Un equip de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC), ubicat al Parc Científic de la Universitat de València, ha creat simulacions de terrenys de la superfície lunar mitjançant la combinació d'Intel·ligència Artificial (IA) i Realitat Estesa (RX). Aquesta és la contribució de la Universitat de València al projecte ‘AI-Aided-XR: AI Aided eXtended Reality applications’, finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i orientat a millorar la conducció de vehicles autònoms per a l'exploració espacial
Els àmbits de la intel·ligència artificial (IA) i la realitat estesa (RX o tecnologies immersives) estan generant multitud d'aplicacions espacials innovadores. Exemple d'això són els motors de jocs –game engine–, en el camp dels videojocs, i el seu nou ús en la creació de simulacions realistes per a la captura de dades; o les xarxes neuronals convolucionals (CNN) d'última generació per a la visió per ordinador d'imatges de Mart. No obstant això, aquestes tecnologies es veuen greument limitades quant a la disponibilitat de dades per al seu entrenament o assaig. És el cas, per exemple, de la Missió de Retorn de Mostres a Mart, que es planteja fusionar IA i RX per a simular conjunts de dades que faciliten l'estimació de la postura dels objectes en el planeta roig.
En aquest sentit, l'Agència Espacial Europea (ESA) està dedicant esforços i finançament a la resolució d'aquest problema mitjançant la IA i la RX, per l'enorme potencial d'aquestes eines per a canviar la forma en què la comunitat internacional interactua amb l'espai.
En aquest marc acaba de concloure el projecte ‘AI-Aided-XR: AI Aided eXtended Reality applications’, desenvolupat en consorci internacional amb la participació del grup ARTEC de l'Institut de Robòtica i de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UV. AI-Aided-XR aborda la manca de dades en les aplicacions de IA espacial, a través d'un entorn simulat que es genera mitjançant algorismes fractals. Recrear terrenys de la superfície lunar, com a model d'estudi extrapolable als cossos celestes en general, ha sigut la funció de l'equip de la Universitat de València en aquesta iniciativa.
“Simular sòls sintètics de cossos celestes ens permet entrenar els algorismes de navegació utilitzats en els Rover que exploren les superfícies d'altres planetes”, explica Marcos Fernández, investigador de l’IRTIC, responsable del grup ARTEC i de la col·laboració de la UV en el projecte. “Els entorns sintètics que desenvolupem han de basar-se en dades reals. Per a això i mitjançant intel·ligència artificial, aprenem els valors fractals i les característiques reals de les zones lunars d'interés que ens permetran, després, generar variants amb els mateixos patrons aleatoris”, afig l'investigador. “La primera fase d'exploració d'aquesta tecnologia híbrida ha sigut un èxit i esperem que l'ESA estenga els treballs per al seu ús en missions reals i en altres cossos celestes”, conclou.
Finançat per l'ESA, el projecte s'ha desenvolupat en consorci internacional coordinat pel grup empresarial GMV –NSL Ltd, del Regne Unit, GMV Solucions Globals Internet SAU, d'Espanya, GMV Innovating Solutions Sp, de Polònia–, el Centre Europeu d'Operacions Espacials de l'ESA, a Alemanya, i la Universitat de València.