L'equip format per membres de l’IRTIC, ETSE-UV i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (UV) coordinen el projecte «ChemiNova: Novel Technologies for On-Site and Remote Collaborative Enriched Monitoring to Detect Structural and Chemical Damages in Cultural Heritage Assets». La iniciativa Horitzó Europa, que s'estendrà des de febrer de 2024 fins a gener de 2027, té com a objectiu desenvolupar un sistema computacional intel·ligent que vaja més enllà de les tecnologies actuals per a abordar els danys estructurals i químics que han patit els monuments i les col·leccions patrimonials europees a causa de dues amenaces específiques d'origen humà com són el canvi climàtic i els conflictes civils.
El projecte pren el seu nom i s'inspira en el joc d'experimentació química de la dècada de 1960 que incloïa les eines necessàries per a tindre un laboratori casolà, com a tubs de proves i productes químics. Gràcies a les eines de realitat augmentada (RA) i mixta que generarà ChemiNova, entre altres útils que permetran incorporar gran quantitat de dades, els conservadors podran observar in situ els tipus de degradació esmentats.
ChemiNova disposa d’un equip multidisciplinari expert en àmbits com la història de l'art, l'arquitectura, la caracterització química, la biologia, la fotogrametria, la topografia i la reconstrucció 3D, entre altres, i cerca donar prioritat a l'ésser humà com a eix central de les innovacions tecnològiques. La investigadora Ramón y Cajal, directora del grup DINA de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i coordinadora del projecte, Cristina Portalés, ressalta la importància de “posar la tecnologia al servici de la ciutadania en donar-li un ús aplicat que atenga necessitats reals” com “la conservació, l'anàlisi i la vigilància dels béns del patrimoni cultural europeu”.
Així mateix, Portalés ha valorat que el projecte “permet seguir la línia de col·laboració entre grups interdisciplinaris” adoptada en anteriors iniciatives com Silknow i destaca “la dimensió internacional que possibilita aconseguir el projecte”, ja que compta amb entitats de diversos països europeus.
“Posar la tecnologia al servici de la ciutadania en donar-li un ús aplicat que atenga necessitats reals”, Cristina Portalés, directora del grup DINA i coordinadora del projecte
L'eina de realitat augmentada elaborada en el marc del projecte, ChemiInspection, desenvolupada específicament pels membres de l’IRTIC, realitzarà un registre previ de l'estat de la peça a estudiar el deteriorament de la qual podrà estudiar el grup d'experts. D'una banda, considerarà els models en 3D enriquit (e3D) incorporats, la qual cosa farà possible que els experts en conservació puguen veure els tipus de defectes precalculats superposats a l'objecte real. Per un altre, incrustarà informes d'estat per a la inspecció in situ, al mateix temps que permetrà als experts en conservació afegir anotacions en temps real als models e3D.
Per a això, els membres del consorci desenvoluparan ChemiModel, un mòdul de programari que aplicarà mètodes de reconstrucció 3D d'objectes a partir d'imatges, per a generar aquests models e3D, que podran potenciar-se amb més dades.
Respecte a l'eina de realitat mixta, ChemiSensing, que també durà a terme l’IRTIC, consistirà en un sistema immersiu que permetrà que els conservadors estudien i valoren a distància l'estat del patrimoni cultural. Per a això, s'empraran elements com a tauletes 3D amb captura en temps real i càmeres de vídeo amb drons que realitzaran la retransmissió des del lloc a estudiar.
Veure, aprendre i predir
Com a base per a l'elaboració dels dispositius esmentats, la iniciativa pretén dissenyar un mètode basat en algorismes d'aprenentatge automàtic, o deep learning, anomenat ChemiAI amb el qual predir diversos tipus de danys a partir de malles 3D texturades d'artefactes, edificis i monuments contingudes en els models e3D. Aquesta tecnologia basada en la intel·ligència artificial (IA) es desenvoluparà per a produir automàticament la caracterització de danys químics i estructurals, la qual cosa permetrà als professionals i altres persones un mètode fàcil d'usar per a inferir informació basada en la reutilització de dispositius d'ús habitual i estés com a telefonia mòbil.
L'eina ChemiSee se centrarà en l'impacte negatiu del canvi climàtic i les zones en conflicte sobre el patrimoni cultural, convertint-los d'un fet abstracte en una tràgica realitat tangible. El concepte es basa en una experiència immersiva que connecta directament a les persones amb el patrimoni cultural i l'impacte del canvi climàtic i efectes de la guerra. A través d'interaccions senzilles en el mateix lloc o digitals, el públic podrà explorar directament dades i narracions sobre llocs i objectes.
S'han seleccionat quatre proves pilot en diferents països europeus pel fet que és possible recopilar les dades necessàries per a entrenar el model d’IA, hi ha dades preexistents que es poden utilitzar en ChemiNova per a començar amb les implementacions tecnològiques tan prompte com siga possible, suposen estudiar un conjunt d'artefactes, edificis i monuments, i permeten provar en els corresponents llocs les diferents tecnologies interactives desenvolupades en el projecte.
El pressupost ascendeix a quasi 3 milions i mig d'euros, dels quals més de 850.000 corresponen a la Universitat de València
Un dels pilots es durà a terme en la catedral de Santa Sofía de Kyiv, a Ucraïna, ja que es troba envoltada d'un entorn urbanitzat i està exposada a factors antropogènics i tecnogènics. En temps de guerra, l'emplaçament requereix mesures específiques de conservació.
Un altre d'ells tindrà lloc en la Col·lecció de la Universitat de Palerm, a Itàlia, i compta amb tractats, manuals, enciclopèdies i taules anatòmiques, fets de diferents materials constitutius des de mitjan segle XVI fins al segle XVIII.
El Palau de Schönbrunn, a Viena, Àustria, on va viure Sissi l'Emperadriu, és un altre dels monuments triats. L'antiga residència imperial d'estiu dels Habsburg és actualment un museu d'arquitectura barroca, i l'interior del castell està replet d'ornaments, frescos i obres d'art.
La Nau de la Universitat de València, on es realitzarà una altra de les proves pilot, és l'edifici més antic de la institució i exemplifica l'arquitectura neoclàssica valenciana. A més del Claustre, l'Aula Magna i la Capella de la Saviesa, l'edifici alberga una de les col·leccions de creadors valencians contemporanis més significatives.
El consorci ChemiNova està coordinat per la Universitat de València. Des d'Itàlia, participen l’International Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM), la Università degli Studi di Palermo (UNIPA) i Consiglio Nazionale delle Ricerche - Institute of Atmospheric Sciences and Climate (CNR-ISAC); i, d’Ucraïna, la National Conservation Area "St. Sophia of Kyiv" (NCA-SSK).
Així mateix, formen part del projecte Gottfried Wilhelm Leibniz Universität Hannover (LUH) i ART+COM AG (ARTCO), d’Alemanya; 4D-IT GmbH (4D-IT) i Schloß Schönbrunn Kultur- und Betriebsges.m.b.H. (SKB), d’Àustria; University of Burgundy (UB), de França; DIADRASIS Interdisciplinary research on Archaeological & Architectural Conservation (DIADRASIS), de Grècia, i Universitatea Tehnica Cluj-Napoca (UTC), de Rumania.
Aquesta acció finançada pel programa Horitzó Europa forma part de la convocatòria HORIZON-CL2-2023-HERITAGE-01-01 - Tecnologies avançades per a la vigilància a distància de monuments patrimonials i artefactes. El pressupost ascendeix a quasi 3 milions i mig d'euros, dels quals més de 850.000 corresponen a la Universitat de València.
Notícia en els mitjans