Un nou estudi revela els punts conflictius per a les aus migratòries

13/05/2022

Una nova investigació amb participació de la Universitat de València posa de manifest les zones d’Europa i el nord d’Àfrica on la construcció de parcs eòlics o línies elèctriques pot augmentar el risc de mort de les aus migratòries. La costa mediterrània occidental de França, el sud d’Espanya i la costa marroquina, entre les principals zones de vulnerabilitat. L’estudi apareix publicat en la revista Journal of Applied Ecology.

Dirigida per la Universitat d’East Anglia (UEA), l’estudi va utilitzar les dades de localització per GPS de 65 estudis de seguiment d’aus per conèixer els llocs on volen amb més freqüència a una alçada perillosa, definida com a 10-60 metres sobre el terra per a les línies elèctriques i 15-135 metres per als aerogeneradors. Això va permetre a l’equip identificar les zones on aquestes aus serien més sensibles al desenvolupament de parcs eòlics o línies elèctriques a terra.

Els mapes de vulnerabilitat resultants revelen que els focus de col·lisió es concentren especialment en les rutes migratòries importants, al llarg de les costes i prop dels llocs de cria. Entre ells hi ha la costa mediterrània occidental de França, el sud d’Espanya i la costa marroquina –com els voltants de l’estret de Gibraltar–, l’est de Romania, la península del Sinaí i la costa bàltica d’Alemanya.

Les dades de GPS recollides es referien a 1.454 aus de 27 espècies, majoritàriament grans voladors com les cigonyes blanques. L’exposició al risc variava segons les espècies, entre les quals l’espàtula euroasiàtica, el mussol reial, el cigne cantor, l’àguila imperial ibèrica i la cigonya blanca eren algunes de les que volaven sistemàticament a alçades en què corrien risc de col·lisió.

En l’estudi, publicat en el Journal of Applied Ecology, hi ha participat un equip internacional d’investigadors de 15 països i organitzacions com el British Trust for Ornithology (BTO) i l’RSPB del Regne Unit. Entre ells hi ha l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (ICBiBE).

Els autors afirmen que el desenvolupament de nous aerogeneradors i línies elèctriques de transmissió s’hauria de reduir al mínim en aquestes zones d’alta sensibilitat. I recomanen incloure la senyalització de les línies elèctriques per fer-les més visibles, així com la implantació de sistemes que permeten l’apagat dels aerogeneradors durant els períodes d’alt trànsit d’aus.

Segons els científics, La transició cap a la descarbonització de l’energia és, segons els científics, essencial per evitar un canvi climàtic accelerat. Es preveu que la capacitat d’energia eòlica terrestre a Europa es multiplique quasi per quatre d’ací al 2050, i els països de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, com el Marroc i Tunísia, també tenen com a objectiu augmentar la quota de subministrament d’electricitat procedent d’aquesta energia.

Tot i això, adverteixen que l’expansió de la infraestructura d’energies renovables necessària per aconseguir-ho suposa un repte per a la conservació de la fauna a causa dels riscs de col·lisió i electrocució, especialment per a les aus.

El treball rep finançament del Natural Environment Research Council (NERC) com a NEXUSS Centre for Doctoral Training.

Referència:

‘Hotspots in the Grid: Avian Sensitivity and Vulnerability to Collision Risk from Energy Infrastructure Interactions in Europe and North Africa’. Jethro G. Gauld, João P. Silva, Philip W. Atkinson, Paul Record, Marta Acácio, Volen Arkumarev, Julio Blas, Willem Bouten, Niall Burton, Inês Catry, Jocelyn Champagnon, Gary D. Clewley, Mindaugas Dagys, Olivier Duriez, Klaus- Michael Exo, Wolfgang Fiedler, Andrea Flack, Guilad Friedemann, Johannes Fritz, Clara Garcia- Ripolles, Stefan Garthe, Dimitri Giunchi, Atanas Grozdanov, Roi Harel, Elizabeth M. Humphreys, René Janssen, Andrea Kölzsch, Olga Kulikova, Thomas K. Lameris, Pascual López-López, Elizabeth A. Masden, Flavio Monti, Ran Nathan, Stoyan Nikolov, Steffen Oppel, Hristo Peshev, Louis Phipps, Ivan Pokrovsk, Viola H. Ross- Smith, Victoria Saravia35, Emily S. Scragg, Andrea Sforzi, Emilian Stoynov, Chris Thaxter, Wouter Van Steelant, Mariëlle van Toor, Bernd Vorneweg, Jonas Waldenström, Martin Wikelski, Ramūnas Žydelis, Aldina M. A. Franco. The Journal of Applied Ecology on April 12.