L’astrònom Iván Martí desvela en el Parc Científic els detalls de la 1ª fotografia d’un forat negre, en la qual ha sigut clau

14/05/2019

 

Gràcies al seu algoritme "PolConvert", el telescopi ALMA va poder unir-se al Projecte Event Horizon Telescope, convertint-se en l’element més sensible per a la captura del primer fotograma d’un forat negre supermassiu

 

Fa setmanes el projecte internacional Event Horizon Telescope (EHT) va donar a conéixer al món la que ja s'ha convertit en una de les imatges més conegudes i transcendentals de la història de l'astronomia: la primera fotografia dels voltants de l'horitzó de successos d'un forat negre. L'impacte d'aquesta imatge es deu no solament a l'enorme importància científica que porta amb si, sinó també als fascinants reptes tecnològics que ha suposat aconseguir-la.

L’astrònom valencià Iván Martí Vidal (Alfarrasí, 1980), un dels col·laboradors clau del projecte EHT i qui pròximament se sumarà a l'equip investigador de l'Observatori Astronòmic, explicarà el dijous 16 de maig en el Parc Científic de la Universitat de València els detalls i anècdotes que hi ha darrere d’aquesta icònica imatge. Amb el títol Fotografiando la frontera del tiempo y el espacio, l’investigador exposarà com va aconseguir sumar al telescopi ALMA en aquest projecte internacional i a quins desafiaments es va haver d’enfrontar.

Iván Martí Vidal és doctor en Física per la Universitat de València (2008). Va ser investigador postdoctoral "Alexander von Humboldt" en l'institut Max Planck de Radioastronomia (Bonn, Alemanya) fins a 2011 i astrònom de plantilla en l'Observatori d’Onsala (Suècia) fins a setembre de 2018.

Coordinador de la part més sensible del projecte

Gràcies al seu algorisme "PolConvert", el telescopi ALMA va poder unir-se a l’EHT en un temps rècord i amb un pressupost mínim, convertint-se en l'element més sensible de tot el projecte i permetent obtindre la primera imatge d'un forat negre.

A més, és coordinador del grup de Polarimetria, la missió del qual és l'estudi del paper dels camps magnètics als voltants de l'horitzó de successos. Actualment, és membre del Cos d'Astrònoms de l'Institut Geogràfic Nacional i a partir de juny passarà a ser l'Investigador Principal d'un projecte d'Excel·lència Científica CIDEGENT a la Universitat de València, subvencionat per la Generalitat, amb el qual continuarà la feina de casa de col·laboració en el projecte EHT.

10 anys del Parc Científic de la Universitat de València

Aquesta conferència, que se celebrarà a les 12.00 hores a l'Auditori Marie Curie del Parc Científic, forma part del cicle de ponències divulgatives que el PCUV organitzarà al llarg de 2019 amb motiu del desé aniversari de la seua inauguració oficial. Fa 10 anys aquest ecosistema aglutinador d'R+D+i obria les portes a la transferència del coneixement universitari a la societat a través de la creació d'empreses innovadores.