L’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC) i el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València han posat en marxa un repositori digital que dóna accés a 40.000 entrades sobre objectes, tècniques, materials i altres elements relacionats amb la Ruta de la Seda. Es diu ADASilk i es consolida en el marc del projecte SILKNOW (H2020).
Encara que se sol associar la Ruta de la Seda als seus orígens asiàtics, les ramificacions europees van ser fonamentals per a la construcció de l’Europa actual. Els nombrosos intercanvis comercials derivats d’aquestes rutes van deixar un llegat incalculable on conflueixen la memòria, la identitat, la creativitat, el coneixement; i perviuen la tradició i l’artesania. Aquest patrimoni relacionat fonamentalment amb peces tèxtils està greument amenaçat pel tancament de moltes indústries, per la pèrdua de memòria oral i per la imminent desaparició dels coneixedors de les tècniques tradicionals.
Finançat amb fons europeus, SILKNOW és un projecte tecnològic destinat a conservar, comprendre i divulgar aquesta herència sedera europea atresorada al llarg dels segles XV al XIX. El treball va ser posat en marxa el 2018 per un consorci internacional i interdisciplinari, format per nou socis de sis països –Alemanya, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia i Polònia– i coordinat per la Universitat de València des de l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la informació i la comunicació (IRTIC) en col·laboració amb el Departament d’Història de l’Art d’aquesta institució acadèmica.
Ara, després de tres anys d’investigacions i activitats de divulgació, el projecte conclou amb la presentació d’ADASilk, un repositori digital en forma de web semàntica que, mitjançant un motor de cerca exploratori acompanyat d’un sistema de mapes espaitemporals, dóna accés a prop de 40.000 entrades relacionades amb objectes, tècniques, materials i motius decoratius vinculats al món de la seda. “A SILKNOW hem apostat pel treball interdisciplinari des de la mateixa concepció del projecte. Això ha permès obtindre resultats que uneixen tecnologia i tradició, innovant tant des de l’àrea de les TIC com des de les Ciències Socials i les Humanitats”, comenta Cristina Portalés, investigadora en el grup ARTEC de l’IRTIC i una de les IP (investigadores principals) del projecte.
SILKNOW inclou el Tesaure multilingüe, un glossari que recull més de 800 vocables relacionats amb el món de la seda i procedents tant de fonts acadèmiques i històriques com rescatades de la tradició oral, i un teler virtual que permet recuperar la part de patrimoni intangible que suposen les diferents tècniques d’elaboració de la seda. Les dos eines donaran suport a museus i indústria creativa a l’hora de posar en valor i transmetre la importància d’aquest patrimoni cultural a Europa.
La participació de la Universitat de València s’ha centrat en la contribució al desenvolupament del Tesaure, per una banda, i en la creació dels mapes espaitemporals i el teler virtual, per l’altra. “Els mapes estan dissenyats de manera que permeten accedir als registres d’ADASilk d’una forma visual i altament interactiva, permetent trobar patrons i elements únics gràcies a la combinació de filtres, síntesis i elements gràfics”, explica Portalés. El teler virtual és capaç de teixir amb fins a sis tècniques històriques de teixit, com el domàs o l’espolí, i permet la creació de nous dissenys aplicats a materials sostenibles i reciclats en impressió 3D, amb una textura flexible similar a la fibra natural.
“Era necessària la creació d’un tesaure que normalitzara el vocabulari de la seda i en rescatara els termes històrics i regionals. Els vocabularis controlats són necessaris per a la catalogació correcta d’un bé cultural i per al reconeixement de la seua existència, del seu valor, de la seua importància”, comenta Ester Alba, professora del Departament d’Història de l’Art i IP també del projecte. “En fer-ho de manera multilingüe –en castellà, francès, italià i anglès– hem adoptat una postura inclusiva, multicultural i associada al patrimoni cultural local que teníem clara des del principi. No descartem l’ampliació a altres llengües”, afegeix.
“La participació al projecte ens ha permès consolidar la nostra línia de recerca dins del patrimoni cultural digital mitjançant l’elaboració de dues tesis doctorals associades al projecte”, explica Marcos Fernández, responsable del grup ARTEC i coordinador de SILKNOW. “Encara que ens hem centrat en el desenvolupament del teler virtual i dels mapes espaitemporals, des del grup ARTEC hem monitoritzat el desenvolupament i col·laborat en altres resultats tecnològics del projecte, com és la web semàntica.”
SILKNOW és una iniciativa compromesa amb la protecció del patrimoni cultural seder com a catalitzador de la cohesió social, el desenvolupament sostenible, la creativitat, el disseny i la tecnologia.
“SILKNOW. Silk heritage in the Knowledge Society: from punched cards to big data, deep learning and visual / tangible simulations” es un treball finançat pel programa Horitzó2020-EU.3.6.3.1. A més de la Universitat de València, han participat en el projecte el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS)-Lyon2, la Università Degli Studi di Palermo, la sedera artesana GARIN 1820, l’Institut Jožef Stefan d’Eslovènia, la Gottfried Wilhelm Leibniz Universität Hannover d’Alemanya, l’empresa Monkeyfab, EURECOM i l’Institut Cervantes.
L'equip d'ARTEC (IRTIC) en el projecte