La publicació de diferents articles que evidencien la vulnerabilitat de peixos de cultiu al paràsit anisakis ha fet que el grup d'investigació de Zoologia Marina de la Universitat de València avalue experimentalment la susceptibilitat infectiva dels peixos davant la seua exposició a aquest paràsit. Els resultats que es desprenen del projecte ANITEST, que acaba de finalitzar, evidencien que en el cas poc probable que el paràsit arribe als cultius els peixos són poc susceptibles de ser infectats.
Fins ara s'havia considerat que l'aqüicultura és un espai lliure d’anisakis, ja que els peixos són alimentats amb pinso lliure del paràsit. Articles recents han citat casos esporàdics de presència del paràsit en peixos de cultiu. De fet, anisakis (Anisakis spp.) és capaç d'infectar pràcticament qualsevol peix. No obstant això, el projecte ANITEST -un mètode d'avaluació de la infectivitat per a una aqüicultura lliure d’anisakis- ha evidenciat que aquest paràsit té un èxit d'infecció molt limitat, sent quasi sempre degradat per processos antiparasitaris succeïts durant la ingesta i digestió del peix.
Liderat pel grup de Zoologia Marina de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, ANITEST, que acaba de desprendre els seus resultats, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Plenamar, cofinançat pel FEMP.
El projecte s'ha centrat en avaluar la susceptibilitat real de les espècies de cultiu, en cas d'exposició al paràsit, així com a desenvolupar procediments per a conéixer el potencial infectiu d’anisakis.
L'estudi destaca que la capacitat infectiva d’anisakis és relativament baixa, perquè només el 10% dels paràsits aconsegueixen infectar al peix. “El fet que els paràsits tingueren mobilitat i un aspecte aparentment normal no ha implicat que foren viables, de la mateixa forma que paràsits immòbils i danyats aconseguien infectar els peixos”, comenta Alejandro López, investigador de l’ICBiBE i un dels responsables d’ANITEST.
“Aquesta baixa capacitat d'infecció queda encara més reduïda pel fet que, entre el limitat percentatge de paràsits establits en els peixos, hi havia nombrosos cucs encapsulats i vius que presentaven notables danys externs i interns, la qual cosa dificultaria la seua capacitat infectiva”, afig.
L'equip ha observat que el temps que requereixen aquests paràsits per a penetrar el digestiu dels peixos i establir-se en la cavitat visceral és molt curt -des de 6 hores després de la ingestió-. Ha observat, a més, que anisakis s'estableix únicament en la superfície de les vísceres i en el teixit connectiu, mai en el múscul del peix, la qual cosa és important ja que aquesta última és la part aprofitada pel consumidor”.
L'estudi posa de manifest la necessitat de desenvolupar models experimentals estandarditzats de la infecció, que permeten conéixer si anisakis és capaç d'infectar en diferents escenaris d'interés ecològic, epidemiològic i sanitari.