Des del sorgiment de la Primera Revolució Industrial, l'economia mundial ve seguint un procés de producció industrial lineal. El cicle de vida dels productes s'articula sota l'esquema: matèria primera, producció, consum i eliminació de residus. Però des del moment en què nostres principals fonts materials (diferents tipus de minerals) i energètiques (combustibles fòssils) estan començant a ser cada vegada més difícils d'obtenir; i des de l'instant en què es constaten desestabilitzacions *ecosistémicas com el canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, el sistema urgeix canviar de paradigma i apostar per economies que funcionen de forma circular.
L'economia circular estableix un model productiu menys depenent de matèries primeres i energies. Com el seu propi nom indica, l'essència de l'economia circular és el tancament dels cicles de la matèria. El seu objectiu és regenerar els diferents ecosistemes del nostre planeta. Coneixes l'origen del model circular de l'economia? Vols veure exemples de la seua aplicació en empreses com la teua? Repassem el seu origen, estat actual i perspectives de futur.
Què és l'economía circular?
El concepto de economía circular fue acuñado por primera vez por dos economistas ambientales británicos, David W. Pearce y R. Kerry Turner. En su libro Economics of Natural Resources and the Environment, publicado en 1989, ya se definía en profundidad este concepto y, desde ese momento, su marco teórico ha ido evolucionando e incorporando apoyos a nivel internacional.
L'economia circular va ser conceptuada per primera vegada per dos economistes ambientals britànics, David W. Pearce i R. Kerry Turner, en el seu llibre Economics of Natural Resources and the Environment, publicat en 1989. Des d'aquell moment, el seu marc teòric ha anat evolucionant i incorporant suports a nivell internacional.
Vegeu la conceptualització d'Economia Circular en el capítol 2 del llibre de Pearce and Turner
Seguint la definició recent de la Fundació Ellen MacArthur, una de les grans impulsores de l'actual transició cap al procés econòmic circular, aquesta nova economia és “reparadora i regenerativa, i pretén aconseguir que els productes, components i recursos en general mantinguen la seua utilitat i valor en tot moment”. Es tracta d'un nou model en el qual els productes, materials i recursos es mantinguen en l'economia durant el major temps possible i en el qual es reduïsca al mínim la generació de residu.
En definitiva, es tracta de substituir una economia lineal basada a extraure, produir, consumir i tirar, per una economia circular en la qual es reincorporen al procés productiu els materials que contenen els residus per a la producció de nous productes o matèries primeres. En aquest plantejament, la reducció, la reutilització, el reciclatge o la valorització material dels residus constitueixen processos essencials.
En l'actualitat, aquesta filosofia ja ha traspassat el marc del teòric. Nombrosos països, organismes i empreses han dut a terme accions decidides per a instaurar aquest model de desenvolupament sostenible amb òptims resultats.
Quines són les principals línies estratègiques de la UE sobre l'economia circular?
Encara que el concepte podria ser aplicat a multitud de processos industrials, sí és possible determinar quins són les principals àrees d'acció per a la seua consolidació en les diferents economies mundials. Prenent com a referència el Pla d'Acció per l'Economia Circular de la Comissió Europea, signat el 2 de desembre de 2015, que inclou 54 mesures sobre les quals és necessari actuar en els pròxims 5 anys per a avançar en aquest nou flux econòmic, podem destacar com a línies immediates d'actuació:
- El disseny de producte
- Els processos productius
- Els hàbits de consum
- El desaprofitament de recursos o l'economia dels materials
De fet, la UE ha llançat accions específiques en sectors i àrees com la indústria dels plàstics, la cadena de valor alimentària, les matèries primeres crítiques, el sector de la construcció i demolició, la biomassa o els nous fertilitzants obtinguts a partir de desaprofitaments alimentosos.
- L'impuls de la R+D en suport a la transició cap a l'economia circular
En aquest punt, la UE ha llançat diferents instruments de foment en forma de programes: Horizon 2020, COSME, els Fons Estructurals i d'Inversió Europeus o els Fons Europeus d'Inversió Estratègica.
Consulta l'últim informe de la Comissió Europea sobre la implantació del Pla d'Acció per l'Economia Circular
Holanda, el referent internacional
Els Països Baixos estan liderant el moviment cap a una economia solidària, sostenible i molt més circular. Aquest focus d'innovació europeu s'ha convertit en un 'living lab' o camp de proves de noves tecnologies, models de negoci circulars i de col·laboració multi-stakeholder que mostren al món exemples contrastats dels quals poder aprendre.
En aquest sentit, The Netherlands Circular Hobspot -ens on se centralitza el compromís d'Holanda per l'economia circular- emergeix com un referent internacional de la implantació del model a nivell administratiu i multisectorial.
A quins límits s'enfrenta el fluix circular de l'economia?
L'aplicació d'aquest model productiu troba diferents barreres legals per a la seua òptima aplicació. Per a aconseguir-ho, en primer lloc, segons indica Luis González Reyes, doctor en Ciències Químiques i membre d'Ecologistes en Acció, “s'haurien de substituir els elements menys abundants i/o més difícils de reciclar per uns altres amb iguals prestacions que pogueren ser reusats indefinidament. Això no és un problema menor, sinó probablement irresoluble dins del sistema actual. Valga com a exemple el cas d'un ordinador personal (instrument central en de l'economia contemporània) que requereix de quasi tots els elements de la taula periòdica per al seu funcionament”.
El xicotet percentatge dels fluxos materials que es reciclen en l'economia mundial podria augmentar certament i és desitjable que així ocórrega, però si s'aposta per una economia veritablement circular, "és imprescindible transcendir el capitalisme, basat en combustibles fosils i en la construcció, cap a un altre sistema econòmic".
Segons l'informe 'Regulatory barriers for the Circular Economy', encarregat per la Comissió Europea al Grup Technopolis, aquests són els principals reptes:
1. L'absència d'un marc definitori i l'existència de certs buits legals.
2. La definició d'objectius legals, per exemple, en el context de la Directiva Marc de Residus.
3. La definició de límits numèrics estrictes en la regulació normativa.
4. Superar els endarreriments o les implementacions incompletes d'algunes legislacions europees.
5. Implementacions errònies dins dels Plans d'Acció Nacionals. Aquest problema és més evident en casos com la Directiva marc sobre residus, el Conveni de Basilea o la Directiva RAEE.
Situació de l'economia circular en Espanya
Espanya també ha volgut fer un pas cap a davant en aquest assumpte estratègic. Així, el passat 18 de setembre de 2017 es va signar el Pacte per una Economia Circular com a element clau per a afavorir el canvi cap a un model de desenvolupament sostenible. La signatura va tenir lloc en el marc de les jornades de debat organitzades pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, en línia amb el Paquet de Mesures i el Pla d'Acció de la Comissió Europea.
Aquesta iniciativa va comptar amb la col·laboració de la resta de ministeris implicats, les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. No obstant açò, solament serà possible amb el compromís de tots els sectors econòmics (fabricació, producció, distribució i gestió de residus), els agents socials i molt especialment els consumidors i ciutadans, les decisions dels quals de compres de productes, així com el seu comportament en la separació de residus són fonamentals.
Paral·lelament, altres organismes clau per al foment de la competitivitat empresarial vénen adoptant mesures de suport i foment d'aquest nou model econòmic. Aquest és el cas de la Càmera d'Espanya, que ja ha engegat una Comissió d'Economía Circular.
Avantatges per a les empreses que aposten per l'economía circular
El model econòmic circular va guanyant adeptes en l'àmbit empresarial. D'una banda, respon al creixent interès per la responsabilitat social empresarial; mentre que, d'altra banda, proporciona tot tipus d'avantatges competitius. Segons l'article Economia circular: repensant el model d'empresa, de la revista Forbes, els avantatges són:
• Rendibilitat. El seguiment de la seqüència “reduir, reutilitzar i reciclar” permet a les companyies optimitzar al màxim els seus recursos i materials.
• Col·laboració. El model impulsa el compromís i col·laboració mútua entre empreses, ja que els residus d'unes són els recursos d'unes altres.
• Reputació i diferenciació. Desenvolupament i medi ambient són dos conceptes que guanyen pes en els plans estratègics i d'innovació de les empreses. L'economia circular ofereix un marc metodològic per a les polítiques de responsabilitat mediambiental.
Casos d'èxit
En Ellen Macarthur Foundation s'arrepleguen casos d'èxit que poden servir d'inspiració a qualsevol empresa. A continuació, presentem tres exemples:
- Aplicació d'un model air-amb as a service (ACaaS). Ací, els costos inicials d'instal·lació s'eliminen i es reemplacen per una taxa fixa. Una tercera persona, experta en climatització, s'encarrega que la instal·lació, manteniments i usos siguen el més sostenibles possibles.
- Circuit curt de reciclatge en automoció. Renault ha encunyat aquesta estratègia en la qual tot el procés de reciclatge i reutilització roman dins del sector de l'automoció. Açò té especial transcendència en el cas del reciclatge de bateries i motors.
- Cadena de suministre inversa per al sector de l'electrònica. En aquest exemple, l'esforç de l'empresa se centra a allargar la vida útil dels seus equips abans d'enviar-los a plantes de reciclatge, on es produeix una important despesa energètica.