La FPCUV analitza la via valenciana de la innovació a través de les empreses que innoven amb èxit

28/02/2023

La Fundació Parc Científic de la Universitat de València va organitzar un esdeveniment a l'auditori Marie Curie del Parc Científic per a donar a conéixer els resultats del primer informe INNpresa; Observatorio de Innovación en la Empresa, iniciativa que impulsa la FPCUV amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)

La presentació del informe INNpresa es va celebrar el 24 de febrer a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València, esdeveniment que van inaugurar Pedro Carrasco, director del Parc Científic de la Universitat de València; Andrés García Reche, vicepresident executiu de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI), i que va ser moderat per Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de la FPCUV.

La primera edició de l'informe es caracteritza per aprofundir en l'anàlisi de com les empreses innovadores són capaces d'extraure resultats de negoci positius, la forma en la qual incorporen coneixement a les seues organitzacions, les fórmules per a aplicar-les a nous productes i processos, així com a noves formes d'organització i gestió, els procediments que empren per a impulsar els processos d'innovació i controlar el seu avanç, com atrauen talent per a la innovació a les seues organitzacions i algunes pràctiques per a innovar amb èxit.

En aquest sentit, Carrasco va defensar que tant des del PCUV i la AVI  "es treballa amb el convenciment, que la innovació representa per a la societat valenciana una valuosa eina estratègica per la seua capacitat d'impulsar el desenvolupament del territori i per una cosa tan important com crear ocupació de qualitat i riquesa". "Així, el propòsit de la iniciativa INNpresa és mostrar i analitzar per què i com es desenvolupen les empreses valencianes, que no sols innoven, si no que ho fan amb èxit, amb la finalitat de convertir-les en referents pròxims a seguir per a altres empreses locals", va afegir.

García Reche va incidir en què "s'ha d'extraure bons ensenyaments d'aquells que estan fent les coses bé perquè s'estenga en el teixit productiu, no sols fer informes o discursos, perquè està molt bé, però arriba un punt que es deté. Ací cal intentar que el teixit productiu competisca a través de la innovació, i això implica a tots els sectors productius de la Comunitat Valenciana" . 

"Si les empreses que tenen èxit gràcies a la innovació es generalitzaren i hagueren moltes més que seguiren el seu camí, doncs donaríem eixe impuls que necessitem i que ens vindria bé per a ser una regió d'avantguarda a nivell internacional", José María Mateu, coautor de l'informe INNpresa

P1266390 (3)

Andrés Gracía Reche, vicepresident executiu de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI). FOTO: PCUV.

La primera ponència de la jornada, titulada 'Què aprendre de l'èxit de les empreses innovadores valencianes?', en la qual José María Mateu, consultor associat de Tradigenia, i Miguel Estruch, cofundador de *Viromii *Innovation, van presentar les conclusions de l'informe *INNpresa, del qual tots dos són autors.

"Si les empreses que tenen èxit gràcies a la innovació es generalitzaren i hagueren moltes més que seguiren el seu camí, perquè donaríem aqueix impuls que necessitem i que ens vindria bé per a ser una regió d'avantguarda a nivell internacional", va explicar Mateu. Per a poder impulsar aquesta tendència en la Comunitat Valenciana, els autors de l'informe van advocar per preguntar als que fan innovació d'èxit, i com ho fan.

En aquesta línia, després de la finalització de l'estudi, es van extraure 14 conclusions, que són: Les *EVIE (Empreses Valencianes Innovadores d'Èxit) impulsen la innovació des de l'adreça de l'empresa; estenen la innovació a tota la seua cultura organitzacional, i no sols a un departament o àrea funcional determinada; conceptualitzen adequadament què és la innovació i el que pot fer per elles; defineixen els seus reptes de manera intel·ligent; orienten la seua innovació mitjançant una informació de mercat àmplia i actualitzada; alineen les innovacions a implementar amb l'estratègia de l'empresa, assegurant el seu major impacte; abracen el paradigma de la innovació oberta, i s'involucren en projectes de R+D i d'innovació col·laboratius.

Així mateix, les *EVIE accedeixen a un ampli espectre de tecnologies, bé directament o bé a través de col·laboradors de naturalesa molt diversa; despleguen esforços rellevants i, a vegades, fins a creatius, per a incorporar talent a les seues organitzacions; incorporen innovacions de caràcter organitzatiu, com la innovació en models de negoci; apliquen la digitalització als seus processos d'innovació; nomenen gestors de projecte al capdavant de les seues iniciatives d'innovació, encarregats de controlar el seu avanç; recorren a especialistes, ja disponibles en l'ecosistema valencià d'innovació, per a escometre passos específics del procés d'innovació que els són menys naturals, i finalment mesuren l'impacte de les innovacions una vegada implementades.

P1266453 (3)

Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de la FPCUV; Javier Calpe, director del centre de disseny de Analog Device; Remedios Mellado, directora tècnica d'Indústries Afrasa; Laura Navarro, directora d'Operacions en Bioithas; Tina Gama, CEO de Teralco Group, i Alexis Nadal, CEO de Nayar Systems. FOTO: PCUV. 

 

Les claus per a ser una empresa innovadora d'èxit?

Per a exemplificar les conclusions en l'informe INNpresa, la FPCUV va organitzar dins de la presentació una taula redona, que sota el títol 'Què cal fer per a ser una empresa innovadora d'èxit?' va reunir a Javier Calpe, director del centre de disseny de Analog Device; Remedios Mellado, directora tècnica d'Indústries Afrasa; Laura Navarro, directora d'Operacions en Bioithas; Tina Gama, CEO de Teralco Group, i Alexis Nadal, CEO de Nayar Systems. Tots ells, responsables d'empreses de la Comunitat Valenciana que han aplicat amb èxit la innovació en el seu ecosistema.

Un dels punts que van marcar la taula redona va ser la importància de la innovació com a puntal de competitivitat en cadascuna de les empreses convidades, i és que per a Mellado, que la seua empresa, la qual s'emmarca en el sector fitosanitari, va explicar que estan "molt lligats per la regulació", per la qual cosa "ens porta molt temps posar en el mercat un producte". "Això ens porta al fet que la innovació, per ser una petita empresa, no pots fer-la sol i sols fer-la en equip amb altres empreses del mateix sector a través de grups de treball col·laboratiu o també anomenades 'task force'". Pel que va assenyalar Mellado, que per a diferenciar-te "pots ser més competitiu en el sector fent uns usos específics d'eixe producte, sent ací la clau de la innovació".

 

En el cas de Nayar Systems, signatura que es dedica a l'àmbit de la IoT aplicada als ascensors, Nadal va confessar que li agrada dir que "l'empresa es va crear amb un producte o servei innovador, ja des de l'inici, per la qual cosa portem una etiqueta  amb honra, perquè sense la innovació no haguérem nascut". "D'alguna forma, haver de canviar tots els equips que els ascensoristes tenien era molt complicat, i nosaltres vam fer tot en el núvol directament, per la qual cosa ningú havia de tindre línies de telèfon o mòdems, i érem compatibles amb la major part de dispositius i eixa va ser una innovació disruptiva en el mercat, ningú feia el que féiem nosaltres", va explicar el CEO d'aquesta empresa tecnològica.

En la mateixa línia,  Navarro va assenyalar que per a Bioithas "la innovació és un pilar fonamental i bàsic", de fet, va afirmar que "sense ella l'empresa no existiria", ja que es dediquen a dissenyar un producte probiòtic per a ús de dermatitis atòpica. "Això va ser una cosa molt disruptiva, perquè fins ara la dermatitis atòpica es tracta amb medicaments, i això és un complement nutricional, per la qual cosa és molt més innocu", va insistir Navarro, alhora que va afirmar que la seua empresa "no tindria cabuda en el mercat si no fora per la innovació, ja que la competència dins del món dels suplements nutricionals la competència és altíssima i hem de diferenciar-nos d'alguna manera".

"Això ens porta al fet que la innovació, per ser una petita empresa, no pots fer-la sol i sols fer-la en equip amb altres empreses del mateix sector a través de grups de treball col·laboratiu o també anomenades 'task force'",  Remedios Mellado, directora tècnica d'Indústries Afrasa

El paper de la tecnologia en la innovació

Per a Calp,  la tecnologia es converteix per a Analog Devices "en el centre" de la innovació, i és que per a l'empresa de xips "és important entendre quines són les dificultats dels teus clients actuals o potencials, i tractar de veure com pots ajudar-los al fet que ells milloren i puguen oferir millors productes, solucions més econòmiques, més robustes, que complisquen determinades normatives, i sobretot tractar que quant millor els vaja als teus client serà millor per a tu", perquè va afegir que "la facilitat de l'ús cada vegada és més important en moltíssims aspectes".


Així, la CEO de Teralco Group, va assenyalar que "la clau està a entendre que la tecnologia ha de ser un facilitador, no l'objectiu. De fet, la innovació es pot donar en les fases més primerenques sense tindre res a veure amb la tecnologia, llevat que la innovació siga merament tecnològica, però la necessitat d'eixa idea, el repte que cal solucionar, el pensar que hi ha una mica més enllà. Potser és el més innovador, la tecnologia hauria de ser el mitjà que acompanya perquè això siga possible", va defensar Gama.

"La clau està a entendre que la tecnologia ha de ser un facilitador, no l'objectiu", Tina Gama, CEO de Teralco Group

La taula es va tancar amb les diferents valoracions i recomanacions cap a la gent que emprén per part dels ponents, i és que per a Gama, "cal mirar al món amb el cor, és a dir, mirar amb il·lusió que reptes hi ha per solucionar i veure que tècnicament siga viable fer-los, però després cal projectar la innovació amb el cap". Una reflexió que va secundar Nadal, a la qual va afegir que "a la gent que dubta si emprendre o no emprendre, dir-li que hui dia emprendre té menys riscos i hi ha moltes més ajudes que en altres èpoques".

Així mateix, Navarro va incidir en què "hi ha un lloc per a tots", encara que va advertir que "hi ha riscos, però si un és realista, es prepara, es forma, té les idees clares i fa un estudi previ, doncs crec que és possible". En la mateixa línia, Remedios Mellado va animar a tothom "al fet que afronte nous reptes i mire sempre cap avant, però amb una mica de cap. Si realment no pots arribar fins al final, que pugues anar pas a pas o amb una col·laboració oberta". Finalment, Calpe  va recordar un fracàs financer que després es va convertir en el major projecte de l'empresa, i és que "si no haguérem tingut eixe fracàs, no haguérem estat en disposició de poder donar resposta a eixe repte que es va convertir en un projecte molt important. A vegades cal fer les coses bé, però a vegades ix en la segona derivada".

P1266472 (3)

Rosa María Donat, vicerectora d'Innovació de la Universitat de València . FOTO: PCUV.  

Aconseguir la innovació

Rosa Donat, vicerectora d'Innovació de la Universitat de València, va ser l'encarregada de clausurar l'esdeveniment. Durant el seu discurs, va incidir en els detalls més importants que s'havien destacat al llarg de la jornada. "L'informe part de l'evidència contrastada que les empreses que aprofiten la innovació per a aconseguir o mantindre avantatges competitius contribueixen de manera significativa a crear riquesa i ocupació de qualitat. Els processos innovadors no sols són desitjables en una empresa, sinó també són possibles, i els seus efectes són tangibles", va concloure Donat.

 

Amb el suport de:

Logo AVI