D'esquerra a dreta, J. Calbo, C. Martí, F. Lloret
Els premis anuals de la Reial Societat Espanyola de Química han reconegut el treball de tres investigadors de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València. Francesc Lloret –reconeixement a una carrera distingida–, Carlos Martí –premi a l’excel·lència investigadora– i Joaquín Calbo –premi jove investigador– reforcen així la posició d’aquest institut com a centre de recerca d’excel·lència a Espanya.
En el cas del professor Francesc Lloret Pastor (Pego, 1954), el premi es concedeix a una fructífera carrera investigadora i acadèmica que acumula més de 600 publicacions a revistes científiques i múltiples reconeixements, com el Premi Nacional de Recerca en Química Inorgànica de la pròpia RSEQ (2005) o el premi Català-Sabatier (2018) de la Societat Francesa de Química després d’una intensa relació amb grups d’aquell país. A més, és doctor honoris causa per la Universitat de Bucarest (2014) i des del 2014 membre de l’Acadèmia Europea.
Llicenciat i doctorat en Química per la Universitat de València, Lloret va cursar diferents etapes com a investigador postdoctoral, entre elles amb el professor Olivier Khan a la Université Paris-Sud a la segona meitat dels anys 80. Mentre arrancava la seua tasca com a professor a València, va traçar el seu propi camí com a investigador desenvolupant un enfocament sintètic racional per dissenyar i crear materials magnètics multifuncionals basats en molècules.
Els seus treballs a l’àrea de Química de Coordinació han estat considerats clau en la fundació de l’anomenat Magnetisme Molecular, que en les últimes dècades s’ha anat constituint com un espai europeu de recerca plasmat, per exemple, al naixement de l’Institut Europeu de Magnetisme Molecular (EIMM). De fet, l’EIMM va sorgir de la iniciativa MAGMAnet, llançada des de l’ICMOl com a xarxa d’excel·lència multidisciplinària, premiada el 2008 com a millor projecte europeu de desenvolupament del coneixement per part del Govern regional de la Comunitat Valenciana.
Lloret és investigador principal al grup de Química de Coordinació de l’ICMol, que integra una desena investigadors permanents. A més, ha contribuït a la creació i la consolidació d’altres grups de recerca espanyols en magnetisme molecular i a la formació d’estudiants de tot el món en aquest camp. A més, és un dels químics més citats internacionalment.
Excel·lència investigadora
El segon dels investigadors de l’ICMol reconeguts per la RSEQ és Carlos Martí-Gastaldo, líder del grup Functional Inorganic Materials Team (FuniMAT) i doblement guardonat per l’European Research Council amb les prestigioses ERC Grant per a dos dels seus projectes, primer en la modalitat Starting Grant (2016) i recentment amb la Consolidator Grant (2022).
Martí-Gastaldo es va llicenciar amb premi extraordinari a la Universitat de València i prompte va començar a treballar en Química de Coordinació i Magnetisme Molecular en el grup liderat pel catedràtic Eugenio Coronado, fundador i actual director de l’ICMol, i el professor José R. Galán-Mascarós amb qui va dur a terme la seua tesi doctoral, defensada el 2009. L’any següent va iniciar una etapa decisiva a la Universitat de Liverpool, on va estar tres anys integrat en l’equip del professor M. J. Rosseinsky, abans d’arrancar la seua carrera com a investigador independent, amb el suport i el finançament de la prestigiosa Royal Society britànica a través de les seues University Research Fellowships.
Aquesta categoria d’“excel·lència en la investigació” reconeix el valor del treball investigador en els últims 5 anys a qualsevol àrea de la química, cosa que reforça el prestigi del reconeixement.
El 2014, Martí-Gastaldo va tornar a l’Institut de Ciència Molecular com a investigador Ramón y Cajal per liderar el disseny de materials porosos del tipus Metal Organic Frameworks (MOF), una de les línies estratègiques de l’ICMol com a Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu i objecte principal de recerca del grup (FuniMAT). Martí-Gastaldo és actualment garant del segon projecte Maria de Maeztu del centre i un dels dos coordinadors de la línia estratègica de disseny de biomaterials moleculars de l’institut, al Parc Científic de la Universitat de València.
A més, algunes de les tecnologies i els materials creats pel seu grup han portat al naixement de dos spin-offs: Porous Materials for Advanced Applications S. L. (2018) i Porous Materials in Action S. L. (2021) per accelerar la transferència dels resultats desenvolupats pel seu grup equip en productes i serveis lligats als MOF.
Premi al jove investigador
El tercer dels premiats, Joaquín Calbo Roig (Alcoi, 1988), es va llicenciar en Química a la Universitat de València amb premi extraordinari i un expedient que li va permetre iniciar-se com a investigador, primer en l’Institut de Tecnologia Química (ITQ-CSIC) sota la supervisió del professor Germán Sastre i posteriorment amb Enrique Ortí, catedràtic de la UV i líder del grup de Química Teòrica en Materials Moleculars de l’Institut de Ciència Molecular.
Amb la direcció acadèmica d’Enrique Ortí, Calbo va completar el màster de Química Teòrica i Modelització Computacional, que té el segell Erasmus Mundus de la Unió Europea i li va permetre fer estades com la que el va portar a la Università degli Studi di Perugia juntament amb el professor Filippo d’Angelis. Posteriorment va iniciar el seu doctorat en l’estudi teòric de materials electroactius, dirigit per Ortí, amb una beca per a Formació del Professorat Universitari (FPU), i va fer una estada a la Université Pierre et Marie Curie amb la investigadora Julia Contreras de la prestigiosa institució CNRS.
Calbo defendió su tesis en 2017, por la que obtuvo el Premio Extraordinario de Doctorado en Química (2018) y el primer accésit en los premios NANOMATMOL a la mejor tesis doctoral presentada en 2017. Desde ese año, ha participado en el programa de excelencia científica Prometeo y ha realizado una estancia postdoctoral de dos años en el Imperial College de Londres con una beca APOSTD de la Generalitat Valenciana bajo la supervisión del profesor Aron Walsh. Actualmente cuenta con más de 70 publicaciones en química y ciencias de los materiales, y es investigador principal de varios proyectos nacionales y regionales enfocados al diseño de materiales porosos de nueva generación para almacenamiento y conversión energética. Calbo va defensar la seua tesi el 2017, per la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat en Química (2018) i el primer accèssit als premis NANOMATMOL a la millor tesi doctoral presentada el 2017. Des d’aquell any, ha participat en el programa d’excel·lència científica Prometeu i ha realitzat una estada postdoctoral de dos anys a l'Imperial College de Londres amb una beca APOSTD de la Generalitat Valenciana sota la supervisió del professor Aron Walsh. Actualment compta amb més de 70 publicacions en química i ciències dels materials, i és investigador principal de diversos projectes nacionals i regionals enfocats al disseny de materials porosos de nova generació per a emmagatzematge i conversió energètica.