L’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol) celebra aquest divendres 17 de desembre la XX edició de la Jornada Científica. La trobada repassarà l’estat d’aquest centre de recerca reconegut com a Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu i posarà sobre la taula, en to d’alta divulgació, els últims avanços en diferents camps de la nanociència. La jornada tindrà lloc a l’Auditori Marie Curie del Parc Científic i conclourà amb una taula rodona sobre les polítiques per a la incorporació i la retenció del talent científic.
La benvinguda a l’acte, que tindrà caràcter híbrid –presencial i per streaming–, anirà a càrrec del director del centre, el catedràtic de la Universitat de València Eugenio Coronado. A més, n’han confirmat la presència a l’acte inaugural la secretària autonòmica d’Universitats i Investigació, Carmen Beviá; la vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, Dolores Real; el vicepresident de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, i el coordinador regional del CSIC, Juan Fuster, entre d’altres.
En l’habitual bloc científic, les conferències d’investigadors convidats aniran a càrrec del catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i director del Centre Singular de Recerca en Química Biològica i Materials Moleculars (CIQUS), José Luis Mascareñas; Aurelio Mateo Alonso, professor investigador del POLYMAT, en la Basque Foundation for Science, i premi a l’excel·lència investigadora de la Reial Societat Espanyola de Química; i Fernando Martín, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, director científic d’IMDEA-Nanociència i Premi Rei Jaume I de Recerca Bàsica (2017).
Les cèl·lules com a “minifactories”
El primer a intervindre serà el professor Mascareñas, que pronunciarà una conferència titulada “Artificial Chemistry in living cells: the power of organometallic catalysis”. Hi explicarà com les cèl·lules vives poden ser considerades “minifactories” en què ocorren un gran nombre reaccions químiques de manera simultània, que estan catalitzades per enzims naturals i són fonamentals per a la vida.
Part de les investigacions del grup del professor Mascareñas estan dirigides a esbrinar si és possible ampliar el ventall de transformacions cel·lulars, mitjançant la introducció de catalitzadors no naturals en les cèl·lules esmentades i, amb això, desenvolupar nous tipus d’eines biomèdiques.
“Trossejar” el grafè
El professor Mateo Alonso pronunciarà la conferència “Precision Graphene Fragments”, relativa als anomenats nanografens, petits trossos de grafè de mida nanomètrica. Si considerem que el grafè és com un full de paper, en retallar-lo en trossos més menuts (nanomètrics), les propietats electròniques d’aquests fragments canviaran amb la mida i la forma. La xarrada, segons el seu autor, està enfocada a explicar com es poden executar aquestes “nanorretallades” de grafè de manera controlada.
La nova “attoquímica”
En tercer lloc, el professor Martín García, químic i físic de formació, centrarà la seua ponència en l’anomenada “attoquímica”. L’aparició dels làsers d’“attosegons” al principi del segle XXI ha permès captar en temps real els moviments d’electrons i nuclis en àtoms i molècules i, finalment, controlar aquests moviments, fet que ha obert les portes a potencials noves aplicacions en física , química i, com suggereixen alguns estudis, biologia.
Processos com el dany biològic per radiació, la migració de càrrega ultraràpida, la transferència electrònica, o canvis estructurals ultraràpids en molècules i biomolècules poden observar-se per primera vegada amb una resolució temporal mai aconseguida fins ara. Això ha donat lloc a establir una nova disciplina científica: l’attoquímica.
Aquest progrés no hauria estat possible sense el desenvolupament de nous models teòrics i matemàtics que permeten interpretar el significat de les imatges observades. En la conferència es presentarà la història d’aquesta empresa conjunta que ha reunit físics, químics i informàtics, teòrics i experimentals, i es discutiran implicacions futures.
La retenció del talent, a debat
A les 16.00 hores està prevista la taula redona, en què s’abordaran els diferents programes de retenció del talent investigador que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana i en algunes altres regions. El debat, de màxim interès per a les noves generacions de científics, serà moderat per Gonzalo Abellán, investigador CIDEGenT de l’ICMol i president d’ACCENT, l’Associació de Científics d’Excel·lència del Pla GenT, el programa de la Generalitat per a la recuperació d’investigadors.
La taula estarà formada per Carmen Beviá, secretària autonòmica d’Universitats i Investigació; Nazario Martín, vicedirector d’IMDEA-Nanociència de la Comunitat de Madrid i expresident de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE); Aurelio Mateo, professor investigador Ikerbasque – POLYMAT, María Giménez López, Investigadora CIQUS-USC, sistema gallec d’R+D+i, i Reyes Calvo, Investigadora Distingida del programa CideGent i directora del Laboratori de Materials Bidimensionals Quàntics de la Universitat d ‘Alacant.
El programa complet es pot consultar ací:
https://www.icmol.es/archivos/Jornada2021.pdf
La jornada podrà seguir-se a través d’aquest enllaç: