El projecte PORECAPTURE està destinat al desenvolupament de membranes mixtes basades en materials MOF, capaços de capturar CO2 de forma molt eficient i a baix cost. Carlos Martí-Gastaldo, líder del projecte i investigador de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), situat en el Parc Científic de la Universitat de València, ha rebut finançament del European Research Council per a posar en pràctica el potencial innovador d'aquesta nova tecnologia per a la lluita contra l'efecte d'hivernacle. La seua comercialització està generant expectatives en la indústria del medi ambient
El continu augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera és un problema apressant per a la nostra societat. La necessitat urgent d'estratègies per a reduir les concentracions d'aquesta mena de gasos ha desencadenat l'actuació internacional dels governs. Les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CAC) s'han considerat una solució clau per a invertir la tendència a l'alça de presència de CO2 en l'atmosfera, ja que aquestes poden mitigar, o almenys retardar, les alarmants conseqüències de l'efecte d'hivernacle.
Encara hui, la solució més comuna per a reduir el diòxid de carboni postcombustió és la quimisorció, un procés de separació de mescles que té bastants limitacions a causa de la seua baixa selectivitat per a identificar i quantificar el CO2, del seu efecte corrosiu i de l'elevat consum energètic que aquesta tècnica requereix per al seu funcionament i manteniment. Encara que els sistemes de membranes de polímers orgànics porten anys tractant de buscar-se un lloc en el sector, és el desenvolupament de membranes mixtes el que realment està suscitant l'interés de la indústria del medi ambient.
El grup Funimat de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), està especialitzat en el disseny de materials inorgànics funcionals, ha desenvolupat una família de materials tipus MOF (Metall-organic frameworks) amb propietats òptimes per a la captura de CO2. Amb el projecte PORECAPTURE, l'equip planeja incorporar aquests MOF –estructures metalorgàniques poroses, cristal·lines i molt estables– a membranes de matriu mixta, per a dotar-les de gran capacitat a l'hora de seleccionar CO2 en un rang ampli de condicions i superar en bona part els problemes i limitacions de les tecnologies existents. “Tenim una tecnologia molt atractiva per a l'eliminació de CO2 de gasos mesclats i humits, ja que és relativament senzilla, pot substituir-se fàcilment i requereix una inversió i uns costos mínims”, explica Carlos Martí-Gastaldo, responsable del grup Funimat de l'ICMol i líder del projecte.
“Tenim una tecnologia molt atractiva per a l'eliminació de CO2 de gasos mesclats i humits, ja que és relativament senzilla, pot substituir-se fàcilment i requereix una inversió i uns costos mínims”, explica Carlos Martí-Gastaldo, responsable del grup Funimat de l'ICMol i líder del projecte
Del laboratori a la indústria
PORECAPTURE és resultat del projecte Chem-fs-MOF (Chemical Engineering of Functional Stable Metall-Organic Frameworks: Porous crystals and Thin-film Devices), posat en marxa en 2017 per Martí-Gastaldo. Aquell projecte es va finançar amb la primera de les tres ajudes que l'European Research Council (ERC) ha concedit ja a aquest químic de la Universitat de València, una Starting Grant atorgada a la fi de 2016 per al desenvolupament de nous materials porosos avançats i la seua implementació en aplicacions d'interés mediambiental.
Martí-Gastaldo va rebre fa pocs mesos una nova ajuda en forma de Consolidator Grant per a un altre projecte i ara ha rebut la Proof of Concept del mateix organisme europeu, una assignació complementària que haurà de dedicar a la fase de verificació de viabilitat de PORECAPTURE per a la seua posterior comercialització. “Pretenem posar en marxa la tecnologia en col·laboració amb empreses interessades en aquesta mena de problemàtica; generar prototips perquè la nostra solució puga ser validada en planta”, comenta el científic.
PORECAPTURE s'estableix com una tecnologia íntimament lligada a l'empresa PMA (Porous Materials in Action), una spin-off de la Universitat de València a la qual la institució acadèmica ha llicenciat la patent d'explotació d'aquests materials amb la finalitat d'accelerar el seu desenvolupament industrial.
“Pretenem posar en marxa la tecnologia en col·laboració amb empreses interessades en aquesta mena de problemàtica; generar prototips perquè la nostra solució puga ser validada en planta”, assenyala Carlos Martí-Gastaldo, responsable del grup Funimat de l'ICMol i líder del projecte