Carlos Martí-Gastaldo, investigador de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), ha obtingut una subvenció de 2 milions d'euros de l’European Research Council (ERC), en la seua modalitat Consolidator, per al desenvolupament del projecte LIVINGPORE en el camp dels materials porosos tipus MOF. Shari Van Wittenberghe, investigadora de l’Image Processing Laboratory (IPL), ha aconseguit una ajuda Starting Grant d’1,5 milions per al seu projecte PHOTOFLUX sobre clima i vegetació.
LIVINGPORE, el projecte per al desenvolupament del qual Carlos Martí-Gastaldo ha obtingut una ajuda Consolidator Grant, consisteix a desenvolupar estratègies innovadores que permeten programar la resposta estructural de materials porosos del tipus MOF (Metal-Organic Framework). Aquests materials ofereixen infinitat de possibilitats gràcies a la seua capacitat per a incorporar noves i molt diverses propietats a partir de la captura de molècules en els seus porus. Per les seues múltiples variacions i infinitat de possibilitats, als MOF se'ls coneix en la ciència de materials com el ‘lego químic’ i des de fa ja temps s'apliquen en captura del CO₂ i altres gasos, encapsulat de medicaments intel·ligents o emmagatzematge d'hidrogen, entre altres aplicacions.
Carlos Martí-Gastaldo planteja en LIVINGPORE un canvi en la concepció dels MOFs. “Busquem materials porosos únics capaços de donar respostes estructurals i funcionals més pròximes als sistemes biològics, aplicables a la indústria farmacèutica, la biocatálisis o l'encapsulat de proteïnes, per posar-ne alguns exemples”, explica el científic. “Si deixem de pensar en els MOFs com a sistemes passius o rígids i comencem a percebre'ls com a materials programables i flexibles, podrem plantejar-nos el desenvolupament d'un sistema que permeta separar i transformar a conveniència les molècules que s'allotgen a l'interior dels seus porus; i si així aconseguim encapsular i estabilitzar proteïnes modificant a més la seua activitat, llavors estaríem parlant d'un control químic molt important”, afig l'investigador. “El nostre repte és emprar noves metodologies experimentals i computacionals que permeten programar i controlar, en tota la seua complexitat química, aquest aspecte dels materials porosos”, conclou.
Martí-Gastaldo és el principal impulsor de la startup Porous Materials in Action (PMA), una spin-off de la Universitat de València dedicada al desenvolupament i comercialització de productes, processos i serveis de MOF per a la seua aplicació en diferents camps, com ara l'emmagatzematge de gasos per a combustibles verds, la catàlisi, la captura de contaminants, la potabilització d'aigua o la purificació ambiental, entre altres.
Després d'aconseguir una University Research Fellowship de la Royal Society que li va permetre iniciar la seua carrera independent en la Universitat de Liverpool, en 2014 Martí-Gastaldo va tornar a Espanya com a investigador ‘Ramón y Cajal’ en l’ICMol. A més de dirigir el grup d'investigació FUNIMAT (ICMol), Martí-Gastaldo és un dels dos coordinadors de la línia estratègica de disseny de biomaterials moleculars de l'Institut, en el Parc Científic de la institució acadèmica. En 2016, ja va obtindre altres 1,5 milions de finançament de l'ERC per a un primer projecte relacionat amb els MOF. La seua ERC Starting Grant (Chem-fs-MOF), que finalitza al desembre d'enguany, ha permés superar els problemes d'estabilitat que limitaven l'aplicació d'aquesta mena de materials.
PHOTOFLUX, clima i vegetació
Shari Van Wittenberghe, que ha obtingut ara una Starting Grant de 1,5 milions d'euros, va acabar els seus estudis de doctorat en Enginyeria de Biociències en la Universitat d'Anvers, Bèlgica, en 2014. Va realitzar la seua tesi en col·laboració amb el Laboratori d'Observació de la Terra (LEO) del Laboratori de Processament d'Imatges (IPL) de la Universitat de València, també al Parc Científic.
Al llarg de la seua carrera ha treballat en l'estudi de la vegetació mitjançant el seguiment passiu de la fluorescència de la clorofil·la, mitjançant una beca Marie Skłodowska-Curie. Durant la seua etapa postdoctoral ha enfocat els seus estudis en el monitoratge de la fotosíntesi de les plantes a partir de la seua resposta espectral. Des d’aleshores, ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals relacionats amb les activitats científiques per a la preparació de la missió FLEX (FLuorescence Explorer) de l'Agència Espacial Europea (ESA).
El seu projecte PHOTOFLUX persegueix un enfocament experimental interdisciplinari per a quantificar l'absorció de carboni a partir de la descripció dels processos de l'ús i dissipació de l'energia solar absorbida per les plantes. PHOTOFLUX pretén avaluar quantitativament la productivitat estat de la vegetació sota diferents condicions climàtiques a nivell global.