L'ICMol desenrotlla un mètode pioner per a fabricar vidres moleculars per a dispositius òptics i electrònics

Investigadors de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València, han desenrotllat un mètode pioner per a fabricar vidres a partir de materials metall-orgànics (MOF), de manera senzilla i respectuosa amb el medi ambient. Este avanç obri noves possibilitats per a l'ús dels MOF en camps com l'electrònica, les energies netes o les tecnologies avançades. L'estudi ha sigut publicat en la revista Nature Communications

Els vidres basats en materials metall-orgànics (MOF) són una nova classe de materials que combinen les propietats funcionals dels MOF –compostos mereixedors del Premi Nobel de Química 2025– amb l'estructura amorfa i procesable del vidre, representant un camp innovador en la ciència de materials.

Fins ara, crear uns certs vidres usats en tecnologia avançada exigia un pas intermedi complicat: començar amb estructures cristal·lines i després fondre-les i refredar-les. Però un equip científic internacional, liderat per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha trobat una via molt més directa. Usant el propi component orgànic com a mitjà de reacció i eliminant les condicions més agressives del mètode tradicional, ha aconseguit sintetitzar un nou tipus de vidre transparent i versàtil, sense passar pel cristall.

Este nou mètode permet treballar amb metalls especialment difícils de manipular, com el ferro, i dona com a resultat materials purs i resistents a la degradació. Els investigadors han anomenat a estos materials dg-MUV-29 i han mostrat que poden adaptar la seua composició incorporant diferents molècules, la qual cosa multiplica el seu potencial.

“Estos nous vidres presenten propietats magnètiques i òptiques excepcionals, la qual cosa els convertix en candidats idonis per a aplicacions d'avantguarda en electrònica, sensors intel·ligents o tecnologies energètiques sostenibles”, Guillermo Mínguez, director del grup Crystal Engineering Lab (CEL) de l'ICMol i Investigador Principal del projecte

“El nostre enfocament no sols simplifica la síntesi, sinó que també obri la porta a treballar amb metalls que abans resultaven inviables, com el ferro. Això amplia considerablement el ventall de materials funcionals disponibles, ja que permet explorar composicions fins ara inaccessibles”, explica Guillermo Mínguez, director del grup Crystal Engineering Lab (CEL) de l'ICMol i Investigador Principal del projecte. “Estos nous vidres presenten propietats magnètiques i òptiques excepcionals, la qual cosa els convertix en candidats idonis per a aplicacions d'avantguarda en electrònica, sensors intel·ligents o tecnologies energètiques sostenibles”, afig el científic.

El verdaderament innovador és que este procés net permet estudiar detalladament les propietats magnètiques d'estos materials, alguna cosa que fins ara resultava extremadament complex. A més, l'equip ha aconseguit desenrotllar i integrar estos vidres moleculars en dispositius optoelectrònics, aplanant el camí per a la seua aplicació futura en sistemes electrònics avançats, sensors intel·ligents i tecnologies d'energia sostenible. “La possibilitat de fabricar estos vidres directament i utilitzar-los en dispositius reals suposa un canvi de paradigma en el disseny de materials funcionals”, destaca Luis León, primer autor del treball. “Este enfocament no sols facilita la seua producció, sinó que demostra la seua viabilitat tecnològica, obrint noves rutes per al desenrotllament de materials òptics i magnètics d'alt rendiment”.

“La possibilitat de fabricar estos vidres directament i utilitzar-los en dispositius reals suposa un canvi de paradigma en el disseny de materials funcionals”, Luis León, investigador de l'ICMol i primer autor del treball

L'avanç, segons l'article publicat en Nature Communications, obri la porta a una nova generació de vidres intel·ligents que podrien transformar la manera d'emmagatzemar energia, dissenyar nous aparells electrònics o fabricar sensors extremadament sensibles.

A més de la Universitat de València, participen en el treball l'Institut Laue-Langevin de Grenoble (França), el Rutherford Appelton Laboratory de Oxfordshire (UK), la University of Nottingham (UK) i la Universidade de Lisboa.

Font: UV Notícies