Personal de l'Observatori Astronòmic UV participa en PLATO, la primera missió científica que volarà a bord del nou coet europeu Ariane 6

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha firmat, durant la Conferència Espacial Europea a Brussel·les (Bèlgica), un acord amb la companyia de transport espacial Arianespace per a llançar la seua missió PLATO a la fi de 2026. La Universitat de València, integrant del consorci PLATO Espanya, participa en la missió liderant el disseny de part del programari d'anàlisi de les dades que PLATO proporcionarà i també en la generació de models estel·lars per a interpretar estes dades

L'equip de la Universitat de València està liderat per Andrés Moya Bedón, investigador del Departament d'Astronomia i Astrofísica i està integrat també per Juan Fabregat Llueca,  membre de l'Observatori Astronòmic UV, i per Míriam Rodríguez Sánchez. Este equip col·labora activament en esta missió des de la seua concepció.

“En la UV contribuïm al disseny i desenrotllament d'una de les parts més importants del programari d'anàlisi de dades de la missió. L'objectiu principal de Plato és descobrir exoplanetes i caracteritzar les seues masses, ràdios, edats, etc. Per a això, s'han de conéixer amb molta precisió els mateixos valors de les seues pròpies estreles. Per a això, s'està desenrotllant un programari automàtic per a, de les dades de Plato, obtindre moltes masses, ràdios, i edats estel·lars”, explica Andrés Moya.

La necessitat de l'automatització és perquè Plato preveu observar centenars de milers d'estreles, per la qual cosa l'anàlisi individual és inviable. En la UV es lidera el disseny de mòdul que prepara totes les dades per a la seua anàlisi posterior. “Les dades ens arriben amb molta pol·lució i el nostre mòdul neta tot això perquè les anàlisis posteriors tinguen els mínims problemes possibles per a fer el seu treball”, comenta l'investigador de la UV.

El caçador de planetes PLATO serà la primera missió científica a viatjar a bord de Ariane 6, el nou coet de càrrega pesada d'Europa, equipat amb dos propulsors que permetran el seu enlairament des del Port Espacial Europeu, a la Guaiana Francesa, a la fi de 2026

A més, les observacions finals han de ser comparades amb models estel·lars per a traduir-les a masses, ràdios i edats. “En la UV també col·laborem en la selecció del millor codi per a realitzar una part d'este treball, el de generar modes de pulsació estel·lars i així poder aplicar una tècnica anomenada astrosismología, de la que en la UV som experts. Per a això comptem amb el nostre propi codi de pulsació estel·lar anomenat GraCo, que és un dels quals participa en els estudis previs de preparació de la missió”, apunta Andrés Moya.

En els últims 15 anys, les missions espacials fotomètriques d'alta precisió, desenrotllades per les principals agències espacials del món, han impulsat avanços significatius en física estel·lar i en ciència exoplanetaria. En este context, la innovadora missió PLATO (PLAnetary Transits and Oscillation of stars) de l'ESA ha sigut dissenyada per a descobrir planetes potencialment habitables al voltant d'estreles similars al nostre Sol. El seu objectiu és estudiar detalladament milers d'exoplanetes, amb especial atenció als de tipus terrestre—rocosos i compostos principalment de silici, oxigen i metalls— en contrast amb els gegants gasosos com Júpiter o Saturn.

El caçador de planetes PLATO serà la primera missió científica a viatjar a bord d'Ariane 6, el nou coet de càrrega pesada d'Europa, equipat amb dos propulsors que permetran el seu enlairament des del Port Espacial Europeu, a la Guaiana Francesa, a la fi de 2026. El vehicle serà situat en òrbita al voltant del punt de Lagrange L2 del sistema Sol-Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de la plataforma de llançament.

En els últims 15 anys, les missions espacials fotomètriques d'alta precisió, desenrotllades per les principals agències espacials del món, han impulsat avanços significatius en física estel·lar i en ciència exoplanetaria

Per a complir la seua missió, PLATO utilitzarà 26 cambres per a observar més de 200.000 estreles simultàniament a la recerca de planetes orbitant al seu voltant. Per a detectar-los, s'aplicarà el mètode de trànsit, que consistix a detectar el bloqueig de llum que es produïx quan un planeta passa enfront de la seua estrela amfitriona. Analitzant este enfosquiment, es poden determinar la grandària, la massa i la densitat del planeta. La seua instrumentació científica és fruit de la col·laboració entre l'ESA i el Plato Mission Consortium, un consorci que agrupa centres d'investigació, instituts i indústries europees.

Espanya exercix un paper clau en la missió PLATO, proporcionant els ordinadors de bord que processaran totes les imatges i dades científiques, així com les estructures termomecàniques de les 26 cambres i el calibratge en buit tèrmic de 10 d'elles. A més, participa en el desenrotllament i implementació de noves ferramentes per a l'anàlisi i tractament de les dades que el satèl·lit generarà durant els quatre anys posteriors al seu llançament, previst per a finals de 2026.

El consorci PLATO Espanya inclou membres procedents de set destacats centres d'investigació espanyols: Universitat de València (UV), Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), Centre d'Astrobiologia (CAB-CSIC/INTA), Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), Institut de Ciències de l'Espai (ICE), Universitat de Granada (UGR).

L'Ariane 6 va realitzar el seu primer vol al juliol de l'any passat, i el seu segon llançament està previst per a el mes vinent de març, amb una intensificació de missions en els mesos següents. Este coet pesat, el més recent d'Europa, ha sigut dissenyat per a oferir una gran potència i flexibilitat a un cost inferior al dels seus predecessors. La seua configuració, que inclou una etapa principal millorada, l'opció de dos o quatre potents propulsors i una nova etapa superior reiniciable, millora l'eficiència i versatilitat per a una àmplia gamma de missions.

Font: UV Notícies