El nou projecte de l'IRTIC, situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), en col·laboració amb el departament d'Història de l'Art de la UV busca la visualització avançada de dades històriques a través de mapes multidimensionals i gràfics interactius, i així augmentar la seua visibilitat i explorar les seues característiques
L'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i el departament d'Història de l'Art de la UV coordinen el projecte «ClioViz: Visualització avançada de dades històriques a través de mapes multidimensionals i gràfics interactius». La iniciativa generarà un mapa multidimensional en el qual els usuaris podran explorar de manera interactiva la informació existent dels objectes patrimonials i seleccionar els paràmetres de cerca que desitgen, així com interactuar amb els gràfics que representen les peces.
D'esta manera, l'acció contribuirà a l'accessibilitat del patrimoni cultural emprant mitjans digitals de manera innovadora per a la investigació i disseminació. La geocodificació permetrà situar en la mesura que siga possible els objectes catalogats mitjançant les coordenades geogràfiques a partir del seu lloc de procedència; el processament de dades permetrà homogeneïtzar, extraure i quantificar informació rellevant, així com explorar possibles maneres de visualitzar informació històrica que moltes vegades és heterogènia o ambigua. També aprofitarà el coneixement generat per a millorar la visibilitat en línia del patrimoni espanyol
ClioViz utilitza com a font la base de dades de CERES, el catàleg en línia que compila una selecció de béns culturals de les col·leccions de la Xarxa Digital de Col·leccions de Museus d'Espanya, gràcies a la col·laboració de la Subdirecció General de Museus Estatals, pertanyent al Ministeri de Cultura i Esport. Això permetrà generar una sèrie de gràfics i mapes multidimensionals que agruparan els diferents aspectes d'un concepte per a presentar els seus detalls amb facilitat, mitjançant l'addició dels filtres que es desitgen: per exemple, temporals o temáticos.la iniciativa, per tant, també pretén refinar els filtres existents, detectar possibles mancances i obrir el camp respecte a com s'estudien les obres d'art i els objectes històrics. Això respon a l'interés creixent per representar científicament este tipus de dades, i és un exemple d'aplicació de la ciència de dades a les humanitats.
La iniciativa generarà un mapa multidimensional en el qual els usuaris podran explorar de manera interactiva la informació existent dels objectes patrimonials i seleccionar els paràmetres de cerca que desitgen, així com interactuar amb els gràfics que representen les peces
Noves maneres de visualitzar l'art
Segons Jorge Sebastián, investigador del projecte en el departament d'Història de l'Art, “els museus estan experimentant amb diferents maneres de visualitzar les seues col·leccions a través de mitjans digitals, per exemple, mitjançant mètodes quantitatius, una cosa tradicionalment poc explorada en humanitats. Els investigadors en patrimoni cultural també poden beneficiar-se de tècniques molt habituals en la ciència de dades, per a plantejar hipòtesis noves o testar preguntes d'investigació a partir d'amplis conjunts de dades, com els que ens oferix CERES”.
En este sentit, en estudiar com representar visualment els gràfics espaciotemporals, l'equip de ClioViz va explorar de quina manera el percebien estudiants dels camps de la ciència de dades i de la història de l'art. “En humanitats digitals no és habitual visualitzar la nostra incertesa sobre el lloc d'origen d'alguns objectes patrimonials, ja que el costum és accedir a una altra mena de sistemes com una fitxa amb informació textual de l'element”, assenyala la investigadora principal per part de l'IRTIC, Cristina Portalés. No obstant això, afig, “esta representació pretén quantificar i assenyalar si hi ha ambigüitats en la informació de la qual es disposa, una cosa poc habitual en este camp”.
“En humanitats digitals no és habitual visualitzar la nostra incertesa sobre el lloc d'origen d'alguns objectes patrimonials, ja que el costum és accedir a una altra mena de sistemes com una fitxa amb informació textual de l'element”, Cristina Portalés, investigadora principal per part de l'IRTIC
Gràcies als comentaris de l'alumnat, es va ampliar la galeria de gràfics a emprar per a poder explicar millor la incertesa en les dades de geolocalització. Alguns exemples van consistir a canviar l'eix perquè els alumnes no estaven acostumats a visualitzar un diagrama de barres amb la variable categòrica en l'eix d'ordenades; utilitzar la grandària com a estètica per a visualitzar la quantitat o el percentatge d'objectes; o canviar la variable d'agrupació que podria organitzar el gràfic i fer comparacions més ràpides entre grups.
Durant i després del procés, els estudiants van afirmar que l'ús de visualitzacions científiques podria aportar valor afegit al camp del patrimoni cultural. Alguns van destacar que les visualitzacions científiques podrien proporcionar una millor comprensió dels conceptes i ajudar a extraure noves conclusions, analitzar la informació disponible i prendre decisions, o que capten dades rellevants d'una forma més visual i comprensible.
La iniciativa, finançada pel ministeri de Ciència i Innovació a través de la Convocatòria 2021 – «Projectes de Generació de Coneixement», es va iniciar al setembre de 2022 i s'estendrà fins a finals d'agost de 2025.