El 29 d'octubre de 2024, un episodi de pluges torrencials sacudí la Comunitat Valenciana, deixant darrere seu un rastre de devastació i nombrosos municipis inundats. La resposta de la Universitat de València (UV) no es va fer esperar: un equip multidisciplinari d'experts creà en temps rècord la primera cartografia precisa de les zones afectades per la DANA. Aquest mapa no sols documenta l'impacte del desastre, sinó que també busca establir les bases per a una millor gestió futura de les emergències
Coordinat per la professora Carmen Zornoza, del Departament de Geografia, el projecte reuní investigadors com Javier Serrano i Ana Belén Ruescas, amb la col·laboració del Laboratori de Processament d'Imatges de la UV (IPL). Utilitzant eines de teledetecció i participació ciutadana, l'equip millorà la delimitació inicial proporcionada pel programa europeu Copernicus, que ofereix un mapa ràpid de la zona afectada després d'emergències com la DANA. "El nostre objectiu era proporcionar informació ràpida i precisa per a avaluar els danys, gestionar les ajudes i proposar solucions a llarg termini", explica Zornoza.
El mapa que revela la vertadera dimensió de la DANA
La cartografia de l'equip de la Universitat de València sorgí de la necessitat de mostrar amb precisió l'abast de l'emergència. "En veure la magnitud de la tragèdia, sabíem que necessitàvem saber fins on havia arribat la inundació. Les primeres capes de Copernicus, encara que ràpides, no reflectien la realitat, especialment en àrees urbanes. Molts pobles de l'Horta Sud, com Massanassa o Sedaví, estaven completament anegats, però no estaven inclosos", comenta Zornoza.
L'equip es va organitzar ràpidament, treballant a distància. "Nosaltres, que coneixem el terreny i a moltes persones afectades, sabíem que era urgent millorar aquella informació", afegeix Zornoza. A través de videotrucades i coordinació remota, cada membre aportà recursos: Serrano utilitzà les seues xarxes per obtenir dades clau, mentre que Ruescas integrà eines de teledetecció. "Com a coordinadora, em vaig encarregar de delimitar l'àrea per publicar un mapa més fidel a la inundació", conclou.
El resultat fou una eina més precisa, que no sols reflecteix els efectes immediats de la DANA, sinó que també serveix de base per a futures estratègies de gestió del risc.
El paper de la cartografia en la gestió de desastres
Les inundacions provocades per fenòmens extrems com aquesta DANA són cada vegada més intensives i freqüents en certes àrees del Mediterrani, com la Rambla del Poio, una rambla estudiada des de fa dècades per la catedràtica de Geografia Física Ana Camarasa, que actualment dirigeix el Departament de Geografia de la UV. Per a ella, "la cartografia és el primer pas per entendre la magnitud del desastre i planificar una recuperació efectiva. Però també ha de ser una eina educativa que ajude la ciutadania a conéixer el seu territori i a actuar amb seguretat en situacions crítiques".
Aquesta aproximació educativa és central en els projectes d'investigació liderats per Camarasa. L'experta adverteix sobre la manca de percepció del risc en zones habitualment seques: "Moltes persones no entenen que viuen en àrees inundables. L'educació social ha d'anar dirigida a canviar aquesta mentalitat i fomentar l'autoprotecció".
"El nostre objectiu era proporcionar informació ràpida i precisa per a avaluar els danys, gestionar les ajudes i proposar solucions a llarg termini"
El paper de la cartografia en la gestió de desastres
El treball de la Universitat de València en la confecció del mapa d'inundacions fou possible gràcies a l'estreta col·laboració amb la ciutadania. Javier Serrano, professor i coordinador d'aquesta tasca, destaca la importància d'aquesta contribució: "Sense la seua ajuda no hauria estat possible delimitar zones com la part sud, Beniparrell i tota aquella àrea fins al polígon industrial de Silla. Sense estar allí i veure-ho en persona, no hauríem pogut constatar l'abast de les inundacions ni fins on va arribar la destrossa a l'Horta Sud. Aquest procés no hauria estat viable sense la col·laboració ciutadana".
Davant la impossibilitat de realitzar treball de camp de manera immediata a causa de les comunicacions tallades, es posà en marxa un sistema per recollir informació a distància. "No podíem desplaçar-nos, que hauria estat el més ràpid. Així que començàrem a contactar amb persones de les zones afectades: ajuntaments, serveis socials, amics i fins i tot alumnes del grau de Geografia i Medi Ambient," explica Serrano.
La metodologia consistí a compartir el mapa preliminar amb aquests contactes i demanar-los correccions o ampliacions: "Els dèiem: 'Això és el que tenim, pots corregir-ho, ampliar-ho o confirmar-ho?' La resposta va ser molt positiva. En pocs dies, entre 50 i 100 persones ens van donar un feedback rapidíssim, el que ens va permetre detallar molt millor la delimitació." La col·laboració ciutadana resultà clau per perfeccionar el mapa amb gran precisió en un temps rècord.
La tecnologia satel·litària: una eina imprescindible en emergències
Les imatges de satèl·lit jugaren un paper crucial en aquest projecte, com explica Ana Belén Ruescas, professora del Departament de Geografia i membre del Grup de Processament de Senyals i Imatges de l'IPL-UV. "En emergències com aquesta, les tecnologies i les imatges de satèl·lit són fonamentals perquè ofereixen una visió global d'una àrea que seria molt difícil d'obtenir desplaçant-nos físicament," detalla.
Aquestes imatges permeten analitzar àrees extenses i extreure informació clau mitjançant algorismes matemàtics aplicats a diferents rangs de radiació. "Amb elles podem obtenir una visió molt precisa d'una zona amplíssima, el que resulta de gran ajuda. És cert que el factor humà és indispensable per validar aquestes dades, però com a eina d'investigació i anàlisi és extremadament valuosa," afegeix Ruescas.
Gràcies a aquesta tecnologia, l'equip pogué integrar dades satel·litàries amb la informació proporcionada per la ciutadania, aconseguint una eina completa per delimitar l'abast de les inundacions i actuar amb més eficiència.
Canvi climàtic i resiliència
L'impacte de la DANA posa de relleu la necessitat d'integrar el canvi climàtic en la planificació territorial. Segons Ana Camarasa, les rambles mediterrànies, com la del Poio, estan mostrant comportaments més extrems a causa de la intensificació del cicle hidrològic. "El canvi climàtic no sols augmenta la freqüència d'aquests esdeveniments, sinó que també altera la dinàmica natural dels llits dels rius," explica. Davant aquest escenari, assenyala que no podem dependre únicament de solucions estructurals: "Les obres de formigó ens generen una falsa sensació de seguretat. Alterar el cicle natural també té conseqüències."
Per a Camarasa, és fonamental combinar mesures tradicionals amb enfocaments basats en la natura: "Un riu o una rambla tenen com a missió portar l'aigua i els sediments fins al mar. Si obstruïm el seu camí, cercaran una altra eixida o causaran danys majors." Aquestes solucions han de permetre als ecosistemes realitzar la seua funció sense incrementar els riscos per a la població.
Per a l'equip de la UV, la cartografia de les inundacions és sols el primer pas cap a una gestió més eficaç del risc. Ana Camarasa emfatitza la necessitat de millorar la comunicació i l'educació sobre aquests fenòmens: "El que va ocórrer durant la DANA, amb persones intentant salvar els seus cotxes en lloc de protegir-se a si mateixes, no pot repetir-se. Això evidència una falta de coneixement que hem de superar mitjançant l'ensenyament, l'educació i la divulgació, treballant des de la Universitat i en col·laboració amb les administracions públiques, bombers, Protecció Civil i altres sectors." Camarasa destaca que fomentar la percepció del risc i capacitar la ciutadania per comprendre el territori en què viuen i com actuar davant d'una emergència és clau per prevenir situacions de perill en el futur.
Cap a un futur més segur
La cartografia creada després de la DANA ha sigut incorporada al visor oficial de l’Institut Cartogràfic Valencià, on serveix com a referència per a institucions i administracions públiques. Aconseguir-ho no només evidencia la capacitat tècnica i científica de la Universitat de València, sinó també el seu compromís amb el territori i la ciutadania.
“El que hem après de la DANA és que no podem lluitar contra la natura, però sí que podem treballar amb ella i preparar-nos millor”, conclou Ana Camarasa. A mesura que els episodis de pluges extremes són més freqüents, iniciatives com aquesta cartografia es converteixen en eines indispensables per a construir resiliència i salvar vides.
L’equip de la UV segueix treballant en noves investigacions i estratègies educatives per a reduir l'impacte de futurs desastres. Mentrestant, el seu missatge és clar: el coneixement i la prevenció són les nostres millors defenses davant la força de la natura.