La investigadora Berta Rubio Barroso, de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València), ha sigut elegida com a presidenta del Consell NUSTAR, del qual ja era copresidenta des de 2020. Aquest reconeixement a la seua trajectòria en la institució consolida la seua llarga labor en l'àmbit de la física
NUSTAR és una institució que representa a la comunitat internacional d'Estructura, Astrofísica i Reaccions Nuclears. Es tracta d'una col·laboració científica amb 700 membres i 170 institucions que forma un dels pilars de FAIR, la futura instal·lació per a la investigació en física nuclear que s'està construint a Darmstadt (Alemanya).
Berta Rubio Barroso és Professora d'Investigació del CSIC en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV), pertanyent a l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV). Va estudiar Física en la Universitat Complutense de Madrid, realitzant el seu doctorat en el Centre d'Investigacions Nuclears KFA de Jülich (Alemanya) doctorant-se per la Universitat de Granada en 1985. Després de tornar a Alemanya amb una estada postdoctoral, es va incorporar a l'Institut de Física Corpuscular, on va formar al costat de José Luis Taín el grup de Espectroscopia Gamma i de Neutrons.
Rubio ha liderat experiments per a l'estudi de nuclis exòtics en prestigiosos laboratoris com ISOLDE (CERN), GSI (Alemanya), GANIL (França) i RIKEN (el Japó). Té més de 200 treballs científics publicats i ha dirigit 12 tesis doctorals. Ha sigut assessora científica de diversos laboratoris, entre ells GANIL, ISOLDE (CERN), NSCL (National Superconducting Laboratory, els EUA) i el Laboratori Subterrani de Canfranc.
Rubio ha liderat experiments per a l'estudi de nuclis exòtics en prestigiosos laboratoris com ISOLDE (CERN), GSI (Alemanya), GANIL (França) i RIKEN (el Japó)
FAIR (Facility for Antiproton and Ió Research in Europe) té quatre ‘pilars’ o grans blocs experimentals. Un d'ells és NUSTAR (Nuclear Structure, Astrophysics and Reactions), el treball del qual se centra en l'ús de feixos d'espècies radioactives, separades i identificades pel Super Separador de fragments (Super-FRS). Aquest separador és l'instrument central de tots els seus experiments.
En aquests experiments, s'estudien reaccions amb feixos radioactius, propietats de nuclis exòtics (aquells que tenen un nombre de neutrons o de protons notablement diferent del que presenten els nuclis que es troben en forma natural en la Terra) i les seues implicacions en processos astrofísics, com a explosions de supernoves o fusions d'estreles de neutrons. Llocs en els quals es formen elements químics més pesats que el ferro.
En FAIR es produiran els feixos de nuclis radioactius més intensos del món. FAIR té previst l'inici de les operacions en 2027, per la qual cosa aquest període de presidència és molt important. Durant aquest temps està previst signar acords entre els països per a posar a punt els experiments en NUSTAR-FAIR, instal·lar els instruments que estan posant a punt en els laboratoris membres del consorci, així com prendre decisions sobre quins seran les primeres mesures a realitzar.
Contribució espanyola
En NUSTAR hi ha una important contribució espanyola. Diversos experiments s'han desenvolupat i provat en altres instal·lacions de física nuclear, a l'espera que comence a funcionar FAIR. Cal destacar DTAS, un detector per a mesurar la desintegració beta, construït pel grup d'Espectrometria Gamma i de Neutrons de l'IFIC. DTAS està acabat, i la seua posada en marxa es duu a terme en el laboratori RIKEN (el Japó) i en FAIR fase 0, l'any passat. Aquest espectròmetre, amb una eficiència superior als que s'han usat anteriorment ha servit per a mesurar desintegracions beta amb produccions molt baixes. Una vegada estiga en marxa FAIR, es podran mesurar nuclis més exòtics.
n NUSTAR hi ha una important contribució espanyola. Diversos experiments s'han desenvolupat i provat en altres instal·lacions de física nuclear, a l'espera que comence a funcionar FAIR
En altres mitjans