Un projecte de la Unitat de Zoologia Marina del Institut Cavanilles de la Universitat de València constituirà la base per a l'estratègia de gestió del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani. Recolzat per la Fundació Biodiversitat (MITECO), l'estudi analitzarà la distribució i abundància de poblacions en el sud de l'àrea protegida i n’avaluarà les principals amenaces.
Al Mediterrani hi ha catalogades 22 espècies de cetacis, huit de les quals mantenen poblacions regulars: el rorqual comú, el catxalot, el calderó comú, el calderó gris, el zifi de Cuvier, l'orca, el dofí mular, el dofí comú i el dofí llistat. Són espècies presents habitualment en les aigües compreses pel Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, inclòs en la llista de Zones Especialment Protegides d'Importància per al Mediterrani (ZEPIM), dins del Marc del Conveni de Barcelona de 2019.
Amb la finalitat d'aportar evidències científiques per als plans de gestió d'aquesta ZEPIM, la Universitat de València, des de la Unitat de Zoologia Marina del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe) i en col·laboració amb la University of Exeter (Regne Unit), ha posat en marxa el projecte ‘Avaluació i principals amenaces de les poblacions de cetacis en el sud del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani’. A més d'investigar la distribució i l'abundància d'aquestes poblacions, l'estudi n’avaluarà les amenaces antropogèniques i antròpiques, com ara el trànsit marítim o la interacció amb pesqueres; revisarà les estadístiques, obtindrà dades pròpies i publicarà els seus resultats tant a la comunitat científica com als organismes autonòmics, estatals i internacionals encarregats de la conservació del medi marí.
En la Unitat de Zoologia Marina, l'estudi de les espècies de cetacis en aigües espanyoles del Mediterrani data de finals dels anys huitanta, i s'inicia amb el desenvolupament del projecte d'Identificació de les Àrees d'Especial Interés per a la Conservació dels Cetacis al Mediterrani Español, en una col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universidad Autónoma de Madrid per al Ministeri de Medi Ambient. Els resultats van permetre analitzar les diferents figures de protecció per a proposar una sèrie d'àrees marines protegides.
Gràcies a aquest estudi, l'equip del Cavanilles ha anat obtenint dades sobre patrons de distribució i estimacions d'abundància de dues de les espècies protegides per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres: la tortuga babaua i el dofí mular, així com d'altres espècies de cetacis. L'anàlisi combinada sobre abundància, distribució, i amenaces que afectaven totes aquestes espècies protegides, va culminar amb diverses propostes de conservació. Entre aquestes es va incloure la proposta de creació del "Corredor de migració de cetacis del Mediterrani", que el 2019 va obtindre la categoria de ZEPIM. Això comporta la responsabilitat d'elaborar Plans de Gestió durant els tres anys següents a la seua inclusió en la Llista, amb la qual cosa el projecte estarà conclòs el 2021 per a l'elaboració d'aquest pla per part del Ministeri.
La declaració del “Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani” com a nova Àrea Marina Protegida ha tingut una gran repercussió social, ja que ha suposat una fita per a Espanya quant a protecció marina es refereix. Amb aquesta declaració, Espanya ha superat l'objectiu d'aconseguir el 10% d'aigües marines protegides fixat pel Conveni de Nacions Unides sobre Diversitat Biològica per a 2020, i s'acosta ja al 13%. El corredor de cetacis és una franja contínua d'aigües marítimes, de 46.385 km² de superfície i 85 km d'amplària mitjana, que discorre entre la costa catalana i valenciana i l'arxipèlag balear, un espai marí de vital importància per a la supervivència dels cetacis en el Mediterrani Occidental.
El projecte compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Fundació Biodiversitat.