Javier Santaolalla, divulgador científic: "Soc un renascut per a la ciència, els joves han d'aspirar a sobrepassar-nos"

Sòlida formació, espontaneïtat, passió i desimboltura són alguns dels ingredients de la fórmula emprada pel divulgador Javier Santaolalla, enginyer de Telecomunicacions i doctor en Física, que acumula centenars de milers de seguidors en les seues xarxes socials

El youtuber científic Javier Santaolalla (canari nascut a Burgos, 1982), un dels divulgadors més importants del món en llengua hispana, va protagonitzar una xarrada organitzada per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol-UV) el 16 de juny a l'Auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), amb gran afluència d'estudiants de física i química, aspirants a enginyers, professors i persones dedicades a la investigació. 

No va ser una conferència amb el format habitual. No tenia un títol ni un assumpte determinat. Aquesta absència de guió predefinit va permetre que Santaolalla explicara ciència, però també tot tipus de detalls sobre la seua trajectòria, que ell defineix com la d'un molt bon estudiant, quasi obsessiu, que es va deixar portar per la seua “bogeria” i la seua “impulsivitat” per a acabar abandonant la seua carrera com a investigador.  

Santaolalla defineix la seua trajectòria com la de "un molt bon estudiant, quasi obsessiu, que es va deixar portar per la seua bogeria i la seua impulsivitat per a acabar abandonant la seua carrera com a investigador"

L'acte va arrancar amb una xarrada distesa del conegut físic de partícules amb José Jaime Baldoví, doctor en Química i investigador distingit del Pla Gen-T de la Generalitat en l'ICMol. Baldoví i Santaolalla van compartir reflexions sobre la manera en què l'educació ha de "comunicar-se" amb els estudiants. O sobre el paper "social" que té la divulgació científica. I aqueix intercanvi d'idees va donar pas a un animat col·loqui amb el públic en el qual els comentaris de Santaolalla anaven provocant intervencions dels presents plenes de curiositat. El col·loqui va durar més d'hora i mitja. “Portem la curiositat en les nostres venes, és el que ens fa sentir-nos humans, però alhora ens anima a ser científics”, va arribar a dir.

Javier Santaolalla, acompanyat per José Jaime Baldoví durant el col·loqui del divulgador a l'Auditori Marie Curie del PCUV. Foto: FPCUV

Divulgador i "artista"

Santaolalla es defineix a si mateix com a divulgador i "artista". I sol relatar que la seua vocació per portar la ciència a la societat va sorgir en ell després de la lectura del llibre Història del Temps, de Stephen Hawking. Preguntat per l'emoció que imprimeix a les seues intervencions, Santaolalla va comparar el seu treball amb el d'un xiquet “per al qual tot és nou” o el d'un superheroi “que intenta anar més enllà dels seus propis sentits”. I tothom, va dir, pot ser un superheroi a la seua manera. 

Durant una de les seues intervencions, el físic va tractar de resumir-lo: “Em sent un renascut per a la ciència, però també sent que les noves generacions tenen el repte de sobrepassar-nos”, va indicar. "Almenys, han d'aspirar a sobrepassar-nos". Santaolalla va signar després de la xarrada més d'una desena d'exemplars d'alguns dels seus 7 llibres, que portaven sota el braç els seus ansiosos admiradors. L'últim porta un d'aquests títols que ho fan quasi irresistible per als joves i els llecs: “Què fa un ‘bosson’ com el teu en un big bang com aquest?”.

 “Em sent un renascut per a la ciència, però també sent que les noves generacions tenen el repte de sobrepassar-nos”, va indicar. "Almenys, han d'aspirar a sobrepassar-nos", va afirmar Javier Santaolalla, Físic i divulgador científic

Entre les qüestions que van formar part de l'animat debat es va colar el desafiament de la motivació des de les aules dels instituts de secundària i les universitats. Santaolalla, col·laborador de projectes com “Big Van ciència”, va relatar la seua obsessió personal per conéixer i treballar en el CERN després de la seua lectura dels estudis de Peter Higgs -científic que dona nom a l'anomenada partícula ‘de Déu’ (the goddam particle)- i conéixer, quan es formava com a físic, el projecte de construcció de l'accelerador de partícules. “Ho vaig aconseguir a la tercera, després que en el CERN em rebutjaren dues vegades i resulta que vaig arribar en el moment oportú, en un moment històric”.

Santaolalla va admetre haver sigut (i continuar sent) un estudiant “quasi obsessiu”, però va explicar que la seua “transformació” en una “màquina d'estudiar” li va vindre per la curiositat. “Tenia i tinc curiositat per moltes coses i el que beu fer l'acadèmia és fomentar en els estudiants aqueixa mateixa curiositat”.  No obstant això, en un moment de la seua vida, amb dues carreres -Físiques i Telecomunicacions- i un doctorat, va decidir canviar de rumb. “Record encara el dia en què li vaig dir a la meua mare: ‘Mamà, em vaig de bars’”, va recordar per a arrancar una altra riallada general.  

"Per a ser un bon divulgador cal tindre capacitat de síntesi . No tant la memòria, ni la velocitat mental, sinó ser capaç d'arribar als elements clau de les idees"

El divulgador va començar la seua carrera en l'anomenat stand up, contant acudits en locals de copes i hui és una autèntica celebritat en països com Xile, l'Argentina o Mèxic. També a Espanya. “Sempre he tingut un punt extravagant, boig, impulsiu, però jo preferisc pensar que m'agrada buscar noves vies i nous reptes”. L'experimentació en xarxes socials li va sorgir en la seua vida durant un any sabàtic en el qual es va dedicar a recórrer el món. “Jo era una persona molt tímida, em vaig començar a soltar a Ginebra, però de sobte em vaig veure en un escenari davant de 500 persones”, va explicar quan se li va interrogar sobre els seus "trucs" per a controlar el pànic escènic. "Jo he aprés a controlar les meues pors i qualsevol pot aconseguir-ho també si ho treballa".

Entre les qualitats que Santaolalla va citar per a ser un bon divulgador, es troba la capacitat per a la “síntesi d'idees”. No tant la memòria, ni la velocitat mental. “Jo soc capaç d'arribar als elements clau de les idees i això és molt interessant”, va respondre quan se li va preguntar per les habilitats necessàries per a dedicar-se a explicar la ciència. Finalment, Santaolalla va rebre de l'ICMol un obsequi molt especial, una medalla amb un “nanomissatge” gravat mitjançant evaporació d'or sobre un substrat en els laboratoris del centre, especialitzat en la formació i la investigació en Nanociència i Nanotecnologia des d'un enfocament molecular. Amb una tècnica de litrografia làser es va gravar en aqueixa medalla una referència a la seua presència en l'ICMol i, més profundament, un dels seus lemes preferits: "Science bitch".