Un equip de recerca de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, UV/CSIC) i l’Oceanogràfic estudiarà l'elevat nivell d'acidesa de mars i oceans com un dels efectes del canvi climàtic. El treball, basat en l'ús d'una tècnica no invasiva per a les espècies, compta amb finançament de l’Agencia Estatal de Investigación, la Generalitat Valenciana, i l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare d'Itàlia.
Es tracta del projecte REMO (Radiotraçadors per a l'estudi d'Ecosistemes Marins i Oceànics). El seu objectiu és analitzar els efectes del canvi climàtic en la fauna marina, que es troba afectada per l'elevada acidificació dels oceans, efecte que es ve produint per l'increment d'emissions de CO₂ a l'atmosfera. Segons l'equip, executar aquest estudi amb corals i mol·luscos és fonamental per tractar-se d'organismes que construeixen els seus esquelets o les seues petxines amb carbonat de calci, per la qual cosa un augment en l'acidesa de l'aigua perjudicaria el seu creixement.
El projecte es realitzarà en dos aquaris del Oceanogràfic, i la principal eina per a l'anàlisi del calci absorbit pels invertebrats serà un detector desenvolupat per l’IFIC amb tecnologia nuclear. Aquesta tècnica utilitza un radiotraçador dissolt en aigua –Calci-45 radioactiu–, que mesura la quantitat de calci d'una forma no perjudicial ni destructiva per a l’animal. Aquest mètode també permetrà monitorar la captació de calci d'un mateix individu durant tot el seu creixement, una pràctica fins al moment no desenvolupada a Espanya.
A més, el grup de l’IFIC té com a objectiu la implementació del seu ús en altres camps de la investigació científica amb ecosistemes marins, com el de la nutrició, la parasitologia, la microbiologia i l'ecologia.
L'avanç també permetrà una millor comprensió de la calcificació en organismes, inclòs l'humà, tot contribuint així als avanços de la biotecnologia en el camp de les ciències mèdiques.
Es tracta d'una iniciativa multidisciplinària que compta amb finançament de l’Agencia Estatal de Investigación, a través de projectes nacionals, la Generalitat Valenciana, mitjançant la iniciativa ThinkInAzul, i l’INFN italià. El projecte està liderat per l'Institut de Física Corpuscular i hi participen l’Oceanogràfic de València, l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC) i l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare d'Itàlia (INFN-LNL). REMO té una duració de tres anys.
Les conseqüències de l'acidificació dels oceans
L'acidificació de les mars i oceans no sols amenaça el medi marí, sinó també la seguretat alimentària i l'economia. El 60% dels esculls de coral de tot el món està en perill a conseqüència de l'activitat humana i s'estima que, a aquest ritme, més de la meitat podrien desaparéixer en 2030. El 25% de la biodiversitat marina es troba en els esculls de corals. Una deterioració d'aquests afectaria la biodiversitat a nivell global.
Els corals, igual que alguns mol·luscos com les clòtxines o els caragols de mar, depositen carbonat càlcic en els seus esquelets i petxines, i un increment de l'acidificació de l'aigua els afectaria al llarg del seu desenvolupament i molt especialment en les primeres fases, tot alterant el seu creixement i fent-los, per exemple, més fràgils i vulnerables enfront dels seus depredadors; una reacció en cadena que afectaria la biodiversitat, l'equilibri de l'ecosistema marí i, en conseqüència, el de tot el planeta.