L'investigador de l'IFIC ha rebut este guardó juntament amb Alfonso Carrillo del Teso, qui treballa en l'Institut de Tecnologia Química (CSIC-UPV) per a transformar l'energia del sol en combustibles renovables de manera més eficient. Alfonso García Soto busca des de l'Institut de Física Corpuscular l'origen del neutrí amb més energia mai detectat per un experiment en la Terra
Dos investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que treballen en la Comunitat Valenciana han sigut seleccionats per la Fundació BBVA per a rebre dos de les 10 Beques Leonardo en Física i Química de la convocatòria extraordinària de 2024. Alfonso García Soto i Alfonso Carrillo del Teso reben una dotació econòmica de 50.000 euros cada un per a desenrotllar els seus projectes, relacionats amb la mobilitat sostenible i la física d'astropartícules, en dos dels quatre centres d'excel·lència que el CSIC té en la comunitat, l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), i l'Institut de Tecnologia Química (CSIC-UPV).
El misteriós origen del neutrí més energètic
Alfonso García desenrotllarà un projecte per a tractar de determinar l'origen del neutrí amb major energia mai detectat per un experiment en la Terra. Al febrer de 2023, el detector KM3NeT/ARCA, submergit en la mar Mediterrània prop de Sicília, va captar un esdeveniment extraordinari caracteritzat per una emissió de llum sense precedents. L'estudi d'este fenomen, identificat com KM3-230213A, va determinar que correspon al neutrí de major energia detectat fins a la data, superant els 100 petaelectrovoltis (PeV). Els membres del grup VEGA de l'Institut de Física Corpuscular van participar en la troballa i la seua publicació, portada de la revista Nature.
García desenrotllarà ferramentes d'intel·ligència artificial per a identificar quin tipus de neutrí va originar l'esdeveniment KM3-230213A. Els neutrins són partícules elementals capaces de transformar-se o oscil·lar durant el seu recorregut en algun dels tres tipus que es coneixen (electrònic, muònic i tauònic), que corresponen amb les tres famílies de partícules elementals (sabors, en física de partícules). L'estudi és pioner, ja que, fins a la detecció d'este esdeveniment, no s'havia registrat una interacció d'un neutrí capaç de generar una partícula de tipus muón o tau amb tanta energia.
L'interessant, apunta l'investigador de l'IFIC, “és que, a estes energies, tant el muón com el tau poden travessar el detector abans de decaure, deixant un patró de llum similar. No obstant això, mitjançant tècniques d'aprenentatge automàtic és possible discernir la identitat d'esta partícula. En cas que fora un tau, originat per la interacció d'un neutrí tauònic, representaria la primera evidència de transició de sabors a estes energies”.
Alfonso García Soto és llicenciat en Física per la Universitat de Granada i va realitzar el seu doctorat en l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), on va treballar en el mesurament de la secció eficaç dels neutrins en el detector pròxim de l'experiment T2K (el Japó). Entre 2018 i 2021 va ser investigador postdoctoral en NIKHEF (Països Baixos), iniciant el seu treball en l'estudi de neutrins d'alta energia. En 2021, el seu projecte UNS va rebre una beca Marie Skłodowska-Curie Global Fellowship, desenrotllant-lo durant tres anys en la Universitat d'Harvard (els EUA) i l'IFIC de València. Des de mitjan 2024 és investigador CDEGIENT de la Generalitat Valenciana pel CSIC a l'IFIC.
"Estes energies, tant el muón com el tau poden travessar el detector abans de decaure, deixant un patró de llum similar. No obstant això, mitjançant tècniques d'aprenentatge automàtic és possible discernir la identitat d'esta partícula. En cas que fora un tau, originat per la interacció d'un neutrí tauònic, representaria la primera evidència de transició de sabors a estes energies", Alfonso García Soto, investigador de l'IFIC
Per part seua, Alfonso Carrillo desenrotllarà amb esta beca el projecte SOLFUEL, Materials avançats per a la conversió d'energia solar en combustibles verds. Utilitzant la concentració solar, un procés que ja s'utilitza per a generar electricitat, s'aconseguixen altes temperatures que permeten a uns certs materials alliberar i captar oxigen, un procés clau per a convertir aigua i diòxid de carboni (CO₂) en hidrogen i combustibles sintètics.
L'òxid de ceri és el material més utilitzat per a dur a terme este procediment, però és necessari augmentar la seua capacitat d'alliberament d'oxigen. Per això, el projecte SOLFUEL proposa una nova estratègia per a millorar este procés mitjançant el disseny de materials avançats basats en nanoestructures que optimitzen la producció de combustibles nets. Com a conseqüència, s'acceleraria l'alliberament d'oxigen i s'augmentaria l'eficiència en la conversió d'energia solar.
Sobre les Beques Leonardo – Fundació BBVA
Les Beques Leonardo de la Fundació BBVA tenen com a objectiu principal impulsar la ciència i la cultura d'excel·lència, promovent el seu impacte en la societat. El programa brinda àmplies possibilitats per a la realització de projectes personals i innovadors. En la convocatòria de 2024 s'han seleccionat 20 projectes de gran innovació en els àmbits de la física, química i enginyeries, d'un total de 493 sol·licituds rebudes (267 en Física i Química, i 226 en Enginyeries). Estos projectes són de caràcter individual i es desenrotllen en centres d'investigació espanyols, sent duts a terme per investigadors en un moment clau de les seues carreres professionals: persones d'entre 30 i 45 anys, en una etapa intermèdia de la seua trajectòria investigadora.
Font: Delegació CSIC Comunitat Valenciana
Entrades recents