Un equip de recerca de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) ha descobert bacteris útils per a la degradació del gasoil en les tapes dels dipòsits de combustible de vehicles dièsel i gasolina. Dut a terme mitjançant Seqüenciació d’Última Generació (NGS) i cultural, l’estudi apareix publicat a la revista npj Biofilms and Microbiomes del grup Nature.
Les fuites i els vessaments de combustible són una de les principals causes de contaminació de sòls i aigües subterrànies. Des dels abocaments a l’oceà fins a les fuites en canonades o gasolineres de zones molt urbanitzades, els combustibles poden produir danys ecològics molt greus.
La bioremediació és un dels mètodes utilitzats per tornar a la seua condició natural un medi ambient afectat per la contaminació. Es tracta d’un procés biotecnològic que trau partit de les capacitats catabòliques dels éssers vius, en la seua majoria de microorganismes i les aplicacions a la degradació de contaminants.
Encara que la recerca de microorganismes adequats per a la bioremediació d’ambients alterats per hidrocarburs s’ha dut a terme en terrenys o zones costaneres contaminades, l’equip de recerca de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC) ha analitzat la microbiota que prospera baix de les tapes dels dipòsits de combustible, tant de cotxes dièsel com de gasolina, i s’ha trobat amb una biodiversitat diferent de la d’altres entorns contaminats per hidrocarburs. “Són comunitats microbianes més semblants a les que trobem en superfícies seques o àrides, en les plaques solars, que a les que apareixen per exemple en sòls contaminats, que són els llocs tradicionals per a la recerca d’aquest tipus de bacteris”, comenta Àngela Vidal Verdú, investigadora de l’I2SysBio i primera signant de l’article. “Ampliem el camp de recerca d’aquests microorganismes d’enorme potencial per a la bioremediació”, afegeix.
L’estudi publicat en la revista Biofilm and Microbiomes presenta una caracterització completa del microbioma bacterià d’aquest nínxol fins ara inexplorat –la tapa del dipòsit del cotxe– i identifica diversos tipus de ceps, principalment proteobacteris –bacteris que inclouen gran varietat de patògens– amb capacitat per biodegradar el dièsel. S’estableix una col·lecció de ceps cultivables, principalment dels gèneres Pseudomonas, Stenotrophomonas, Staphylococcus i Bacillus, algunes de les quals han mostrat un patró clar de degradació del gasoil, fet que suggereix el seu possible ús per a la bioremediació. S’ha caracteritzat, a més, una possible nova espècie d’Isoptericola com una eficaç degradadora de dièsel. “Els nostres resultats demostren l’interès de l’estudi de nínxols ecològics, que aparentment són banals, però que sota pressions selectives fortes (en aquest cas presència d’hidrocarburs en un ambient pobre d’altres nutrients) són una font de microorganismes de gran potència industrial”, emfatitza Manuel Porcar, coordinador del treball.
Per a la dur a terme el treball, l’equip ha utilitzat diferents tècniques, entre elles la Cromatografia de Gasos acoblada a Espectrometria de Masses (GC/MS) i la Seqüenciació de Nova Generació (NGS, per les seues sigles en anglès), un mètode més ràpid per seqüenciar ADN i ARN que està revolucionant la genòmica i la biologia molecular.
Referència:
The car tank lid bacteriome: a reservoir of bacteria with potential in bioremediation of fuel. Àngela Vidal-Verdú, Daniela Gómez-Martínez, Adriel Latorre-Pérez, Juli Peretó, Manuel Porcar. npj Biofilms and Microbiomes.
https://www.nature.com/articles/s41522-022-00299-8
FOTO: els autors de l’article