Pablo Jarillo-Herrero, llicenciat en Física per la Universitat de València, professor de física en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i Premi Wolf 2020 en Física, acaba de rebre la Medalla de la RSEF pel descobriment de la superconductivitat en capes de grafè, una de les fites més importants de la física de materials en els darrers anys, que podria obrir la porta a la producció d’energia elèctrica molt més eficient i barata. El premi a la Divulgació ha recaigut sobre un article d’investigadors de l’Observatori Astronòmic de la Universitat.
Llicenciat en Física per la Universitat de València, amb estudis de postgrau en la Universitat de Califòrnia (EEUU) i un doctorat en la Universitat de Delft (Holanda), Pablo Jarillo-Herrero (Mislata-Valencia, 1976) mantingué una estreta relació amb l’Institut de Física Corpuscular (UV-CSIC) i amb l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la institució acadèmica. Actualment, és professor de física en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El seu treball se centra en la física experimental de la matèria condensada, particularment en el transport electrònic quàntic i l’optoelectrònica en materials bidimensionals com el grafè.
La Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA acaben d’atorgar-li, en l’edició de 2020, el més destacat guardó entre els premis que les dues institucions concedeixen anualment –la Medalla de la RSEF–, per la rellevància i impacte dels seus treballs seminals en la física dels materials bidimensionals amb propietats electròniques i magnètiques d’interès, segons el jurat dels Premis. “El descobriment de la superconductivitat en bicapes de grafè rotades ha sigut una de les fites més importants de la física de la matèria condensada en els últims anys. Les seues contribucions pioneres han possibilitat la comprensió de les propietats topològiques, magnètiques i superconductors dels materials bidimensionals i el desenvolupament de dispositius electrònics”, diu la resolució.
Jarillo compta amb premis com el Presidential Early Career Award for Scientists and Engineers, atorgat pel president dels Estats Units d’Amèrica; l’ONR Young Investigator Award, que concedeix la Universitat de Hardvard; l’Oliver E. Buckley, atorgat per la Societat Americana de Física i el Premi Wolf en Física, considerat l’antesala del Premi Nobel en aquesta matèria.
Jarillo-Herrero ja va rebre el 2006 el Premi a Investigadors Novells de la RSEF, entitat que ara el distingeix amb la seua Medalla en reconeixement a una carrera científica brillant que té com a fita haver demostrat que el grafè –material prodigiós destinat a revolucionar la indústria, format per una capa d’àtoms de carboni– es pot fer superconductor quan dues capes d’aquest material es troben girades en un cert angle màgic. Aquesta observació obri la porta a revolucionar la transmissió d’energia i el camp de la física de la matèria condensada.
Es tracta del segon any consecutiu en què la Medalla de la RSEF es destina a investigadors en el camp dels materials bidimensionals. En la passada edició 2019, el reconeixement va recaure sobre el científic de la Universitat de València Eugenio Coronado, catedràtic de Química Inorgànica i director de l’ICMol, que desenvolupa la major part de la tasca investigadora en la frontera entre la física, la química i la ciència dels materials. Pablo Jarillo manté en l’actualitat una estret col·laboració amb aquest institut d’investigació que centra una de les seues línies estratègiques en els materials bidimensionals i que, en l’actualitat, compta amb tres científics finançats per l’ERC per a la investigació en aquest camp.
La RSEF i la FBBVA reconeixen amb aquests premis la creativitat, l’esforç i l’assoliment en el camp de la física als professionals que desenvolupen la seua tasca tant en la investigació com en els àmbits de l’ensenyament mitjà i l’universitari, la innovació, la tecnologia i la divulgació.
Millor Article de Divulgació
Per altra banda, el Premi al Millor Article de Divulgació d’aquesta mateixa convocatòria ha recaigut sobre la publicació dels investigadors de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València Iván Martí-Vidal i Eduardo Ros. “Event Horizon Telescope: fotografiando las fronteras del Universo”, com es titula l’article, fou publicat en la Revista Española de Física, Vol. 33, núm. 3, juliol-setembre 2019. El Jurat ha ressaltat “la claredat i l’entusiasme en l’exposició d’un tema complex, però de gran actualitat: l’obtenció de la primera imatge de l’ombra d’un forat negre. Aquest fascinant resultat es presenta amb amenitat, però sense descuidar el rigor científic, cobrint els aspectes històrics, tecnològics i científics, i ressaltant les contribucions espanyoles al seu assoliment”.
Eduardo Ros (esquerra) i Iván Martí-Vidal