Realitzar una cerca de patents i analitzar amb profunditat la informació d'alt valor científic, tecnològic i judicial que contenen aquests documents ha de ser el pas previ abans d'iniciar qualsevol línia de recerca. El motiu és bàsic i primordial, el d'evitar projectes redundants i arribar a resultats innovadors i, per tant, també patentables. Donada aquesta exigència, avalada per la nova Llei de Patents (aprovada en 2015 i en vigor des d'abril de 2017), en aquest article assenyalarem els canals on pot realitzar-se la consulta de patents i dur a terme un estudi complet de l'estat de l'art.
La informació de les patents és la primera baula d'una cadena que ens conduirà a recerques noves, les quals, per la seua primícia, obtindran major nombre d'ajudes de finançamenti generaran resultats atractius per a la indústria. Al mateix temps, podran desembocar en patents fortes, “que són aquelles amb resultats més fàcilment transferibles”, explica Carmen Toledo, cap de la Unitat d'Informació Tecnològica de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM).
Per a valorar la importància de revisar les patents, posarem com a exemple les sol·licituds al programa Horizon 2020. Els avaluadors valoren especialment que en la fonamentació dels projectes i definició de la tècnica s'haja dut a terme una recerca prèvia de l'estat de l'art. “L'absència d'una cerca de patents és un dels motius pel que moltes propostes perden bastants punts en l'avaluació per no desenvolupar-ho bé”, assegura Carmen Toledo.
La consulta de patents, una revisió continua
No obstant això, el procés de cerca de patents no és una acció temporal en el desenvolupament d'un projecte innovador, sinó que deu ser contínua en les diferents fases evolutives:
• Plantejament del projecte. En un primer moment, les patents són una eina imprescindible per a planificar partint d'un sòlid coneixement de l'existent.
• Inici del projecte.Les patents ens permeten realitzar vigilància tecnològica i assegurar-nos que el projecte no ha sigut desenvolupat per uns altres. Hem de cerciorar-nos que la competència no serà un obstacle.
• Desenvolupament del projecte. Més endavant seguirem fent noves cerques per a detectar sol·licituds de patents que poden obligar-nos a reorientar el projecte.
• Protecció de resultats. Si finalment volem arribar a resultats protegibles, haurem de tornar a fer una nova cerca per a avaluar la possibilitat de patentar els resultats –són nous i tenen capacitat inventiva- i redactar una bona sol·licitud.
• Transferència de resultats. La informació de patents posa en valor la patent a transferir
Según los datos de la encuesta realizada en 2016 por la Lo hacen especialmente para conocer el estado del arte en la fase de planificación de proyecto (84%), para solicitar la patentabilidad de sus resultados (8 de cada 10), para monitorizar a la competencia y para controlar las infracciones a sus propias patentes.
Segons les dades de l'enquesta realitzada en 2016 per l'Oficina Europea de Patentes a 265 empreses innovadores europees, americanes i japoneses, el 70% utilitzen la informació de patents. Ho fan especialment per a conèixer l'estat de l'art en la fase de planificació de projecte (84%), per a sol·licitar la patentabilitat dels seus resultats (8 de cada 10), per a monitorizar a la competència i per a controlar les infraccions a les seues pròpies patents.
Quines peculiaritats tenen les patents quan s'utilitzen per a obtindre informació?
La informació continguda en aquests drets se singularitza per ser:
1) Nova i única. Aquesta informació no ha sigut divulgada prèviament en altres mitjans.
2) Exhaustiva. Una patent pot superar el centenar de pàgines enfront de la informació continguda sobre el mateix resultat en un article científic.
3) Classificada en funció del camp tècnic al que pertany aquesta patent. És l'anomenada Classificació Internacional de Patents (CIP). Cada camp tècnic s'identifica amb un codi de lletres i nombres que s'insereix en la primera pàgina dels documents de patent i que és universal. Per exemple, A63B 49/18 identifica a les “fongues per a raquetes de tennis”. Existeixen uns 70.000 codis CIP diferents que es van actualitzant per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). Una mateixa patent pot ser identificada amb diversos codis CIP si afecta a diversos camps tècnics.
4) Presenta una estructura uniforme, independentment del país on es publique. En aquest sentit, facilita la seua consulta. L'ordre que presenta la informació d'una patent és el següent:
a. Dades identificatives; títol i resum; i matèries catalogades (CIP)
b. Descripció tècnica (objecte, antecedents, problema, solució tècnica, manera/s de realització)
c. Reivindicacions (definició de monopoli legal)
d. Figures i il·lustracions, si es consideren necessàries
5) Actualitzada. Segons dades de l'OMPI, cada hora se sol·liciten 474 patents a tot el món.
6) La mateixa invenció es pot protegir en diferents països, per tant l'en diversos idiomes
Com i on realizar una cerca de patents?
La cerca de patents pot realitzar-se tant en bases de dades gratuïtes com en plataformes amb valor afegit.
1. Bases de dades gratuïtes
Dins d'aquest conjunt, destaquen dos per la seua gran cobertura:
1.1. Espacenet Patent Search
És el fons documental de l'Oficina Europea de Patents. Va ser creat en 1998 i compta amb la totalitat de patents en el món, que en aquests moments es xifra en més de 100 milions de documents. Entre els seus principals avantatges, pot assenyalar-se que:
- Ofereix informació tècnica i jurídica, per la qual cosa podrem saber si la patent està en vigor; és a dir, si no està al corrent dels pagaments, pot copiar-se.
- Permet la cerca per nom o per classificació. Si desconeixem la classificació, permet accedir a ella utilitzant paraules clau que hauran d'estar en el títol o en el resum, com per exemple ‘cèl·lules mare’.
1.2. Patentscope
La gestiona la OMPI i arreplega les patents de les oficines nacionals de 39 països i les de l'Oficina Europea de Patents. Entre els seus serveis, destaca perquè:
- Permet fer estadístiques, resultats que poden utilitzar-se per a fonamentar els projectes propis. Per exemple, ens ofereix estadístiques sobre qui són els investigadors o els països que més estan treballant en aquest camp d'especialització.
- Té un servei d'alertes RSS
- Informa de la situació jurídica de les patents
1.3. Les diferents oficines estatals també compten amb cercadors gratuiïs en la seua base de dades. Aquestes són algunes d'elles:
• Invenes - Oficina Espanyola de Patents i Marques
• Oficina Estadounidense de Patentes y Marcas (USPTO)
• Japan Platform for Patent Information
1.4. A més, hi ha iniciatives particulars i de lliure accés que també permeten cercar en una o diverses d'aquestes bases de dades. Alguns exemples són:
• Lens
2. Plataformes amb valor afegit
En el cas de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques ofereix tres tipus de serveis, un dels quals és de cost pel valor afegit que suposa.
D'una banda, a més del cercador manual en la seua base de dades, elabora dos tipus d'informacions periòdiques per a l'usuari. Es tracta dels butlletins i les alertes:
- Butlletins de vigilància tecnològica. Es publiquen cada tres mesos i contenen informació sobre objectes tècnics dividits en 15 sectors (biotecnologia, calçat, etc.)
- Alertes. L'usuari indica els sectors dels quals vol ser informat i fins i tot pot suggerir un camp propi. Si la *OEPM detecta que hi ha demanda d'aqueix tipus d'informació, ho crearà.
D'altra banda, l'OEPM redacta, a petició de l'usuari, els anomenats informes tecnològics de patents. Aquest servei és de pagament, cost del que tan sol les universitats espanyoles poden bonificar-se un 30%. Es duu a terme amb l'eina EPOQUE Net, que és la que utilitza l'Oficina Europea de Patents. L'informe és elaborat per un dels 150 examinadors de l'OEPM i pot servir per a diversos usos:
a) Permet conèixer l'estat de la tècnica en un estat inicial
b) Vigila les recerques de tercers durant el projecte i reorienta la recerca si es detecta que es publiquen sol·licituds i patents que poden afectar a la novetat del desenvolupe
c) Identifica elements innovadors i, per tant, patentables
d) Adverteix si una novetat ha sigut ja publicada, en ocasions fins i tot pels propis investigadors, la qual cosa frena la possibilitat de sol·licitar la patent
e) Verifica la possibilitat de patentar la selecció final
f) Facilita la redacció correcta de la sol·licitud de patent, en poder afegir la informació facilitada en l'informe en la fonamentació del projecte.
Tenint en compte que amb la nova Llei de Patents la sol·licitud d'aquest dret ja no és gratuïta, és pertinent valorar la utilitat d'aquests informes per a frenar sol·licituds probablement no reeixides i així poder reorientar la línia de recerca.
Per a demanar un informe tecnològic de patent de l'OEPM tan sol és necessària una breu descripció tècnica on s'entenga, bé sobre el que es vol investigar, bé sobre el que es vol patentar. De fet, s'aconsella sol·licitar-ho en la fase de plantejament del projecte, abans de tenir alguna cosa concret. Ha d'arreplegar la informació tècnica clara i en rebre-ho, un examinador es posarà en contacte amb l'investigador o l'empresa per a perfilar bé la cerca.
Aquest article resumeix la jornada explicativa que la cap de la Unitat d'Informació Tecnològica de l'OEPM, Carmen Toledo, va impartir el 18 d'octubre de 2017 en el Parc Científic de la Universitat de València sota el títol ‘Com aprofitar la informació de les patents per a no duplicar esforços en la recerca i novetats de la Llei de Patents’. Si desitges ser informat de les nostres jornades informatives i accedir al nostre contingut divulgatiu, visita la nostra pàgina web www.pcuv.es.