La Universitat de València (UV) acaba de constituir i reconèixer com a spin-off l’empresa química Porous Material in Action (PMA). Participada principalment per personal investigador de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) i per la Universitat, la companyia té per objecte produir materials porosos tipus MOF, posar-los en valor per a la seua integració en aplicacions tecnològiques i fer-los assequibles a la indústria.
La rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre, i la totalitat de socis de l’empresa Porous Material in Action han signat aquest dilluns 15 de novembre el contracte de llicència de la patent en què es basa l’empresa i el conveni de suport i reconeixement de spin-off de la nova companyia química que s’ubicarà al Parc Científic de la institució acadèmica. Es tracta de la segona iniciativa empresarial que la UV reconeix aquest any 2021 com a spin-off.
Capitalitzada principalment per personal investigador de l’ICMol-UV i per la Universitat mateix, PMA té per objecte el desenvolupament i comercialització de productes, processos i serveis de MOF per a la seua aplicació en sectors com l’emmagatzematge de gasos útils com a combustibles verds, la catàlisi, la captura de contaminants, el subministrament i la potabilització d’aigua o la purificació ambiental, entre d’altres.
“Per a la Universitat és un orgull participar i reconèixer iniciatives empresarials com aquesta, que es basa en una tecnologia molt capdavantera generada a la nostra institució”, comenta la rectora Maria Vicenta Mestre. “La indústria està a l’expectativa dels avanços que els materials tipus MOF poden aportar a sectors tan importants com el mediambiental o l’energètic; i donar suport a aquest projecte és una manera de complir amb la missió que tota universitat té de transferir els resultats de recerca per millorar el teixit productiu del nostre entorn”, conclou.
Els Metal Organic Frameworks (MOF) són una família de materials porosos –cristal·lins i flexibles– que per les seves múltiples potencialitats estan revolucionant la indústria en àmbits molt diversos. “El que és realment interessant dels MOF és la seva enorme versatilitat; són com un LEGO químic”, comenta Carlos Martí-Gastaldo, investigador de l’ICMol i principal impulsor de l’empresa. “La porositat, la flexibilitat i l’estabilitat química d’aquests materials permeten el disseny de porus amb mides i funcions químiques concretes, que augmenten i diversifiquen les seues propietats, cosa que aporta moltíssimes possibilitats al desenvolupament tecnològic de productes millors i més sostenibles”, afegeix.
La creació de PMA deriva dels resultats d’un projecte europeu –Chemical Engineering of Functional Stable Metal-Organic Frameworks (MOFs): Porous crystals and Thin-film Devices–, liderat per Martí-Gastaldo, que ja ha generat més d’una patent de MOF titularitat de les universitats de València i de Granada. És el cas del MUV-10 (PMA-1000 pel nom comercial) per a la captura i degradació de contaminants amb llum, o del MUV-101 (PMA-3000) per al seu ús en la degradació d’insecticides, pesticides o agents de guerra química, patents com la que ara la Universitat llicencia a favor de la nova spin-off.
Porous Material in Action té la singularitat que, a més de treballar en el desenvolupament de MOF més sostenibles i d’abastir la indústria, actuarà com a plataforma de visibilització dels materials tipus MOF i com a acceleradora per transferir-la a l’empresa, i proporcionarà assessorament sobre la integració d’aquests materials d’enorme potencial en aplicacions tecnològiques.
“El nostre primer objectiu és arribar a produir 1 kg de MOF a un preu raonable, de manera que qualsevol empresa es puga plantejar la possibilitat d’innovar amb els seus propis productes sense necessitat de ser un gegant”, explica Martí-Gastaldo. “A més d’assumir el desafiament que suposa produir a un cost assequible, adquirim el compromís de donar a conèixer a la indústria en general aquests materials de gran versatilitat i altíssimes capacitats, posant-nos a disposició dels parcs tecnològics i de les empreses que podrien beneficiar-se del potencial que tenen els MOF”, conclou.
Actualment, la Universitat de València té reconegudes 15 spin-offs relacionades amb els sectors d’enginyeries i tecnologia, ciències de la vida, indústria química i ciències socials i humanitats, en línia amb la diversitat pròpia d’una universitat generalista.