Un equip internacional, amb participació de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València, ha desenrotllat un sistema capaç de degradar tant el tefló (PTFE) com les substàncies perfluoroalquilades (PFAS), conegudes com a “contaminants eterns”, sense necessitat d'altes temperatures ni reactius químics complexos. La troballa, publicat en Nature Communications, obri una nova via per a l'eliminació i el reciclatge de compostos fluorats altament persistents, considerats fins ara pràcticament indestructibles
Durant dècades, els materials fluorats, com el tefló i altres substàncies perfluoroalquilades (PFAS), han sigut quasi imprescindibles en sectors com les indústries química, tèxtil o electrònica, entre altres, gràcies a la seua resistència a la calor, la fricció i els productes químics. No obstant això, eixa estabilitat que els va fer tan valuosos també suposa una amenaça ambiental persistent. Els anomenats ‘contaminants eterns’ són pràcticament impossibles de degradar i hui es poden detectar en l'aigua, els sòls i els organismes vius de tot el planeta.
Un grup d'investigació liderat Taitxí Araki i Norio Shibata, de la Universitat de Nagoya (el Japó), ha aconseguit trencar els enllaces carboni-fluor —els més forts de la química orgànica— a temperatura ambient, mitjançant un procés simple, eficient i sense necessitat de condicions extremes. En el treball ha participat Jorge Escorihuela, professor titular del Departament de Química Orgànica i investigador de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), situat en l'àrea científic acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV).
El mètode es basa en una dispersió de sodi metàl·lic, un reactiu que en entrar en contacte amb els polímers fluorats provoca el seu defluorinació completa i transforma el fluor contingut en els materials en fluorur de sodi (NaF), un compost estable i reciclable. El procés no requerix calor addicional ni equips especials, i permet recuperar fins al 97% del fluor en forma de NaF. L'equip ha demostrat l'eficàcia d'este mètode no sols amb tefló (PTFE), sinó també amb molècules PFAS comunes –PFOA, PFNA, PFBS i TFA– conegudes per la seua persistència ambiental.
"El treball representa una aportació valuosa a causa de la seua simplicitat i contribuïx a l'economia circular del fluor, obrint noves vies per a la recuperació d'este element clau en la indústria química", Jorge Escorihuela, científic de l'ICMol
La simplicitat del procediment —realitzable fins i tot a temperatura ambient— obri la porta a noves estratègies industrials i mediambientals per al tractament de residus fluorats. Segons els autors, la tècnica podria aplicar-se a la gestió de residus plàstics, així com a la descontaminació de sòls i aigües afectades per PFAS. “Esta troballa demostra que la defluorinació eficient pot aconseguir-se sense condicions extremes. Es tracta d'un pas important cap a una química més sostenible”, comenta Norio Shibata.
"En els últims anys, diversos estudis científics han evidenciat una evolució significativa en el camp de la destrucció de fluoropolímeros”, afig Jorge Escorihuela. “El treball representa una aportació valuosa a causa de la seua simplicitat i contribuïx a l'economia circular del fluor, obrint noves vies per a la recuperació d'este element clau en la indústria química", conclou el científic de l'ICMol.
Font: ICMol
Room-temperature defluorination of PTFE and PFAS via sodium dispersion. Araki, T., Ota, H., Murata, Y., Sumii, Y., Hamaura, J., Adachi, H., Kagawa, T., Hori, H., Escorihuela, J. & Shibata, N. (2025). Nature Communications, 16, Article 6526.
--
Entrades recents