Dos tesis desenrotllades en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), han obtingut el Premi Extraordinari de Doctorat en la modalitat de Física, reconeixement que atorga anualment la Universitat de València. En esta ocasió, les persones autores de les tesis premiades han sigut Fabian Esser i Norma Selomit Ramírez
En primer lloc, la tesi de Fabian Esser, titulada Exploring UV completions of the Standard Model with Effective Field Theories, va ser dirigida per tres científics i científiques de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV): Verónica Sanz González, catedràtica de Física Teòrica a la Universitat de València, i els investigadors del CSIC Martin Hirsch i Andrea Donini.
Este treball aborda la busca de possibles teories ultraviolades per a completar el Model Estàndard de la física de partícules. «M'agrada comparar la nova física en altes energies amb una muntanya el cim de la qual potser no veiem i relacionar la busca sobre aquella física amb possibles mètodes per a pujar la muntanya. Podríem trobar una bonica ruta de senderisme, però tal vegada fa falta escalar les parets mateixes», explica Esser. En eixe sentit, una ferramenta útil en les busques indirectes són les Teories Efectives, que assumixen que l'escala de la nova física és alta en comparació amb el moment típic dels processos sota consideració.
En la primera part de la tesi es busquen i classifiquen, sota suposicions ben especificades, tots els models que poden generar un subconjunt específic d'operadors de la Teoria Efectiva de Camp del Model Estàndard (SMEFT). Aquells models amb fermions vectorials i escalars pesats per a operadors amb quatre fermions (4F) en dimensió-6 o Acoblaments de Triple Gauge Neutres (NTGCs) donen lloc a una interessant fenomenologia en colisionadors.
"M'agrada comparar la nova física en altes energies amb una muntanya el cim de la qual potser no veiem i relacionar la busca sobre aquella física amb possibles mètodes per a pujar la muntanya. Podríem trobar una bonica ruta de senderisme, però tal vegada fa falta escalar les parets mateixes", Fabian Esser, investigador de l'IFIC
Una partícula Tipus Axió́n (ALPs) es referix de manera genèrica a un bosó pseudo-escalar de Goldstone que sorgix de la ruptura espontània d'una simetria global, per exemple, a partir de nous sectors confinants. Suposant que l'escala d'energia associada a esta ruptura de simetria és alta en comparació amb l'escala electrofeble, això motiva un enfocament d'EFT per a descriure les interaccions d'ALPs amb les partícules del Model Estàndard.
En la segona part de la tesi s'utilitzen sondes directes i indirectes en colisionadors per a establir límits en els acoblaments entre ALPs i partícules del SM, especialment al top quark.
Per part seua, la tesi de Norma Selomit Ramírez, titulada From a causal representation of multiloop scattering amplituds to quàntum computing in the Loop-Tree Duality, va comptar amb la direcció de Germán Rodrigo, investigador del CSIC en l'IFIC; German Sborlini, professor i investigador en la Universitat de Salamanca, i Roger Hernández, professor i investigador en la Universitat Autònoma de Sinaloa (Mèxic).
La tesi de Selomit Ramírez pretén fer front als desafiaments actuals en la busca de major precisió en les prediccions teòriques en física d'altes energies. Este és el cas de les amplituds de dispersió amb llaços múltiples, les quals descriuen les fluctuacions quàntiques en els processos de dispersió a altes energies
La tesi de Selomit Ramírez pretén fer front als desafiaments actuals en la busca de major precisió en les prediccions teòriques en física d'altes energies. Este és el cas de les amplituds de dispersió amb llaços múltiples, les quals descriuen les fluctuacions quàntiques en els processos de dispersió a altes energies. La Dualitat Llaç-Arbre (LTD) és un mètode innovador, proposat amb l'objectiu d'afrontar les dificultats implícites en el maneig d'amplituds amb llaços múltiples.
En esta tesi es presenta la reformulació de la Dualitat Llaç-Arbre, una metodologia general per a obtindre expressions d'amplituds amb un comportament manifestament lliure de singularitats no causals (no físiques), així com la primera aplicació d'un algorisme quàntic en Teoria Quàntica de Camps. La representació LTD que s'obté seguix una estructura factoritzada en termes de subtopologies més simples, caracteritzada per un comportament causal ben conegut. Més encara, s'obtenen representacions duals analítiques explícitament lliures de singularitats no causals, aconseguint així una millor estabilitat numèrica en comparació amb altres representacions. Finalment, s'establix la connexió entre les integrals de llaç de Feynman i la computació quàntica, proposant una modificació de l'algorisme quàntic de Grover per a trobar les configuracions singulars causals dels diagrames de Feynman amb llaços múltiples.
Sobre les persones premiades
Fabian Esser (Leverkusen, Alemanya, 1995) va estudiar el grau en física en la RWTH d'Aquisgrà, a Alemanya, i el Màster en Física Teòrica a Aquisgrà i en l'Institut de Física Teòrica (UAM/CSIC), a Madrid. En 2020 va començar el doctorat gràcies a un contracte predoctoral Santiago Grisolía de la Generalitat Valenciana i va realitzar estades a Cambridge i UC Berkeley. Des d'octubre de 2024, Fabian es troba realitzant el seu primer postdoctorat en la Charles University, Praga, Republica Checa, i continua explorant la física més enllà del Model Estàndard, per exemple, en desintegracions beta dobles sense neutrins i Teories de Gran Unificació.
Per part seua, Norma Selomit Ramírez Uribe (Culiacán, Mèxic, 1982) és llicenciada en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Sinaloa (UAS, Mèxic), i mestra en ciències amb especialitat en probabilitat i estadística pel Centre d'Investigació en Matemàtiques (CIMAT, Mèxic). Abans d'iniciar el doctorat, va treballar en la indústria privada com a líder de projecte en l'àrea de risc de crèdit. Així mateix, es va incorporar com a docent en la Facultat de Ciències de la Terra i l'Espai i en la Facultat de Ciències Físic-Matemàtiques, en la UAS. Durant eixe temps, es va involucrar en temes relacionats amb el càlcul d'amplituds de dispersió multillaç, experiència que la va motivar a continuar els seus estudis de doctorat en l'àrea de física.
Actualment, Selomit Ramírez treballa en la Universitat Autònoma de Sinaloa com a professora i investigadora. A més, exercix com a delegada per l'estat de Sinaloa en l'Olimpíada Mexicana de Matemàtiques. D'altra banda, també continua col·laborant amb el grup teòric LHCPHENO de l'IFIC en qüestions vinculades a la LTD i aplicacions d'algorismes quàntics.
Font: IFIC
Entrades recents