Un equip de l’Image Processing Laboratory (IPL), ubicat al Parc Científic de la Universitat de València, participa en el projecte CIMR L2 PAD per desenvolupar el processador que permetrà estimar les principals variables climàtiques del planeta a partir de dades de satèl·lit CIMR de l’ESA. Amb CIMR, l’Agència Espacial Europea busca salvaguardar les regions polars dels devastadors efectes, a escala global, del canvi climàtic. La UV crearà els algorismes per estimar paràmetres com el contingut d’aigua del sòl o la temperatura de la superfície terrestre, entre d’altres. El projecte contribuirà a augmentar les capacitats del servei europeu Copernicus, principal proveïdor mundial de dades d’observació de la Terra
CIMR L2 Product and Algorithm Development (PAD) és un element essencial de la missió CIMR (Copernicus Imaging Microwave Radiometer), dissenyada per salvaguardar l’Àrtic dels augments de temperatura més grans que pateix el planeta i afrontar un possible escenari futur sense la presència de gel marí. Es tracta d’una de les sis missions Copernicus Sentinel Expansion que l’Agència Espacial Europea (ESA) està desenvolupant per expandir les capacitats del programa Copernicus.
El projecte CIMR L2 PAD desenvoluparà el processador de dades que s’encarregarà d’obtindre les variables climàtiques més necessàries a partir de dades captades pel radiòmetre més gran i precís de l’ESA, que serà llançat al final d’aquesta dècada a bord de CIMR i que proporcionarà mesuraments sense precedents sobre el gel marí, l’oceà i la terra global. Seran dades referents a la temperatura de la superfície del mar i de la superfície terrestre, la salinitat, el vent oceànic, l’estat de la neu o la humitat del sòl, entre moltes altres variables fonamentals per comprendre l’evolució del clima i atendre els problemes d’escalfament accelerat de la zona polar àrtica que tant afecten els patrons climàtics globals, les poblacions humanes i la vida al planeta Terra.
“Per primera vegada podrem observar variables fonamentals del cicle d’aigua del planeta, com són el gruix del gel marí, la salinitat dels oceans i la humitat del sòl des d’una mateixa plataforma, amb una revisita diària i amb una precisió i resolució espacial sense precedents”, Maria Piles, investigadora de l'Image Processing Laboratory (IPL)
Dirigit per Maria Piles, enginyera de Telecomunicacions i investigadora de l’Image Processing Laboratory (IPL), ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), el seu equip s’encarregarà de desenvolupar els algorismes que estimaran la humitat del sòl i el contingut d’aigua a la vegetació, així com la temperatura de la superfície terrestre, i detectarà la presència d’aigües inundades. Per això, l’equip de la UV utilitzarà els futurs mesuraments de microones del satèl·lit CIMR, millorant les capacitats europees d’observació de la Terra. “Aquest projecte suposa un salt significatiu a la tecnologia d’observació de la Terra”, comenta María Piles. “Per primera vegada podrem observar variables fonamentals del cicle d’aigua del planeta, com són el gruix del gel marí, la salinitat dels oceans i la humitat del sòl des d’una mateixa plataforma, amb una revisita diària i amb una precisió i resolució espacial sense precedents”, afegeix la científica valenciana.
Com a tret distintiu, el projecte es desenvolupa des d’un enfocament de codi obert per als anomenats Documents de Base Teòrica d’Algorismes (ATBD) i per al programari, promovent els principis FAIR (Findability, Accessibility, Interoperability and Reusability), és a dir, procurant-ne una ciència transparent i reproduïble.
CIMR L2 PAD es duu a terme mitjançant un consorci d’experts i organitzacions europeus, dirigit pel Meteorologisk Institutt (MET) de Noruega. A més a més de la Universitat de València, el consorci està format per 12 socis, entre centres de recerca, universitats i empreses privades.
L’Agència Espacial Europea ha difós recentment un vídeo sobre CIMR, una missió que buscarà solucions al problema del desgel a l’Àrtic, aprofitant les capacitats del que serà el radiòmetre més gran i precís de l’ESA, i fent un pas de gegant en tecnologia d’observació de la Terra.