Una investigació del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València publicada a la revista Ibis alerta sobre l’impacte de les activitats humanes –principalment el passeig de gossos– sobre una de les espècies d’aus amenaçades que es reprodueixen en aquests ecosistemes, el corriol camanegre. L’estudi fa una crida a l’adopció de mesures que separen els dos usos i permeten la coexistència entre l’ús recreatiu de platges i la conservació d’aus.
L’investigador de la Universitat de València Miguel Ángel Gómez-Serrano acaba de publicar una investigació sobre les conseqüències de les activitats humanes a les platges sobre la reproducció d’una de les aus amenaçades que es reprodueixen en aquests ecosistemes, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
Aquesta espècie d’au limícola, elegida Au de l’Any per SEO/BirdLife a 2019, es troba íntimament lligada als ecosistemes dunars litorals, on es reprodueix instal·lant el seu niu directament sobre l’arena de la platja. Ja que la seua època de cria s’estén de març a juliol –de vegades fins i tot fins al mes d’agost–, bona part d’aquest període ha de compartir-lo amb altres usuaris de les platges: pescadors, banyistes, passejants i, cada vegada més, els gossos que acompanyen als seus amos en aquestes tasques lúdiques.
Miguel Ángel Gómez-Serrano desenvolupa un estudi a llarg termini sobre les conseqüències de les activitats humanes sobre la biologia reproductora del corriol camanegre a les platges mediterrànies, que figuren entre les més afectades per l’elevada afluència humana. El treball publicat a Ibis, una de les revistes de major impacte en el camp de la investigació sobre les aus, observa el comportament dels corriols mentre incuben els seus ous quan són molestats per l’aproximació de persones, gossos i vehicles, distingint entre les diferents vies d’accés d’aquestes fonts de pertorbació (vora de la platja, dunes, camins, passeigs marítims, etc.). Les platges estudiades es troben a les províncies de Castelló i València.
Els principals resultats d’aquesta investigació demostren que la resposta de les aus varia en funció de el lloc de la platja en què es produeix la molèstia i de la presència o no de gossos. L’estudi detecta que, en creuar la platja per zones amb dunes, les persones espanten un 47% de les aus que estan covant, mentre que espanten només a un 13% quan ho fan pels camins habilitats. Quan es tracta de persones acompanyades de les seues mascotes, el comportament de les aus canvia dràsticament, que fugen en la majoria de casos –94% en dunes i 80% en camins. “Els gossos s’assemblen als potencials depredadors d’aquestes aus -com ara la guineu, i les aus interpreten els seus moviments erràtics de la riba a les dunes com si es tractara d’una actitud de caça”, comenta l’autor de l’article.
Les platges són un dels entorns naturals preferits per al passeig de gossos. No obstant això, hi ha un elevat grau de desconeixement al voltant de l’impacte que aquesta activitat pot tenir sobre el medi natural tant a nivell de gestió com d’usuaris. Aquest fet està afavorint la proliferació de trams costaners habilitats per al bany i passeig de les mascotes. “El problema no està en que els gossos accedisquen o no a les platges, sinó en quan i on ho fan. La major part d’ajuntaments consideren que es tracta d’una demanda incompatible amb les platges més turístiques, de manera que tendeixen a acantonar aquests sectors per a mascotes en els ecosistemes dunars més naturals, on el conflicte amb les aus està garantit”, comenta Gómez. “La tendència és, a més, autoritzar aquesta activitat cada vegada més prompte, fins i tot en plena primavera, que coincideix així amb l’època de reproducció de les aus”, afegeix.
L’estudi fa una crida a la necessitat de regular l’entrada de gossos a les platges. “S’ha detectat que les aus poden arribar a habituar-se a la presència humana, circumstància que possibilita la coexistència entre l’ús recreatiu de les platges i la conservació de les aus, però cal garantir una separació efectiva dels usos, és a dir, el oci i la conservació de l’ecosistema dunar.”
Referència
Four‐legged foes: dogs disturb nesting plovers more than people do on tourist beaches. Gómez‐Serrano, M.Á. (2020). Ibis. doi:10.1111/ibi.12879.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ibi.12879