La Xarxa Espanyola de Física d'Ondas Gravitacionals (REDONGRA), liderada per Carlos Fernández Sopuerta, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), de la qual forma part l'Institut de Física Corpuscular, situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha rebut finançament en el marc de la convocatòria 2024 de Xarxes d'Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Este suport financer reconeix la importància estratègica de REDONGRA per a consolidar i ampliar el lideratge d'Espanya en l'àmbit de la ciència d'ones gravitacionals
REDONGRA té dos objectius principals: coordinar i maximitzar la contribució d'Espanya en l'astronomia de ciències gravitacionals i preparar a la pròxima generació de científics i científiques, així com la infraestructura per a futures missions emblemàtiques com LISA i el Telescopi Einstein. La xarxa desenrotllarà un full de ruta per a la participació estratègica d'Espanya en estes missions amb la finalitat d'avançar en la seua comprensió de l'univers mitjançant la detecció i l'anàlisi d'ones gravitacionals.
La xarxa reunix 20 grups d'investigació de primer nivell de tota Espanya, incloent-hi institucions que ja participen activament en importants col·laboracions internacionals com LIGO, Virgo, el Telescopi Einstein, LISA i les Xarxes de Sincronització de Púlsars (PTA, per les seues sigles en anglés). L'ICE-CSIC, com un dels pilars centrals de la xarxa, té un paper crucial tant a nivell científic com institucional. El grup d'investigació d'Astronomia Gravitacional-LLISA de l'institut, dirigit per Carlos F. Sopuerta, Miquel Nofrarias i Sascha Husa, ha liderat les contribucions d'Espanya a la missió LISA Pathfinder de l'ESA (finalitzada en 2018) i actualment lidera el desenrotllament d'instrumentació i anàlisi de dades, així com del segment en terra per a la futura missió LISA.
La missió LISA (Laser Interferometer Space Antenna) serà el primer observatori espacial d'ones gravitacionals. Esta missió va ser adoptada per l'EIXA en 2024 i el seu llançament està previst per a 2035. Consistirà en una constel·lació de tres naus espacials separades per 2,5 milions de Km (més de sis vegades la distancia Terra-Lluna) en formació triangular, seguint l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. D'esta manera, LISA escanejarà tot el cel després de l'òrbita terrestre, obtenint simultàniament les dos polaritzacions de les ones gravitacionals.
REDONGRA coordina a 20 grups d'investigació a Espanya per a impulsar l'astronomia d'ones gravitacionals i preparar la participació nacional en missions clau com LISA i el Telescopi Einstein
“La xarxa REDONGRA oferix una oportunitat única per a la creixent comunitat espanyola que treballa en astronomia d'ones gravitacionals, la qual potenciarà la participació en les col·laboracions internacionals actuals i futures (LVK, ET, LISA, etc.)”, afirma Carlos F. Sopuerta, investigador de l'ICE-CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Les activitats de la xarxa van començar al maig de 2025 i ja hi ha diferents esdeveniments programats per a la resta de l'any. En primer lloc, del 23 al 25 de juny es va celebrar la Reunió Ibèrica d'Ondas Gravitacionals, on tots els membres de la xarxa es van reunir per a revisar el progrés, compartir les últimes novetats de la investigació i planificar projectes de col·laboració per a l'any vinent. Altres activitats per a enguany inclouen el desé aniversari de la primera detecció d'ones gravitacionals, el 15 i 16 de setembre en la Universitat de les illes Balears (UIB), a Mallorca; la segona Reunió de LISA España, el 23 i 24 d'octubre, en el CSIC, a Madrid, i el desé aniversari del llançament de la missió LISA Pathfinder, el 3 de desembre en l'ICE-CSIC, a Barcelona. En el futur, la xarxa també organitzarà una escola sobre física d'ones gravitacionals, on hi haurà un programa de formació integral per a estudiants de postgrau que s'inicien en el camp de l'astronomia d'ones gravitacionals.
Esta nova fase en el desenrotllament de REDONGRA representa una expansió significativa de les seues iteracions anteriors i situa a Espanya en el centre d'un panorama internacional en ràpida evolució. En alinear institucions d'investigació de primer nivell sota una visió compartida i invertir en formació i divulgació, REDONGRA està preparada per a convertir la ciència de les ones gravitacionals no sols en una frontera científica, sinó en una fortalesa nacional.
La col·laboració de l'IFIC en REDONGRA
Per part seua, l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València (UV), compte, entre altres, amb Daniel Figueroa, que representa a l'IFIC en les col·laboracions internacionals ET (Einstein Telescope) i LISA (Laser Interferometer Space Antenna), i amb Agustín Sánchez Losa, coordinador del node de REDONGRA en l'IFIC i membre de VEGA. La investigació realitzada per Figueroa està contribuint en el càlcul de la forma espectral dels fons d'ones gravitacionals creats en els primers instants de l'univers, tant aquells procedents de la inflació còsmica com uns altres hipotèticament creats en transicions de fase, per la dinàmica de defectes topològics, per exemple, cordes còsmiques, o per la producció no pertorbativa de partícules elementals. L'IFIC lidera els càlculs lattice (no lineals) d'estos senyals, la forma espectral dels quals és fonamental determinar amb precisió en honor d'una correcta identificació de la física més enllà del model estàndard, en cas de detecció futura.
L'IFIC contribuïx a REDONGRA amb investigacions pioneres sobre l'origen de les ones gravitacionals i la seua correlació amb emissions de neutrins, clau en l'astronomia multi-missatger i en la identificació de fenòmens astrofísics extrems
Per part seua, Sánchez, al costat de diversos membres de VEGA, treballen en les busques en temps real de possibles contrapartides a les ones gravitacionals detectades pels interferòmetres LIGO-VIRGO-KAGRA en el telescopi de neutrins KM3NeT. El seguiment d'alertes és clau en l'astronomia multi-missatger. En 2017 una coincidència d'ones gravitacionals i una explosió de rajos gamma va confirmar la detecció de la primera fusió d'estreles de neutrons observada i el seu kilonova i en el mateix any una coincidència d'un neutrí altament energètic d'un blazar en un estat elevat d'emissió en rajos gamma van suposar la primera evidència d'una font de neutrins còsmica. "La detecció simultània d'una ona gravitacional amb una emissió de neutrins suposaria una fita històrica en l'astronomia multi-missatger que ens permetria tindre una visió global de la font que els va emetre i dels mecanismes astrofísics en ella", explica Sánchez.
La xarxa REDONGRA està formada per les següents institucions: Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC); Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT); Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC); Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC); Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB); Institut de l'Estructura de la Matèria (IEM-CSIC); Institut de Física d’Altes Energies (IFAE); Institut de Física de Cantàbria (IFCA-CSIC/UC); Institut de Física Corpuscular (IFIC-CSIC/UV); Institut de Física Teòrica (IFT-CSIC/UAM); Institut Galego de Física d'Altes Enerxías (IGFAE); Universitat d'Alacant (UA); Universitat de Cadis (UCA); Universitat de Granada (UGR); Universitat de les illes Balears (UIB); Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC); Universitat Politècnica de Madrid (UPM); Universitat del País Basc (UPV/EHU); Universitat de Salamanca (USAL) i Universitat de València (UV).
Font: IFIC
Entrades recents