Un eqiuip de científiques de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC) investiga, en col·laboració amb l'Hospital Arnau de Vilanova de València, els mecanismes immunològics pels quals el microbioma intestinal pot protegir o agreujar la infecció per COVID-19
La microbiota intestinal -el conjunt de microorganismes que viu en l'intestí humà- és un important regulador de la resposta immune enfront d'infeccions per virus i bacteris. Per això, un equip d'investigació de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), centre pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), estudia la relació entre els microorganismes intestinals i la taxa d'infecció pel virus SARS-CoV-2, així com la influència de la microbiota intestinal en els símptomes de COVID-19.
Yolanda Sanz, investigadora del CSIC en el IATA i responsable del projecte, assegura que, segons estudis previs, “els bacteris comensals són capaços d'activar la resposta immunològica protectora enfront d'infeccions víriques, per exemple, estimulant la síntesi d'interferons de tipus I, que són els encarregats de destruir els virus que poden envair les nostres cèl·lules”. Per aquest motiu, el grup liderat per Sanz tracta de determinar si la microbiota intestinal pot fer que un individu siga més susceptible a la infecció per SARS-CoV-2 o, per contra, protegir-li a través de la seua acció sobre sistema immunològic.
Durant la investigació, també s'analitza si els microorganismes intestinals agreugen els símptomes de la malaltia i les seues complicacions a través de l'anomenada “tempesta de citocines”, un procés que es produeix a causa d'una reacció immunitària excessiva i que provoca una inflamació sistemàtica que pot portar fins i tot a la mort de l'individu.
Protecció o susceptibilitat
Per a dur a terme el projecte “Influència del microbioma intestinal en la infecció COVID-19 i en l'efectivitat de la immunoteràpia en pacients amb càncer i controls–BICOIN”, finançat per la Plataforma Salut Global del CSIC i que es duu a terme en col·laboració amb l'Hospital Arnau de Vilanova de València, el grup de Yolanda Sanz està prenent mostres de femta de tres grups de persones -els qui ja han patit la infecció, individus de risc que podrien patir-la en el futur i subjectes sans- per a posteriorment poder comparar els resultats obtinguts.
L'estudi comparatiu servirà per a identificar els components de la microbiota i els mecanismes immunològics pels quals poden conferir protecció o susceptibilitat a la infecció per COVID-19 i influir en resposta immunitària de l'individu. La investigadora del IATA-CSIC explica que “en incloure en l'estudi a pacients oncològics sotmesos a teràpies de base immunològica, un tipus de teràpia contra el càncer que inhibeix el punt de control immunitari, es podrà comprovar l'eficàcia d'aquesta mena de teràpies en la protecció enfront de la COVID-19”.
Segons sosté Sanz, els resultats de la investigació ajudaran a diferenciar entre individus de major i menor risc. “Això ens ajudaria a prendre decisions quant a les mesures de protecció que hem d'aplicar. A més, es podria millorar la qualitat de la *microbiota intestinal dels individus de més risc per a potenciar el bon funcionament del seu sistema immunològic enfront d'aquesta mena d'infeccions”. Amb aquesta investigació es podrien identificar els bacteris comensals i/o molècules específiques que produeixen i, en el futur, administrar-se, per exemple com a suplements o fàrmacs que potencien les nostres defenses enfront d'aquesta mena d'infeccions.
L'equip d'investigació espera tindre els primers resultats de l'estudi a principis de 2021. Aquests permetran avançar en el coneixement sobre la infecció causada pel virus SARS-CoV2 en pacients de més risc com els oncològics, així com en població general, contribuint a mitigar i superar els efectes de la pandèmia.