiu. Per això hem de continuar treballant fins a recuperar la situació que teníem abans de la crisi financera”.

Imagen de WhatsApp 2025-06-06 a las 10.30.25_e1f43ac0

 

Un destacat panell de ponents amb la participació de dos Premis Nobel

Eugenio Coronado ha fet la seua presentació commemorativa del 25é aniversari i ha tingut paraules d'agraïment als anteriors rectors de la Universitat de València implicats en la creació i desenrotllament de l'ICMol -Pedro Ruiz, Francisco Tomás i Esteban Morcillo- per la seua contribució a l'establiment d'este institut d'investigació reconegut pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per tercera vegada consecutiva, com a Centre d'Excel·lència María de Maeztu; un centre que compta ja amb una plantilla de prop de 300 persones, una coexistència permanent 15 contractes Ramón y Cajal i una alta concentració d'ajudes ERC, per posar alguns exemples.

També han sigut presents el director de la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF), Luis Viña, i la presidenta del Grup Especialitzat de Nanociència i Materials Moleculars de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ), Mª Ángeles Herranz, en representació d'esta entitat.

La sessió ha continuat en línia amb la tradicional jornada científica, amb set ponències, de reconeguts experts en matèries afins a la nanociència molecular, en to d'alta divulgació.

"Vull reconéixer el treball d'Eugenio Coronado, director de l'ICMol, no sols pel seu lideratge actual, sinó per haver sigut l'impulsor visionari d'este institut des dels seus inicis i per haver fet d'este centre d'investigació de la Universitat de València un referent internacional en la investigació en ciència molecular i materials avançats", Mª. Vicenta Mestre, rectora de la UV

El programa, ampliat respecte a edicions anteriors , ha comptat amb la participació de dos premis Nobel de Química, Jean-Marie Lehn i Jean-Pierre Sauvage, personalitats recurrents en els programes d'activitats de la UV per la seua proximitat i assentada col·laboració científica amb l'ICMol.

Pablo Jarillo, destacat físic del MIT (Massachustts Institute of Technology) per les seues investigacions en grafé i altres materials; Petra Rudolf, qui va ser fins a 2024 presidenta de la Societat Europea de Física i qui continua aportant resultats mitjançant els seus treballs sobre aplicacions mèdiques i mediambientals dels materials 2D; el químic Daniel Maspoch, premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies per la seua capacitat per a equilibrar investigació bàsica i aplicada en el camp dels materials porosos; Elvira Fortunato, investigadora de renom pels seus treballs en electrònica sostenible, titular de dos ERC Advanced Grant i exministra de Ciència i Tecnologia de Portugal, i Jean-Luc Brédas, un dels físics teòrics més reconeguts en el camp dels dispositius optoelectrònics com les cèl·lules solars o els OLEDs, han completat el programa científic de la trobada.

Font: UV Notícies

 

Entrades recents