Revisen estudis d’autofàgia a la recerca de possibles dianes terapèutiques per al tractament de la fibrosi hepàtica

30/06/2021
Investigadors de la Unitat Mixta d’Investigació en Biomedicina

Una investigació de la Universitat de València, CIBERehd i FISABIO ofereix una anàlisi exhaustiva dels diferents estudis publicats sobre l’autofàgia, procés cel·lular implicat en la fibrosi hepàtica. El treball aborda els diferents aspectes d’una dicotomia científica en aquest camp i aplana el camí cap a la recerca de possibles dianes terapèutiques per al tractament i la prevenció de la malaltia. L’article ocupa la portada de la revista The Journal of Pathology.

La fibrosi hepàtica es produeix com a resultat d’una lesió de fetge persistent que acaba en un procés patològic. El parènquima –teixit que aporta funcionalitat a l’òrgan– és reemplaçat progressivament per teixit fibròtic; procés mediat per l'activació de les anomenades ‘cèl·lules estrellades hepàtiques’.

Al llarg dels últims anys s’han dedicat molts esforços a entendre les rutes moleculars i cel·lulars que porten a l’activació de les cèl·lules estavellades. Diferents estudis han identificat l’autofàgia com a procés clau en la diferenciació d’aquestes cèl·lules. L’autofàgia és el mecanisme mitjançant el qual la cèl·lula degrada els diferents orgànuls danyats o presents en excés mitjançant el seu segrest en vesícules que es fusionen a lisosomes per a la seua degradació i reciclat.

El treball publicat ara per investigadors dels departaments de Farmacologia i Fisiologia de la Universitat de València, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) i la Fundació FISABIO posa sobre la taula diferents investigacions en dos sentits. D’una banda, hi ha els estudis que, durant la fibrosi hepàtica, atorguen a l’autofàgia un paper profibròtic que permet a les cèl·lules obtindre l’energia necessària per a la seua diferenciació. D’altra banda, hi ha els estudis que demostren que l’excés d’autofàgia té una acció antifibròtica que pot fins i tot provocar la mort de les cèl·lules estrellades.

Acordonar aquest marc d’estudi dicotòmic, focalitzat en els diferents efectes que l’autofàgia pot tindre en l’activació de les cèl·lules estrellades, ha estat l’objectiu d’aquest treball de revisió que proporciona pistes sobre possibles dianes terapèutiques per al tractament i la prevenció de la fibrosi de fetge.

La revisión tiene como primer firmante a Federico Lucantoni, investigador del programa APOSTD (Generalitat Valenciana) en la Fundación FISABIO y en el Departamento de Farmacología de la Universitat de València. El estudio ocupa la portada de The Journal of Pathology y forma parte de los artículos etiquetados como Editor’s Choice y seleccionados por la alta calidad de su investigación. La revisió té com a primer signant Federico Lucantoni, investigador del programa APOSTD (Generalitat Valenciana) a la Fundació FISABIO i al Departament de Farmacologia de la Universitat de València. L’estudi ocupa la portada de The Journal of Pathology i forma part dels articles etiquetats com a Editor’s Choice i seleccionats per l’alta qualitat de la seua recerca.

Referència

Understanding the implication of autophagy in the activation of hepatic stellate cells in liver fibrosis: are we there yet? Federico Lucantoni, Andreu Martínez-Cerezuela, Aleksandra Gruevska, Ángela B. Moragrega, Víctor M. Víctor, Juan V. Esplugues, Ana Blas-García, Nadezda Apostolova. The Journal of Pathology. Volume 254, Issue 3 p. 216-228

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/path.5678